http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/ Bloc de Francesc Canet Thu, 1 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/de-pactes-i-organigrames http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/de-pactes-i-organigrames Tue, 16 Mar 2010 20:18:39 +0100 http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/de-pactes-i-organigrames
Divendres es va fer públic el document de l’acord entre CiU i ERC per a conformar un nou govern a Figueres, juntament amb el regidor d’ICV. Ara falta que es concreti en les delegacions de competències que ha de fer l’alcalde: el procés hauria de culminar aviat i dilluns vinent, dia 22, podria ser el dia de la incorporada de ple dret d’ERC al govern municipal. Dels molts aspectes que han concentrat, en positiu o no, valoracions, en comento dos.
En primer lloc, la durada del pacte. Fins i tot, s’hi veuen dues postures contradictòries: l’alcalde apostant pels cinc anys (el final d’aquest mandat i tot el següent), ERC fixant una data de defunció (les properes eleccions municipals, el maig de 2011). Més enllà de la interpretació que cadascú vulgui fer de les paraules que l’alcalde o jo mateix vam pronunciar divendres, expresso la convicció que són plantejaments –el d’en Santi Vila i el meu- que no tenen perquè ser excloents. A partir d’un fet que ha de marcar el futur (curt o llarg) del pacte: que el nivell d’entesa sigui alt, que les turbulències siguin mínimes (o inexistents) i que es noti un benefici per a la ciutat i la gestió de l’activitat consistorial. Només en aquest context positiu ens podem plantejar quina ha de ser la durada del pacte: en el cas contrari, si no es donen les condicions d’entesa, ja no caldria dubtar. Reitero que ERC entrarà al govern sense complexos i, especialment, amb “presumpció de confiança mútua”. Que ara signem un acord fins al 2011, no està renyit amb la possibilitat de reeditar-lo per al mandat següent, ni tampoc amb el fet objectiu què ERC es presentarà a les eleccions de maig de 2011 com a alternativa de govern i amb aspiracions de victòria. És més, esperem ser capaços de demostrar en aquests 14 mesos que resten de mandat que podem merèixer el suport dels ciutadans a les urnes. I l’endemà de les eleccions, si el pacte ha funcionat bé, res no impedirà que els partits ara signants (CiU i ERC) ens donem mútuament prioritat a l’hora d’iniciar-se els contactes per buscar aliances estables de govern. Amb els resultats a la mà. Senzillament, per sentit comú.
Un altre dels temes que ha generat interès és el del nou organigrama de funcionament, d’estructuració de l’acció de govern. Hem apostat –i coincidit amb l’alcalde i CiU– per una estructura en cinc grans àrees de gestió (dues sota responsabilitat d’ERC), els directors de les quals tindran capacitat decisòria –previ diàleg i consens amb el regidor responsable directe d’un servei– políticament i econòmicament. Pensem que així, amb reunions setmanals de coordinació, l’acció de govern esdevé transversal ... i més eficient: si no cal esperar a les reunions dels dilluns de la Junta de Govern Local per adoptar decisions, es poden “guanyar” de dos a 10 dies de temps en la posada en marxa administrativa dels projectes i acords. L’acord, a més, dibuixa amb precisió en qui resideix la capacitat de decisió política: càrrecs electes.

]]> http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/el-nom-no-fa-la-cosa http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/el-nom-no-fa-la-cosa Tue, 16 Mar 2010 20:16:49 +0100 http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/el-nom-no-fa-la-cosa Bisetmanari Hora Nova, 16 de març de 2010

