Josep Huguet

Article d'Antoni Serra Ramoneda, publicat avui a El Períódico: "El repte de Bolonya"

"Els que deambulem per recintes universitaris hem comprovat com l'assistència a classe, especialment als centres on l'ensenyament no requereix laboratoris, és reduïda. A les aules on s'imparteixen assignatures troncals, que per això tenen gairebé un centenar d'alumnes matriculats, només una vintena hi acudeixen habitualment a escoltar les explicacions del professor. Les estadístiques recopilades pels corresponents serveis permeten comprovar que únicament una fracció allunyada de la totalitat que teòricament ho hauria de fer es presenta regularment als exàmens en moltes assignatures. Dues evidències que les nostres universitats tradicionals han passat a ser, en bona mesura, híbrides; igual que aquells automòbils que tant fan servir gasolina com electricitat per a la seva tracció. Encara que legalment són presencials, una bona part de l'alumnat pretén seguir un ensenyament a distància.
¿Quines són les causes d'aquest fenomen que al damunt va a l'alça? A primer cop d'ull la resposta és que molts estudiants compaginen feina i estudi. ¿Tots per necessitat? No és segur que la resposta sigui unívoca. Hi ha dades que demostren que en el primer any de la carrera la fracció dels matriculats que treballen és més reduïda que en els anys successius. Podria ser que quan comproven que la dedicació necessària per seguir els estudis i superar els exà- mens és limitada, n'hi ha que decideixen buscar-se una feina ja que mai va malament tenir uns ingressos suplementaris. En les enginyeries superiors, on l'estudi sol ser molt exigent en dedicació, són molt escassos els que simultaniegen els estudis amb una ocupació externa. Moltes d'aquestes acadèmies privades a les quals acudeixen no pocs aspirants a enginyer per reforçar i consolidar el que els han ensenyat a les aules públiques obren les portes fins i tot els dies festius per continuar amb les classes de reforç que imparteixen. A més a més. Són uns quants els centres universitaris que ofereixen la possibilitat de cursar dues titulacions simultàniament, com per exemple llicenciatures en Dret i en Administració i Direcció d'Empreses, cosa que indica que la càrrega de treball d'una d'elles és lleugera, si més no per a un estudiant diligent que pot simultaniejar dues carreres.

EN RESUM, Bolonya implica, entre altres coses, un canvi de model pedagògic. En termes esquemàtics es pretén recuperar el caràcter presencial de les universitats de tipus tradicional, augmentar el grau d'exigència i implicar els estudiants en el seu procés formatiu mitjançant una contínua interacció entre els docents i els estudiants, i un ús freqüent de les instal.lacions com a biblioteques i hemeroteques per part d'aquests últims. Els estudiants han de deixar de ser el subjecte passiu en classes magistrals a l'espera de l'examen final. Els professors han de seguir de manera contínua el seu progrés a través de la discussió dels treballs que elaboraran per poder assegurar el bon fi de les seves ensenyances. Per tant, si es prengués seriosament Bolonya, la Universitat espanyola hauria de canviar radicalment l'orientació que ha seguit en els últims temps. No es tracta només de reformar els plans d'estudi i el ventall de titulacions, sinó d'alguna cosa més profunda i segurament també més complicada.
¿S'aconseguirà que tots aquests estudiants que avui dia amb prou feines trepitgen la universitat si no és per examinar-se, aquests estudiants que anys enrere s'haurien qualificat de lliures, canviïn de comportament i abandonin o com a mínim redueixin sensiblement els seus compromisos laborals? Difícilment ho podran fer els que realment necessiten comptar amb uns ingressos apreciables per a la seva supervivència, fora que se'ls concedeixin beques, a fons perdut o parcialment recuperables, substancioses a canvi d'exigir-los dedicació i rendiment. Els que no volguessin o no poguessin canviar d'hàbits s'haurien de reconduir cap a les universitats a distància, que ja disposen del know-how necessari per a un ensenyament no presencial. No es tracta de forçar res, sinó simplement que els mateixos interessats, aquells que no han volgut sol.licitar o no han volgut obtenir una beca, després de comprovar que no poden complir amb els compromisos que el model Bolonya imposa als estudiants i docents a les universitats presencials, optin per la via, interessant, que les tecnologies informàtiques han obert a una nova modalitat pedagògica.

PER TANT, les autoritats competents haurien d'adoptar les mesures oportunes per ser fidels a les directrius de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Primer, dotar generosament el pressupost destinat a ajudes i beques perquè els estudiants puguin ser-ho a cos sencer. Segon, enfortir les universitats a distància perquè puguin acollir tots els que, per una raó o altra, no tenen acollida a les de tipus tradicional. Però és essencial no caure en una temptació que desvirtuaria l'objectiu perseguit. De cap manera es pot pretendre que els professors, després d'haver dedicat llargues hores a atendre els estudiants presencials i corregir tots els treballs que presentaran, prolonguin la jornada laboral dedicant-se a navegar per internet per atendre els que no han pogut anar a les classes. Els cotxes híbrids són, sens dubte, un avançament en la lluita contra la contaminació. Però no crec que les universitats híbrides signifiquin un progrés en el nostre sistema d'educació superior. Seria fer un pas enrere en la direcció que la LRU ja va voler imposar infructuosament al seu dia."

*President de Tribuna Barcelona