Josep Huguet

El bloc

Esquerra, endavant

16.06.2008 data

13.48 h

4 comentaris

Enviar

L'elecció de la direcció d'Esquerra i el congrés nacional de la formació han estat exemples de democràcia que cap altre partit porta a terme. De la sessió de dissabte em quedo, en positiu, amb el discurs de comiat de l'expresident, Josep Lluís Carod-Rovira; amb el discurs del líder de Reagrupament.Cat, Joan Carretero -que va quedar segon a les eleccions a president-, oferint lleialtat i col·laboració i dient que és lògic que qui guanyi, governi; i amb la innovació que aporta diferenciar entre el Consell Nacional i el Comitè Executiu. No és el mateix una cosa que l'altra ni tampoc el Consell Executiu i l'assemblea territorial. Si entenem aquest marc, me'n felicito. També destaco la valentia de Joan Puigcercós i Joan Ridao d'assumir l'important repte que significa tirar endavant el partit superant handicaps com la bicefalia de l'última etapa. Una bicefalia o és ben compartida o comporta un llast que hipoteca qualsevol acció política, i bloqueja, i això és el que estava passant. Esquerra ha de treballar des de la capacitat de lideratge compartida, que és el que demana qualsevol partit democràtic modern.

D'altra banda, en negatiu, he de dir que un model de congrés assembleari depèn absolutament de la casualitat de qui s'inscrigui i de la casualitat dels que hi vagin. És una ruleta russa. Pensar que els presents al congrés representem els 10.000 militants d'Esquerra és un error. Això no és democràtic. El partit hauria d'estudiar com, augmentant els mecanismes democràtics, fa possible la governabilitat i evita incidents que no són de rebut, com xiular companys que busquen la independència.

Josep Lluís Gozalbo (Manresa) 16.06.2008 | 20.39 h

Pep, el dia de les eleccions a president i secretari general em vas demanar A QUÈ ASPIRÀVEM ELS DE REAGRUPAMENT. Et vaig comentar que no aspiràvem a càrrecs. I et vaig afegir que el que volíem era fer complir el pacte als nostres socis de govern, traçar línies vermelles en la negociació del finançament i respondre amb contundència una retallada de l'estatatut per part del TC. Tot això es va aprovar dissabte, tot això se'ns anuncia avui per part de la nova executiva. Esperem que es mantingui la fermesa. Esperem que es renovi també la forma de fer del partit. Per altra banda caldrà tenir molt de tacte també per part de tothom per tal que la correcció i la confiança entre tots torni a imposar-se. En això, i si es tornen a fer bé les coses, podeu comptar amb la meva col·laboració.

Militant i matemàtic sorprés per la banda negativa (PPCC) 17.06.2008 | 10.57 h

De l'assemblearisme podem dir que, organitzativament, no és idoni per a un partit gran. Cosa que malauradament no som. Quan ho siguem ja el reinventarem. Però no podem dir que no sigui representatiu i que depengui de la casualitat. Vosté que té formació tècnica hauria de conèixer estadística. Faci el càlcul de representativitat d'un sistema de delegats i d'un d'assembleari i vegi la dispersió de cada model. Per a simplificar-ho, pressuposi 4 grups de població amb la representitivitat de les passades eleccions internes, una probabilitat d'activitat uniforme i la concentració de membres que tenim a les SL. Matemàticament, no hi ha color: l'assemblearisme té molt poca dispersió (depén menys de la casualitat). Per tant, és infinitament més democràtic. D'altra banda sembla que sigui una ruleta russa perquè no surt necessàriament el que la direcció vol (cas XV). Canviem "casualitat" per "capacitat de control del vot del militant" i conclourem que el seu problema és que ja no controlen majoritàriament la militància, incloent-hi el dels avaladors de la candidatura del present president. No canviem les regles del joc quan el resultat no ens agrada. Fem-ho quan el joc estigui en crisi, no pas quan perilli el guanyador. La governabilitat del partit requereix generositat i no enrocar-se en certs noms que no tenen gaire consens (o que el tenen en contra). Sense això no hi haurà mai un pacte. Finalment, el problema dels xiulets és de bona i mala educació, no pas d'assemblearisme. Siguem seriosos! Salut i bona feina, conseller.

Gisela (Montcada) 17.06.2008 | 12.54 h

A diferència del miltitant i matemàtic, crec que el conseller Huguet té raó. De fet dels més de 10.000 militants, al congrés només hi vam participar com a molt el 35%. Però certament l'ambient viscut dins del congrés indicava que la gent estava mobilitzada. I qui més es mobilitza sempre són els sectors més crítics. Conec a gent, que tot i donant suport a Joan Puigcercós i Joan Ridao no va anar el Congrés perquè com que creia que tot estava fet, tenia mil coses més a fer un dissabte, després de treballar tota la setmana, que no anar-se a tancar en una sala més de vuit hores. Això no té res a veure amb el + del 70% que va participar en l'elecció del President i del Secretari General. Crec que hem de canviar el sistema, i si parlem de participació activa el sufragi universal dona dues "voltes" al Congrés.

YuriBCN (Gràcia) 17.06.2008 | 13.13 h

Estic totalment d'acord amb el "Militant i matemàtic" (a qui, per cert, agrairia un contacte). Fa molt de temps que m'amoïna la constant deriva vers un model de "delegacionisme" sense un debat obert i objectiu. (http://yuribcn.blogspot.com/2008/05/assemblearisme-el-futur-s-nostre.html i d'altres)

Josep Huguet i Biosca va néixer a Manresa –Bages– el 8 de març de 1951. És enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa i llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Tot el perfil

Conferències