En un acord de govern municipal, el partit majoritari “cedeix” el segon lloc en el l’ordre jeràrquic de representació a un membre del segon partit. Una fórmula molt habitual és la de “primer tinent d’alcalde”, però n’hi ha moltes d’altres: alcalde adjunt, adjunt a l’alcaldia, vice-alcalde, etc. En el pacte entre CiU i PSC, el grup municipal socialista va voler visualitzar –aquesta no és una qüestió menor, en política– que era un soci numèricament important (5 regidors) i va obtenir de CiU (7 regidors) que únicament hi hagués una tinença d’alcaldia. Així, Pere Casellas ha estat dos anys i mig “el” (únic) tinent d’alcalde. L’acord ponderava encertadament la rellevància del PSC, però també implicava una situació anòmala: que el consistori quedava sense autoritat legal cada vegada que l’alcalde i el tinent d’alcalde no podien ser a la ciutat.
ERC hem plantejat també (igual que el PSC) la necessitat política de visualitzar la situació numèrica actual del govern (6 regidors d’ERC s’afegeixen als 7 de CiU i el d’ICV). Atenent a la freqüència amb què el prefix “vice” és utilitzat a casa nostra (vicepresident, vicedirector, vicesecretari, vicerector, etc. etc.), vam proposar la fórmula que deixa l’ordinalitat establerta així: alcaldia (CiU), vice-alcaldia (ERC), i tres tinences d’alcaldia, jerarquitzades d’acord amb el nombre de regidors (CiU, ERC, ICV). Aquest és l’ordre en què es cobririen les eventuals absències de l’alcalde.
El que importa per al funcionament del consistori, però, no és el nom sinó les atribucions de què es dota el càrrec i les responsabilitats que assumeix. Sabent que en un ajuntament les competències són del ple o de l’alcalde, és evident que totes les atribucions que tenen els regidors (des del vice-alcalde al darrer dels regidors de l’oposició) sempre són fruit d’una delegació que fa l’alcalde. Per tant, el contingut (capacitat de decisió) del càrrec de segona autoritat municipal depèn del pacte polític fet amb l’alcalde Santi Vila i CiU. I hem acordat que comportarà la direcció (amb plena capacitat de decisió administrativa) de l’àrea Atenció a les Persones, on s’integren regidories de gran calat com Cultura, Esports, Serveis Socials, Educació, Joventut, Oficina Atenció al Ciutadà, Política Lingüística, etc.
I si el nom per si sol no implica competències, menys encara implica retribució econòmica especial. Malgrat que respectem la situació anterior, nosaltres hem preferit que el càrrec fos considerat únicament com el portaveu d’ERC, amb dret a percebre només les compensacions per assistències a plens, comissions informatives, juntes de govern local, etc. Vaja, com un portaveu més d’un grup del govern.

]]> http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/qualitat-democratica http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/qualitat-democratica Mon, 8 Mar 2010 22:56:21 +0100 http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/qualitat-democratica Setmanari de l'Alt Empordà, 09/03/2010

