Josep Huguet

Sap greu haver de llegir i reconeixer el sentit del que escriu en Francesc de Sant Sadurni. Ens trobem en una gran confusió sobre "dretes" i "esquerres", termes que considero errònis, i més encara aplicats a ERC. ERC ha estat la única força política a casa nostra que, quan el marxisme acaparava tot l'espectre polític socialista, es declarà no marxista i clarament progressista en el sentit més obert, éssent una força política de caire certament EMPRENEDOR. I així ha estat i seguirà éssent; pel seu propi funcionament intern, més enllà dels seus principis estatutaris. Per progressar la societat ha de ésser emprenedora, i per això ERC està duent a terme la política tan dinàmica com se li permet al nostre govern per tal de recolzar i promoure tan les empreses establertes com les empreneduries. El que sí és contrari al progrés, és la empresa especulativa, aquella que no fa res, no aporta cap mena de riquesa, aporta només pobresa a qui perd i més diners a qui guanya (a això li deien també "aportar valor", concepte que les escoles de negocis estan revisant a correcuita donat el cataclisme financer mundial). I, per tant, no parlem de dretes o esquerres, parlem de conservadors i de progressistes. I és clar, que l'empresari establert, el professional ben posicionat, defensa sovint polítiques "conservadores", lògic, perquè els neguiteixen les polítiques "progressistes" que poden obrir les finestres a nous emprenedors que els poden fer la guitza. El que hagin sortit de ERC persones notables no fa més que refermar els seus principis progessistes i liberals alhora, malgrat que poden afeblir un dels seus eixos polítics fonamentals, el de la sobirania nacional. Però, la "independència" no la aconseguirem fent només declaracions inflamades de persones il·luminades, la aconseguirem amb la governança responsable, amb la demostració i constatació de que ens convé a tots la sobirania nacional, tan a les persones empresàries (mireu el Cercle Català de Negocis) com a la resta de persones que habitem al nostre país. És difícil, per altra banda, que el conservador s'aventuri a defensar la modificació radical del status quo espanyol si no veu clar en l'avenir la seguretat de mantenir (conservar) el que avui ja té. I conservadors, en aquest sentit ampli i madur, ho som molts; per aquest motiu els avantatges de ésser sobirans com a poble s'han de poder palesar en fets tant com sigui possible: i fets, polítics, només es poden constatar quan es governa, encara que sigui en clara minoria, però podent dur a terme polítiques pròpies. ERC ho ha fet i ho està fent! I tant que ho ha fet! Tant, que ha fet possible que el status quo polític espanyol trontolli de debó, llevant per primer cop les màscares a tothom, com diu l'Enric. Ara, però, és a les nostres mans el que l'encertem en gestionar la situació política actual per fer el camí cert cap al nostre objectiu de plenitud de Catalunya. Aquí ens la juguem, tots! Progressistes i conservadors! Salut a tothom!