Cerca

:: Comentaris

Núria (cubelles) 19.06.2008 | 17.02 h

Ostres, no vull fer-me pesada i potser sí que el millor és tancar el tema i prou, però em sembla que el nostre Estatut no l'ha votat pas tothom, i tampoc crec que tothom hi sigui representat en la votació, però tot i així és democràtic i, no només això, sinó que és vàlid (tot i que negociable, tal com veiem a diari). Potser comparo peres amb pomes, perdoneu, però és cosa de l'espontaneïtat, no ho he pogut evitar. En un moment en que la participació electoral no sembla estar en el seu màxim esplendor, certes frases causen reacció. Per cert, no em val dir que en un congrés no pot votar tothom, pot votar tothom qui ho sol.licita i qui ho troba tant important com per a anar-hi, una cosa similar passa en les eleccions ordinàries, o no?

Oriol Güell (Barcelona) 20.06.2008 | 02.41 h

Tots estem a favor de la democràcia. No tothom l’encerta en plantejar mesures que perfeccionin la democràcia. No vull allargar el debat, sinó justament senyalar que, potser emmascarada per d’altres, aquest Congrés ha situat la millora de la qualitat democràtica entre les qüestions en que cal avançar, tant externament com internament. Amb l’adopció del principi de radicalitat democràtica i emparant-se en els valors republicans, la ponència estratègica ja recull explícitament els criteris rectors d’aquesta línia de treball: l’augment de la participació i de la deliberació, el rebuig de concepcions elitistes, la captació del coneixement col·lectiu –de la saviesa de la multitud–, o la confiança en la capacitat de cooperació i de crítica de la militància. Cap d’aquests conceptes no sembla apuntar a la sanció de fórmules congressuals per delegats, sinó que justament tendeixen a sistematitzar la pràctica del sufragi universal amb l’adopció de les tecnologies, i la cultura, pròpies de la societat de la informació. No cal complicar-se cercant mostres científiques, ni interpretant la representativitat de mostres aleatòries; tal com algun militant i matemàtic ha apuntat, no falten arguments per a reconsiderar aquesta proposta. És més factible i més senzill adequar els mitjans per a ampliar la participació –que tothom voti– que no pas interferir la representació individual–que tothom estigui representat– amb el risc, entre d’altres, de distorsionar arbitràriament la voluntat de cadascú.

ramon bujons i plans (avinyo) 21.06.2008 | 14.53 h

a mi em semblaria que la consigna hauria de ser que els que governen i tenen els càrrecs que paguem entre tots, haurien de donar exemple en la seva vida de "càrrec" i no dubtar tant de la participacio de les "persones" a congressos o a eleccions. Sr Hugeuet el moviment es demostra caminant, i la societat està així perquè els que ostenteu càrrecs no done-ho exemple, no sou exemplars, per la gent del "carrer" gràcies.

Carles Roig (Vilanova i la Geltrú) 22.06.2008 | 12.42 h

Les teves apol·logies a explorar noves maneres de democràcia interna per perfeccionar l'assemblearisme, les contextualitzo en el marc d'un cert empipament amb el sector d'EI que va voler fer espectacle de les seves propostes. Sobretot si, segons vau expressar els ponents, havien estat transaccionades i fins i tot millorades, però els esmenants es van estimar més fer ostentació pública de com incorporaven algunes de les seves tesis al document final. Sí, va generar certa confusió aquest fer. Però convindràs que quan els ponents esmolen les seves eines i fan l'exercici d'explicar bé el contingut que proposen(com vas fer tu en la que et va tocar) no hi ha color. La contundència del debat i la claredat en l'exposició de les idees, marquen l'eix del Congrés i fa possible que la majoria de la militància se senti confortada amb el resultat final.

carme (sallent) 01.07.2008 | 22.00 h

La democràcia no és només l'emissió dels vots, sinó la possibilitat d'interaccionar políticament amb els altres, d'intercanviar idees, d'aportar altres arguments a més dels que hi pugui aportar la línia "oficial" o qualsevol altra, i fer-ho amb una certa igualtat d'oportunitats. O la funció de qualsevol càrrec electe és només anar a alçar la mà quan toca en el seu àmbit d’actuació? Acompleix altres tasques, i això és el que el partit aconsegueix fer extensible al conjunt de la militància amb l’estructura assembleària, que hi hagi participació política en la discussió i la presa de decisions que ens afecten perquè les prenem entre tots. Acabar amb l’assemblearisme és allunyar la capacitat de decisió política de l’individu, per tant, desarrelar-lo d’allò que és més important, dient-li que altres ho faran per ell. On és l'avenç en aquest punt? La delegació del dret pot ser una cosa més "ordenadora" nenys "imprevisible", més "comprable" però no més democràtica, perquè remet a les pràctiques feudals, on cada súbdit perdia el dret a decidir en benefici d'un senyor que, alhora, en podia dependre d'un altre. Ara, tot això hi ha qui ho anomena "seriositat", "maduresa organitzativa", i tot un seguit d'atributs semblants..Tenint unes persones que concentren el poder al partit, no n'hi ha prou per dir que es tenen els suficients ressorts per poder-lo liderar, que s'ha d'anar a eliminar l'últim reducte de la democràcia més directa? Això només denota malfiança cap a les bases. És lògic que la direcció ha de gaudir d'un marge de maniobra que permeti una governabilitat del conjunt, però la proposta d'eliminar l'assemblea diu molt de les pors de les direccions al possible qüestionament de la militància de totes aquelles decisions transcendentals que es poguessin prendre a la seva esquena.