Dijous passat, un embús de trànsit a Barcelona em va fer arribar tard al plenari de Figueres i no vaig poder defensar la posició d’ERC en un tema que considerem cabdal per a la qualitat democràtica de la vida municipal: la possibilitat de retornar al plenari (21 regidors) del consistori unes competències que des del 7 de febrer de 2008 van ser traspassades a l’alcaldia o a la Junta de Govern Local (JGL), integrada només pels regidors del Govern. La decisió de retirar competències al ple municipal va ser presa (febrer de 2008) amb els vots favorables de CiU, PSC i ICV. Des de l’oposició (ERC i PP) vam manifestar sempre la disconformitat amb una decisió que, tot i ser ben legal, restava debat polític als plens i dificultava el control de l’acció de govern (Una moció d’ERC per al retorn de les competències al ple -juliol de 2008- va ser rebutjada per CiU, PSC i ICV).
És cert que entre el mig centenar de competències delegades, n’hi ha algunes que són “administratives” i eren delegables sense que se’n ressentís la democràcia municipal. Però, com que en el ple el debat és públic i els arguments de cada grup poden ser traslladats a la ciutadania pels mitjans de comunicació, moltes d’altres competències tenien relació directa amb la transparència i la possibilitat de controlar el Govern. Per exemple: alienar (vendre) o adquirir béns públics fins al 20% dels recursos ordinaris del pressupost, concertar operacions de crèdit, reconèixer deutes. Amb 13 regidors de 21, el govern no necessitava aquesta mesura: podia aprovar sense problemes allò que es proposés.
La nova situació consistorial (sortida/expulsió del PSC del Govern, negociacions entre CiU i ERC) ha reobert la possibilitat de retornar al ple competències que sempre havia exercit. ERC aposta per buscar el màxim consens possible: un mes de treball conjunt i prendre un acord el primer d’abril. I el que és més important: el compromís de tots els grups de no caure en la temptació de tornar a delegar determinades competències a la JGL en funció de les majories que es puguin formar després de les eleccions municipals de 2011. D’aquí la nostra abstenció de dijous, reiterant el compromís irrenunciable amb el retorn competencial al ple.
Paradoxalment, el mateix dijous, al matí, al Congrés de Diputats, el Vicepresident del Govern espanyol, Manuel Chaves, havia exposat en la Comissió de Política Territorial, les línies mestres de la reforma de la legislació de governs locals (preveu que entri en vigor a partir de 2011). I apunten en la direcció d’enfortir la figura de l’alcalde i la Junta de Govern Local i alhora augmentar el dret a la informació dels ciutadans i l’exercici del control polític de part de l’oposició. Sembla un intent de quadrar el cercle. Atès que el PSOE no té majoria al Congrés, tots els partits s’hauran de mullar en una llei tan transcendent per al futur del municipalisme.

]]> http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/pacte-possible-no-tancat http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/pacte-possible-no-tancat Wed, 3 Mar 2010 08:53:54 +0100 http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/pacte-possible-no-tancat
Està encaminada, però en absolut tancada, tal i com reflecteixen els mitjans, una possible entrada d’ERC al govern de Figueres I no és una afirmació retòrica. Les circumstàncies fan que l’entrada dels 6 regidors d’ERC al govern hagi de ser una decisió molt i molt meditada: context econòmic de crisi, economia municipal amb amenaça imminent de números vermells elevats, turbulències quasi constants en les relacions CiU/PSC, retrets mutus de gruixut calibre en el trencament que han generat la sensació de desgavell institucional, etc. Entenem, però, que l’excepcionalitat requereix pensar en clau de Figueres i comarca, prescindint del manual d’estratègia (preparar la campanya del 2011 des de fora d’un govern en minoria) i esgotant les possibilitats de consensuar grans i petits temes per garantir a la ciutat un final de mandat estable.
Això implica servituds evidents. Una, l’obligació de treballar a fons els aspectes divergents dels programes electorals, acordant vies de solució que no entrebanquin el dia a dia de l’acció de govern (els dos grups ens vam concedir un mes de temps en iniciar les converses). I els temes estratègics –infraestructures, especialment– sovint resulten complexos, en estar en mans d’altres administracions extramunicipals. Per això, ERC només es pot implicar en el govern –ara o quan sigui– si veu voluntat contrastada de reorientar-ne els principals.
Una altra: dissenyar un organigrama de treball que racionalitzi (potser per la via de la jerarquització) l’acció del govern. Així, cal equilibrar les hores de dedicació (parcial i exclusiva, a banda dels càrrecs de confiança) de què disposa CiU amb la necessària capacitat de decisió política a què tindrien dret i obligació d’exercir els 6 regidors d’ERC (segona força en les dues darreres eleccions municipals). I sempre amb criteris d’estalvi per al contribuent.
I una tercera, entre moltes: una situació plasmada jurídicament en àmbits diversos que difícilment pot ser qüestionada ara. Hi ha exemples de volada (els pressupostos –aprovats pel govern anterior–, determinades decisions urbanístiques...), però també d’altres que cal valorar en relació al model de ciutat. Només un exemple: la decisió de contractar –govern de CiU i ICV– per a les Fires l’humorista Chiquito de la Calzada és avui dia ben legítima (hi ha contracte signat i pagat en part) i no és qüestionable retroactivament. Ara bé, en un hipotètic nou pacte de govern, aquestes decisions aparentment poc transcendents, per molt que disposin de consignació genèrica a la partida de fires, s’han d’haver discutir i assumit “com a govern”. I ERC, que ens creiem l’aposta reiteradament exhibida per l’alcalde d’aspirar a ser una ciutat d’excel·lència, no consideraríem prioritari pagar quasi 12.000 euros per l’actuació de Chiquito de la Calzada al Teatre El Jardí els dies de Fires.

