Així com alguns opinadors espanyolistes o ultraespanyolistes van assegurar en el seu moment que la reforma de l’Estatut de Catalunya era un cop d’estat a la Constitució espanyola perquè pretenia federalitzar-la, tot i saber que es feia per mecanismes democràtics i participatius establerts en la via del referèndum, ara es dóna la paradoxa que serà el Tribunal Constitucional, altament polititzat i al qual se li van donar poders que li permeten interpretar el bloc constituent, qui farà aquest cop d’estat. Un cop d’estat en sentit recentralitzador i en contra d’un dels pocs mecanismes de participació que recollia el pacte constituent del 1978.
Si la sentència contrària del TC es confirma, tocant el pinyol de la personalitat nacional, lingüística i simbòlica de Catalunya, deixarà sense valor el pacte constituent. Per tant, es posarà el rellotge a zero. Tornarem al 1977, i els partits catalans de tradició democràtica i antifeixista hauran de ser conseqüents amb aquesta situació.
Al TC se li ha donat una autonomia que li permet actuar de facto com si fos una cambra legislativa, un comitè de guardians de la revolució, sense tenir cap suport directe que provingui de la sobirania popular.
Aquesta situació demostrarà que el PP, únic partit de la dreta europea que encara no ha trencat fundacionalment amb els orígens postfeixistes, ha guanyat la batalla ideològica, i guanyarà la política, al PSOE. A nivell estatal, com va passar fa més de 20 anys a València.

Salvador (Sant Feliu de Llobregat) 25.11.2009 | 14.40 h
I sobre el Consell de Garanties Estatutàries, el TC català, no teniu res a dir? Un Consell de Garanties Estatutàries que gràcies a l'omissió d'ERC tindran majoria PP i PSC, és a dir, una òptica centralista de l'Estat per damunt d'aquells que defensem més autogovern, més sobirania.
Albert (Barcelona) 28.11.2009 | 16.59 h
El que diu el Salvador és totalment cert. Llavors, com permeteu l'aliança d'aquests ultraespanyolistes al Consell de Garanties Estatutàries? I no està tb aquest Consell tant polititzat com el TC?
