Davant la impotència de Bush per pactar polítiques intervencionistes per evitar un crack als Estats Units que tindria repercussions mundials, és hora de fer evident que les polítiques noeconservadores, moltes vegades vestides de fals liberalisme, han amagat en ocasions la tolerància a accions clarament delictives. Per tant, a un li agradaria veure a alguns dirigents bancaris americans lliurats a la justícia al mateix temps que els governs democràtics, Estats Units al capdavant, i Europa també, s’aliessin per establir unes normes de govern de la globalitat, especialment en el camp de les finances i de les bones pràctiques dels alts executius empresarials. [+]

Segons  l’Índex de Percepció de la Corrupció 2008 de Transparency Internacional, la corrupció ha empitjorat a Espanya. En un sol any, del 2006 al 2007, ha passat del lloc 23 al 25 i la seva puntuació ha baixat de 7,10 el 2004 a 6,50 aquest 2008 (www.transparency.org/publications/gcr). El rànquing, a més, ens situa al costat de la resta de “famosos” països PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya –en les sigles en anglès).

[+]

L’article “L’independentisme” que va publicar Ferran Mascarell a l’Avui el passat dimarts demostra que estem en una fase postautonòmica, que no hi ha sortida a l’Espanya autonòmica. És cert que les persones lleials al país i que volen que tiri endavant, siguin autonomistes de veritat o independentistes, saben a hores d'ara que sense l'Estat català no hi ha instruments de decisió. Per tant, aquesta gent té clar que el reagrupament s'ha de fer entorn a l'objectiu de la creació de l'Estat català i no a l'entorn d'una reedició del pujolisme amb la versió de la ‘casa comuna’ ni tampoc plantejar el mateix amb el progressisme perquè només són maniobres dels dos pols permanentment instal·lats en el poder.

[+]

Us recomano la lectura de l'article "El español, !qué gran Lengua!", de Xavier Rubert de Ventós, publicat a El pais (23/09/08):

www.elpais.com/articulo/opinion/espanol/gran/Lengua/elpepiopi/20080923elpepiopi_5/Tes

 

[+]

Espanya pateix ara la penitència de tants anys de "xulejar" per Europa i el món seguint la nissaga de González, Aznar i Zapatero. Un creixement del PIB basat en els fons europeus i en el crèdit europeu que ha engreixat l’endeutament de les famílies amb qüestions immobiliàries i el consum ara punxa i, com en el joc de l’oca, Espanya torna a la casella de sortida. Catalunya necessita allunyar-se d'aquesta mala influència, però cal que una majoria de catalans se n’adonin. [+]