(Nota: amb posterioritat a la publicació, vaig rebre unes explicacions (de part dels organitzadors del Festival de Còmic) del context en què es va produir la contractació de l'humorista Chiquito de la Calzada, que em van semblar coherents ... i així ho faig constar. La llàstima és que en el document oficial de contractació i pagament del Govern municipal no hi figuressin)

]]> http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/figueres-decideix http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/figueres-decideix Mon, 22 Feb 2010 07:24:35 +0100 http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/figueres-decideix Dijous vinent (dia 25), la plataforma Figueres Decideix es presenta públicamnt, amb un cartell de luxe. Els promotors representen una amalgama de joventut i gent experta en mil i una batalles empresarials i polítiques. S’evidencia que hi ha transversalitat política...però també generacional. La consulta serà el dia 25 d’abril, però vull avançar alguna opinió personal.
Per exemple, la perplexitat que em generen determinades línies argumentals oposades a la consulta. Si estem convençuts, els demòcrates, que els pobles tenen el dret a decidir el seu futur polític, no em sembla lògic oposar-se a una consulta que demana l’opinió sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat independent a la Unió Europea. Per això, em complau saber que alguns càrrecs electes del PSC a l’Alt Empordà col·laboren en les consultes (alguns, a primera línia); de la mateixa manera que considero poc justificades (democràticament i nacionalment) les raons dels que actuen en sentit contrari (pesa, suposo, l’obediència a l’aparell del partit). No s’està plantejant que els “federalistes” votin sí en la consulta; s’està plantejant l’impuls a l’exercici d’un dret democràtic a través d’una consulta popular que reuneix garanties de rigor.
Per això, convé de ressaltar la postura d’un exregidor socialista de Figueres, federalista convençut, que dona suport públic a la consulta ...i defensarà el vot negatiu a la independència. Escudar-se en directrius de l’aparell del partit per oposar-se, des del socialisme, a la consulta popular és legítim; però no sé si massa coherent, en un partit que té la història que té, especialment a Catalunya. I encara més –per l’opció política– mereix ser lloada l’actitud d’un càrrec electe del PP a la comarca que participarà en una taula rodona organitzada per una plataforma ... i provarà de convèncer amb la paraula de la necessitat de votar no en la consulta. Però instarà a participar, en una actitud que l’honora democràticament. No cito el noms (ja “s’anunciaran” ells mateixos quan signin manifestos o participin en taules rodones), però els felicito per la seva coherència democràtica.
En un país en què la por a opinar sobre alguns temes no ha desaparegut del tot, es necessiten actituds valentes per no autocensurar-se mentalment possibles escenaris de futur. Lluny d’estridències i de dramatismes: les fronteres estatals no són realitats immutables derivades de designis tel·lúrics o divins. Catalunya ha de perdre la por a la reacció a l’estat espanyol; Catalunya té dret a decidir el seu futur (independència o no, ja es veurà a les urnes). No vindran tancs, si es proclama democràticament la independència; Catalunya serà un estat més de la Unió Europea, malgrat les advertències i/o amenaces que des d’Espanya es llencen (i des de Catalunya, certament). Això ho sap tothom. La por no ens pot fer quedar a casa quan ens pregunten què volem ser.

