Sindica

cap

El bloc

Recreació històrica a Avinyó

Ahir tingué lloc a Avinyó- alcaldia d'Esquerra Republicana- la Primera Fira dels Matiners. La festa està inspirada en la batalla d'Avinyó una de les més importants que es produiren durant la Guerra dels Matiners. Fa més de 150 anys les capes dominants a Madrid i a Catalunya imposaven un model d'Estat que de liberal només en tenia el nom: creació de províncies, control militar amb la xarxa de telecomunicacions òptiques, creació de la Guàrdia Civil, prohibició del català en diversos àmbits públics, desamortitzacions que van significar la ruïna de molta pagesia de muntanya per la pèrdua de la terres comunals i el coixí que significava la parceria en terrenys dels convents, ruïna dels artesans i protoindustrials de la muntanya davant de les noves indústries i agricultura industrialitzada de les planes, nombrosos nous obrers procedents del camp a les noves fàbriques sense cap dret social etc Tot el cúmul de circumstàncies expliquen que en la Guerra dels Matiners republicans federals i carlins lluitessin junts contra els isableins representants de l'alta burgesia i dels terratinents aristòcrates i el centralisme.

Continuar llegint


Les plaques continentals

Fa tres dies vaig escoltar a la Cambra de Comerç de Manresa (Barcelona) una conferència del professor Josep Olivé. Va intentar introduir dosis d’optimisme a una sala plena a on se mascaba la tragedia. Va considerar que aquesta crisi no era pitjor que les altres dues que s'havien viscut als anys 70 i 90. Però a diferència d'aquell moment, Catalunya ara dóna feina a un milió de persones més i l’estructura econòmica s’ha modernitzat molt.

Continuar llegint


La casta castellana

La casta política i financera que controla desgraciadament els nostres destins des de la tribuna del Bernabéu no s'atura. Tenien un pla dissenyat fa temps als entorns del FAES, amb complicitats entre el socialisme jacobí. I la crisi està essent l'excusa perfecta per accelerar la seva aplicació. Si el cafè per a tothom va ser la jugada mestra per dissoldre les reivindicacions catalanes i basques, ara serà el cafè per a ningú el que cercaria esborrar definitivament aquell moment de feblesa que la casta va tenir als inicis de la Transició.

Continuar llegint


De dret a l'abisme

06.05.2012 data
20.37 h data
La Tafanera Facebook Google google buzz twitter
La velocitat de deconstrucció de l'Estat descentralitzat només es supera per la velocitat amb què Espanya es llança a l’abisme. Hi ha tantes notícies i tan ràpides que un comentari setmanal les fa ingestionables. Cada cop més, hom constata que hi havia un pla estratègic perfectament pensat des de feia temps –probablement, entre en els nuclis que es mouen entre la FAES i la llotja del Santiago Bernabeu– de voladura controlada de l’Estat autonòmic.

Continuar llegint


Ssense pa ni circ

Aquesta setmana han plegat dos personatges molt estimats per la població catalana vinculats al món del temps lliure i l’entreteniment: Pep Guardiola i Mònica Terribas. El primer ho ha fet per voluntat pròpia, la segona ha estat cessada per motius partidistes. El poder simbòlic i identificador dels sistemes de comunicació i de l’esport de masses acaben de passar pàgina al capítol més intens de la seva història a Catalunya.

Continuar llegint


La Fira dels Matiners

La vila d'Avinyó al Bages està a punt de celebrar la primera Fira dels Matiners. Està inspirada en una important batalla que tingué lloc el 1848 a Avinyó durant la Guerra dels Matiners (1848). El segon terç del segle XIX va viure's a Catalunya una autèntica guerra d'ocupació i de classe amb la implantació de tots els mecanismes repressius i centralitzadors de l'Estat (províncies, guàrdia civil, castellà obligatori, control militar.

Continuar llegint


L'arròs s'ha covat

Hem viscut una setmana d’acceleració històrica. La clau de volta del règim restaurat després de Franco, la monarquia, ha quedat molt tocat. Això no ho arregla una frase ritual de disculpa. La nacionalització de Repsol és important pel cop moral al prestigi internacional d'Espanya, que a Sudamèrica es residual. Amb tot, la resposta dels mercats i les borses a les mesures de Rajoy encara és de desconfiança. I no pot canviar quan qualsevol observador intel·ligent se n'adona de que la casta d’alts funcionaris vinculats a les oligarquies financeres i de les empreses regulades expúbliques només sacrifiquen aquells àmbits populars que deflacten el consum o que podrien estirar l’ocupació: educació i Catalunya.

Continuar llegint


L'Estat no és com el porc

Vivim un moment d'acceleració històrica. La crisi global, que de moment afecta sobretot Europa, qüestiona en aquest continent tant el model de democràcia formal, amb uns partits i estats que han perdut les regnes de l'economia, com el contingut de l'estat del benestar. Però no tot Europa ho està vivint de la mateixa manera. Els petits i mitjans estats s'han sabut adaptar, majoritàriament, als canvis accelerats. Molts escandinaus fa anys que van fer reformes al seu model d'estat del benestar, allunyant-se del model de clientelisme i de ciutadania irresponsable que els feia inviables.

Continuar llegint


Clima del 98

Fa poc més d’un segle Espanya perdia les darreres colònies d’Ultramar, Cuba i Filipines. Era un final simbòlic d’un antic Imperi que feia segles que recorria el pendent de la decadència. Aquesta pèrdua va significar un fort cop psicològic entre les classes dominants castellanes que van conduir cap a posicions melancòliques o d’agressivitat contra la dissidència interna, fossin les esquerres regeneracionistes, fossin els moviments centrífugs com el catalanisme.

Continuar llegint


Una manera de suïcidar-se

Em comentaven l’altre dia empresaris que subministren béns i serveis a diverses administracions i comunitats la seva incomprensió per un tipus de concursos que sistemàticament semblen estar configurats per a què només guanyin els grans grups multinacionals. Ja sigui per la seva musculatura financera o la seva potència tecnològica. La paradoxa del moment és que la situació d’asfíxia de l’administració pot justificar sobre el paper l’abús del low cost en l’hora de les adjudicacions ja siguin de paquets informàtics, serveis de neteja o de concessions de càterings per escoles.

Continuar llegint


perfil



Josep Huguet
Josep Huguet i Biosca va néixer a Manresa –Bages– el 8 de març de 1951. És enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa i llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Tot el perfil

darreres entrades



Documents d'interès



Publicacions



Multimèdia



Enllaços



contacte contacte



arxiu