Després d'haver eliminat quasi tota la força financera catalana, el govern del PP ha d'abordar un desastre com el de Bankia. Allà s'han ajuntat dos dels pelotazos més grans basats en la bombolla immobiliària i en la intervenció política faraònica dels governs del PP dels senyors Camps i Gallardón i de la senyora Aguirre. Després d'haver deixat caure les caixes catalanes mal gestionades que acabaran en mans de bancs espanyols, ara rematen la jugada pretenent que l'única caixa que s'ha salvat de la crema i sembla solvent entomi el mort de Bankia. Amb un doble risc: que la merda acumulada a Madrid i València acabi contaminant tota l'obra dels amos de CaixaFòrum; i que enlloc d'una absorció econòmica, l'operació esdevingui una domesticació política cap a la capital del Regne. Tenim memòria encara de com les gasten. BBV es menja Banca Catalana i després Argentaria, el banc petit controlat pel poder de Madrid, passa a manar sobre el BBVA. És com si la víctima del robatori fiscal -Catalunya- acabés rescatant el lladre malbaratador -Madrid-, muntant una societat en què el lladre manaria sobre els robats.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/02/06/rescatar-lladre/545729.html

Lluís (BCN) 08.02.2012 | 15.32 h
És així, ras i curt! I al nostre Govern "de Comunidad Autónoma" amb en Mas de President(?) miren cap altra banda i els seus voten a favor i/o aplaudeixen al Congrés de Madrid, des d'on es mana, i prou! El PP a Catalunya ens posa a ratlla, i el nostre President obeeix. Estan acabant amb la nostra dignitat, fixeu-vos-hi que ni tan sols els hi calen els tancs, i nosaltres, tots, els partits polítics inclosos, distrets en batalletes i capelletes propis de patí d'escola, per manca de valentia i lideratge per entomar la via recta. Mentre no hi hagi qui sigui capaç de mobilitzar el 100% de l'electorat, gastarem totes les nostres energies en denúncies en comentaris i articles excel·lents, com els teus, que acaben a la paperera i essent esborrats dels caps de qui gosem encara llegir-los. Seguim igual que als anys de la "una, grande y libre": la vàlvula d'escapament continua essent el futbol, i la nostra nacional, el Barça. Hem guanyat potser sí consciència nacional, però el que és trempera nacional continuem com a la mili, amb bones dosis de bromur. Què hi farem, així tranquils també podem anar tirant, cadascú a casa seu. Recordem que al 39 varem sortir derrotats però amb la dignitat prou intacta, ara la dignitat és el que estem denigrant abans de caure derrotats. Si més no, qui tingui estómac per pair-ho, que continuï amb Salut!