]]> http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/concepcio-radial-de-lestat http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/concepcio-radial-de-lestat Mon, 22 Feb 2010 07:21:35 +0100 http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/concepcio-radial-de-lestat (Publicat al Setmanari de l'Alt Empordà, 16/02/2010)

Aquesta setmana el ministre de Fomento ha pres protagonisme al president Zapatero, en l’escenari de la política espanyola. El Reial Decret que es va aprovar al Congrés, de manera quasi unànime, significa una veritable revolució en el món del control de la navegació aèria. Primer, això sí, es va esbombar informativament el volum dels salaris dels controladors aeris, relacionant-lo amb el preu de les taxes dels aeroports i apuntant una rebaixa del 15% en pocs anys si s’aprovava el Reial Decret. La batalla en l’imaginari de l’opinió pública ja estava guanyada i els controladors s’han trobat sense a penes defensors, al carrer i al Congrés. Fa molt temps que el problema s’arrossega, però la por al conflicte (vaga) havia fet cedir, fins ara, als dos grans partits espanyols. José Blanco s’ha atrevit a afrontar la situació i ha guanyat la batalla, al carrer i a l’hemicicle. I mentrestant ha aconseguit deixar en segon pla una altra decisió de Fomento que incidirà molt negativament en comunitats autònomes i ajuntaments: la retallada en les inversions del ministeri. Jugada rodona, que demostra una reeixida gestió del tempo mediàtic.
Dijous, mentre esperava per a intervenir i fixar la posició del meu grup, pensava que la realitat de les infraestructures de l’Estat espanyol té uns altres problemes de fons, molt més greus. Especialment, la concepció radial de l’estat que tenen al cap els polítics espanyols. No es tracta només d’un disseny –carreteres, sobretot- heretat del segle XIX; estem davant de decisions preses molt més recentment. Fixem-nos en només tres. 1.-La gestió centralitzada dels aeroports a través d’AENA (existeixen convenis bilaterals signats per l’Estat espanyol en què s’hi inclou una clàusula de prioritat de Barajas en determinats vols, sobretot, intercontinentals; lamentable però legal i cert). 2.-La gènesi del traçat de l’AVE, amb la intenció reconeguda i publicitada d’enllaçar Madrid amb les capitals de província (no es va apostar pel corredor ferroviari del mediterrani sinó pel tram Madrid-Sevilla, l’any 1992: una decisió política ben poc europea). 3.- La paupèrrima autonomia de gestió que es concedeix als grans ports. El president del de Barcelona es va exclamar fa poc al Congrés que els governs confonen “l’autonomia dels ports amb els ports de les autonomies”, advertint que si no poden fixar les taxes i altres criteris, Barcelona no pot competir amb sistemes portuaris realment autònoms, com ara el de Rotterdam.
En definitiva, més enllà de conjuntures concretes i de la crònica manca d’inversió estatal, el model d’infraestructures espanyol, radial i centralitzat, és un llast més per a l’economia catalana, obligada a competir en situació de desigualtat amb altres. La concepció radial de l’estat espanyol no es modifica malgrat els canvis de color dels governs. I es tradueix en decisions (estratègiques i conjunturals) de política econòmica que perjudiquen clarament Catalunya.

