Josep Huguet

Artcle "Bolonya", de Xavier Maurel, publicat al diari Segre (29/01/09):

"EN L'EDICIÓ del passat 17 de gener, SEGRE informava sobre el descens del nivell lingüístic dels alumnes de la Universitat de Lleida, amb problemes tant d'ortografia com de comprensió lectora. Els professors de la UdL es lamentaven del baix nivell amb què els alumnes arriben a la universitat. Caldria preguntar, en primer lloc, com és possible que aquests alumnes hagin passat l'accés a la universitat. I, en segon lloc, si atenem a la informació recollida segons la qual s'entreguen projectes de fi de carrera amb gran quantitat de faltes ortogràfiques, i al pobre llenguatge emprat per alumnes de cursos avançats en la presentació de treballs, la pregunta és: com és possible que aitals estudiants accedeixin a un títol acadèmic?

Ens trobem, doncs, amb un molt greu problema de baixa qualitat en la formació educativa, des de l'ensenyament obligatori -com ens recorden, periòdicament, els informes PISA- fins a l'ensenyament universitari, com ens confirma la informació suara esmentada. El darrer informe de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) ofereix un panorama preocupant pel que fa a l'abandó de la universitat sense haver finalitzat els estudis, de l'ordre del 16%, és a dir de fracàs escolar; i que el 15,5% dels estudiants de primer i segon cicle superaven els 30 anys, molts anys per finalitzar una carrera. Percentatges aproximats, ja que els indicadors varien segons la universitat, però significatius.

Precisament, un dels objectius que persegueix l'Espai Europeu d'Educació Superior, també conegut com la Declaració de Bolonya, és incrementar la qualitat dels ensenyaments i, amb aquesta, la competitivitat dels universitaris europeus. Un altre objectiu és fer que els diferents països europeus tinguin un sol sistema de titulacions universitàries, vàlides en tots els països, promovent, per tant, la mobilitat en un espai sense fronteres on poder obtenir una ocupació. Aquests dos grans objectius no exclouen, ans al contrari, la independència i autonomia de les universitats, perquè asseguren, segons el text de Bolonya, l'adaptació continuada a les necessitats canviants de la societat i de la ciència.

Crec que ningú no pot estar en contra de millorar la qualitat de l'ensenyament a la universitat, ni de poder disposar d'un títol vàlid en tots els països signants de la Declaració de Bolonya, ni de l'adaptació als canvis de la societat i de la ciència. Sorprenen, per tant, les manifestacions presidides per l'eslògan de No a Bolonya. De fet, les protestes van adreçades, més aviat, a l'aplicació, al nostre país, de l'EEES. Les queixes són: una llargària excessiva dels graus -4 anys, 3 a quasi tot Europa-; un cost creixent per al cinquè curs per obtenir el màster; una excessiva càrrega lectiva que dificulta compaginar estudis i treball; i un soterrat intent de privatitzar les universitats públiques.

Pel que fa al preu de graus i màsters, que fixa la comunitat autònoma, cal recordar que actualment, de mitjana, l'estudiant abona únicament un 12% del cost que genera. Pel que fa a la durada de graus i màsters, aquesta és una decisió del Govern de l'Estat, contra la qual s'ha pronunciat sempre la UdL, i que encara és hora que sigui justificada pels qui l'han pressa. Pel que fa a la càrrega lectiva, tant l'allargament dels estudis com el fracàs escolar suggereixen la necessitat d'una major dedicació als estudis, que han de ser presencials, per part dels estudiants; i una major atenció a la docència per part del professorat, mitjançant la pràctica sistemàtica de les tutories, ja existents però escassament concorregudes, que ara seran obligatòries.

Les relacions entre universitat i empresa no són cap novetat, especialment en l'àmbit de la recerca. Pretendre una universitat desvinculada del món empresarial, on aniran a cercar ocupació els seus titulats, és fer un flac favor als mateixos estudiants. La Declaració de Bolonya diu que els crèdits obtinguts fora de la universitat, i acceptats per aquesta, comptaran en l'expedient acadèmic. També cal que les administracions públiques esmercin molts més recursos en professorat i en un bon sistema de beques. Són, doncs, moltes les coses a fer, per estudiants, professors i administracions, per a la millora de la qualitat en la nostra universitat. No serà una tasca fàcil ni ràpida de fer, però no oblidem que és vital."