]]> http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/gastar-sense-autoritzacio http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/gastar-sense-autoritzacio Wed, 10 Feb 2010 11:34:04 +0100 http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/gastar-sense-autoritzacio En el passat plenari (es va aprovar definitivament el pressupost), es va suscitar un primer debat sobre les denominades “factures al calaix”. Simplificant: factures que haurien de figurar com a gastades l’any 2009, però que “apareixen” més enllà del 31 de desembre, quan les despeses que permetia el pressupost ja s’han exhaurit. És a dir, són factures que no tenen consignació, que no eren al pressupost, que l’interventor municipal no ha autoritzat. Que no s’havien d’haver gastat, en definitiva.
Per diverses informacions, vam ser conscients que a l’ajuntament de Figueres havia “aparegut” un paquet molt voluminós d’aquestes factures. Per assegurar-nos-en, vam formular per escrit la pregunta al Govern, que ja ens va respondre immediatament en el plenari: ens va confirmar que, efectivament, n’hi havia un bon grapat. La resposta va ser del regidor d’Hisenda (CiU), que va donar una xifra, va atribuir la situació a l’àrea de Cultura (PSC)... i va afegir que eren “factures que no estaven autoritzades”. Davant l’evident repte, el regidor de Cultura va admetre la situació i va oferir xifres i explicacions. Que no compartim, ho deixem clar.
Les xifres se sabran amb exactitud en el moment de la liquidació del pressupost del 2009 (en un mes, aproximadament), però des d’ERC treballem amb les que ja molta gent coneix: més de 82.000 euros en factures de despeses fetes en el 2009 però que duen data del 2010, i més de 170.000 euros en factures (algunes, de la biblioteca) que duen data del 2009. És a dir: sembla que s’han gastat 250.000 euros més del que el pressupost (ja rectificat) de l’àrea preveia (un excés del 23%). I sense autorització, ni del regidor d’Hisenda ni de l’interventor. No es tracta d’un oblit de lliurament d’una factura; es tracta de gastar sense (voler) saber que la partida de despesa corrent aprovada en el pressupostos (i rectificada a l’alça, insisteixo) està exhaurida. Una simple telefonada a l’Interventor hauria estat suficient per veure que la despesa no es podia fer.
Des d’ERC volem ser prudents i respectuosos. Reconeixem que ignorem si és un fenomen que afecta a més àrees i en quina quantitat; ignorem, fins que el govern ens faciliti la informació que pel conducte oficial li hem demanat, si el motiu de la despesa està ben justificat o no. Ara bé, sabem ja que 250.000 euros de factures sense consignació és un exemple espectacular de gestió incorrecta dels diners del pressupost: significa haver consumit l’any 2009 una part important (força més del 40%) de la despesa corrent aprovada per al 2010. I sabem, des del respecte personal i institucional, que tenim l’obligació d’exigir responsabilitats per la gestió pressupostària a qui correspongui d’un govern que presideix, lògicament, l’alcalde. L’escenari, fixat per la legislació, és el procés imminent de liquidació del pressupost del 2009.

]]> http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/prudencia-que-arriba-el-trenprudenc http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/prudencia-que-arriba-el-trenprudenc Wed, 10 Feb 2010 11:31:33 +0100 http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/prudencia-que-arriba-el-trenprudenc
L’anunci que ha fet Guillaume Pepy, president de la societat estatal que explota els ferrocarrils francesos, que el TGV francès ha d’arribar a finals d’aquest any a Figueres (a l’estació que s’està començant a construir a Vilafant) ha generat algunes eufòries desmesurades. Vaja, com si tots els problemes ferroviaris de Figueres i comarca s’haguessin resolt de cop amb la declaració d’intencions francesa.
A parer meu, poder anar en alta velocitat des de Barcelona fins a París és encara un tema amb incògnites (hi ha força trams encara per començar). La pressa dels francesos segur que té a veure amb l’obligació d’indemnitzar TP Ferro pel retard en fer arribar trens al túnel d’El Pertús; i també la solució-pedaç espanyola (tercer rail entre Barcelona i Vilafant, variant de la línia convencional des de Vilamalla.....).
D’entrada, per complir la previsió-anunci, s’han d’aclarir alguns interrogants. En plantejo només alguns. No se saturarà encara més l’única via convencional si cal encabir-hi els vagons de l’alta velocitat (quan el tercer rail estigui completat)?. Com faran arribar a l’estació de Vilafant els trens convencionals que circulin per la nova variant que s’inicia a Vilamalla .... si el tram construït s’acaba abans de travessar la carretera d’Olot i sota el nou pont de la N-260 només hi ha espai per al TGV? Per cert, sembla un nyap de categoria, la situació. I com suportaran els carrers de Figueres ser ruta obligada per als usuaris (els que viuen a Llevant, segur) de l’estació de Vilafant? Les infraestructures previstes viàries trigaran, si és que arriben, i mentrestant els figuerencs podem viure unes incomoditats de trànsit extremes, amb els carrers col•lapsats de vehicles
Però més enllà d’un problema de terminis, estem davant una qüestió de models. Treure les vies del tren convencional del centre de la ciutat, implica construir la faraònica obra que enllaci l’estació de Vilafant amb l’actual línia més enllà de Figueres, travessant i malmetent la plana empordanesa. I això sí que va per a llarg, com saben tots els implicats. Si és que es fa algun dia, és clar. En vaig parlar amb una autoritat municipal en la matèria i em va admetre que tenim vies al mig de la ciutat per anys. No dubto de les seves explicacions, perquè em consta que ha estat a primera línia en els contactes amb Fomento.
Per això, continuo pensant que la proposta més assenyada és el model de la doble estació: la del TGV a Vilafant, i l’estació d’autobusos i l’estació del tren convencional, amb les vies (semi)soterrades, al centre de la ciutat. És l’aposta d’amplis sectors de la societat civil de Figueres i de la comarca (entitats empresarials, partits polítics i moviments socials). Resulta, malgrat els tòpics interessats, una solució més barata, especialment tenint en compte que permet prescindir d’algunes obres costoses que el model en marxa exigeix.




]]> http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/ineficacia-de-la-politica http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/ineficacia-de-la-politica Wed, 10 Feb 2010 11:29:38 +0100 http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/ineficacia-de-la-politica (Publicat al Setmanari de l'Alt Empordà, 26 gener 2010)

És una expressió que està de moda: la desafecció dels ciutadans envers la política. Més enllà de l’impacte de determinats comportaments abominables (casos Millet, Pretòria, Gürtel...), penso que en la gènesi d’aquesta situació hi juguen “també” un paper decisiu la incapacitat institucional de resoldre determinats problemes i/o d’establir regles clares de joc. Dos exemples actuals: l’actitud dels bancs a l’hora de concedir crèdits i la polèmica per l’empadronament d’immigrants a Vic.
Tots coneixem les desventures d’algun jove a la recerca d’un crèdit hipotecari per adquirir la primera vivenda. L’entitat que li posa difícil (i caríssim) concedir un préstec, probablement ha estat una de les moltes receptores de sumes milionàries de diner públic per “reflotar-se” quan ha passat dificultats. Unes entitats que han continuat pagant xifres escandaloses als seus directius, mentre continuen negant crèdits a joves, emprenedors, autònoms, etc. Com diu González Páramo, representant espanyol al consell de govern del Banc Central Europeu, “el sistema financer és receptor d’ajudes quan va malament, però absolutament propietari dels seus resultats quan va bé”. Té raó, però no n’hi ha prou amb la diagnosi crítica del problema. No hi ha excusa: quan un jove, un autònom, etc. troba tancades les portes del crèdit o les hi volen obrir a preu d’or i garanties draconianes (usura pura i dura), l’Estat que ha actuat de salvavides d’una entitat bancària .. té el dret i, sobretot, l’obligació de ventar un cop de puny sobre la taula. I no ho fa. Als EUA, almenys el seu president ha anunciat la posada en marxa d’un paquet de mesures, que veurem com acaben.
La polèmica de l’empadronament a Vic ha posat en relleu el creuament de dues problemàtiques: la necessitat humanitària d’atendre (sanitat, educació, etc) qualsevol persona més enllà de la seva condició legal i el context d’escassetat de les arques municipals, mal finançades. S’ha demostrat que caldria un marc legal clar, assumit de la manera més consensuada possible, per evitar la temptació de treure’n rèdits polítics i per impedir que desemboqui en posicions xenòfobes. I no és aquest l’escenari: la normativa actual és contradiu. D’una banda, la legislació que afecta als ens locals estableix l’obligació d’empadronar a qui viu al municipi, amb la qual cosa té dret als serveis socials bàsics; de l’altra, la legislació estatal és claríssima en ordenar que l’immigrant sense regularitzar ha de ser expulsat del país.
Injectar diners a la banca però no exigir-li que els posi en circulació i mantenir vives dues legislacions contradictòries en matèria d’immigració són incongruències que “també” contribueixen al descrèdit de la política. Sobretot, perquè les solucions no semblen estar fora de l’abast de les institucions, especialment de les d’àmbit estatal.




]]> http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/pressupostos-2010-ii-oportunitats-perdudes http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/pressupostos-2010-ii-oportunitats-perdudes Wed, 10 Feb 2010 11:28:32 +0100 http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/pressupostos-2010-ii-oportunitats-perdudes (Publicat al Setmanari de l'Alt Empordà, 19 gener de 2010)

La setmana passada vaig valorar la filosofia dels pressupostos de Figueres: en no reduir (incrementant, de fet) la despesa corrent, el govern es veu obligat a inflar la previsió d’ingressos per presentar un pressupost sense dèficit “teòric”. Però si no es compleixen les previsions d’ingressos –a Figueres és pràcticament impossible¬¬¬- el dèficit “real” resulta inevitable. A més, el secretari i l’interventor fan constar en els seus informes que el govern conculca la legislació. Posarem l’exemple de dues partides de despeses: col•laborar en la rehabilitació de la Cate i disposar d’un local per a oficines municipals. L’interventor adverteix que aquestes despeses no es poden comptabilitzar en el capítol d’inversions (perquè impliquen haver d’acudir al crèdit), sinó en el de despesa corrent. És a dir: un ajuntament pot gastar en immobles que no són de la seva propietat ... però únicament si no ha de demanar crèdit. Des d’ERC considerem positives les dues operacions, però exigim que es respecti la llei: L’ajuntament ha de donar exemple. Perquè comet aquest “error” el govern? Senzillament, perquè si compleix la llei i els 500.000 euros de les dues partides es col•loquen a despesa corrent....caldria inflar encara més els ingressos per quadrar el pressupost. Entenc les reticències del govern, però estic segur que entendran que no poden vulnerar la legislació. Fa lleig.
Des d’ERC no compartim elements estructurals del pressupost (nombre excessiu de càrrecs de confiança i de regidors amb dedicació, implicació massa elevada de l’ajuntament en la despesa d’Ecoserveis); tenim dubtes en algunes despeses (adquisició d’una planta de l’Escola d’Hostaleria i d’una Llar d’Infants privada, etc.); trobem mancances (increment plantilla de la Guàrdia Urbana, etc.). No ens plantegem, per tant, votar-hi a favor. Però volem evitar enviar missatges d’enfrontament en l’actual context. Això sí, el govern ha d’atendre algunes de les nostres al•legacions per evitar el vot negatiu d’ERC, especialment les que tenen relació amb el compliment de la legalitat: és un dret del govern prendre decisions pressupostàries, però demanem que s’ajustin a allò que estableix la llei d’hisendes locals.
En l’actual conjuntura –crisi econòmica, desafecció envers la política-, lamentem especialment que no hagi prosperat la intenció expressada públicament pel regidor d’Hisenda de reduir en un 10% les assignacions als regidors. Per bé que la quantitat que s’estalviaria no redueix sensiblement la despesa, era un missatge necessari. Ho vam dir a la comissió informativa i en el plenari: ERC està d’acord amb la proposta explicitada per Albert Ollé (fins i tot apostàvem perquè fos progressiva: és a dir, en funció de les percepcions de cadascú). Però dins del propi govern no s’ha pogut consensuar. Cada grup o regidor del govern sabrà perquè. Una oportunitat perduda.






]]>