(Publicat al Setmanari de l'Alt Empordà, 2 de març de 2010, amb el títol: "Chiquito, una aposta polèmica")

Està encaminada, però en absolut tancada, tal i com reflecteixen els mitjans, una possible entrada d’ERC al govern de Figueres I no és una afirmació retòrica. Les circumstàncies fan que l’entrada dels 6 regidors d’ERC al govern hagi de ser una decisió molt i molt meditada: context econòmic de crisi, economia municipal amb amenaça imminent de números vermells elevats, turbulències quasi constants en les relacions CiU/PSC, retrets mutus de gruixut calibre en el trencament que han generat la sensació de desgavell institucional, etc. Entenem, però, que l’excepcionalitat requereix pensar en clau de Figueres i comarca, prescindint del manual d’estratègia (preparar la campanya del 2011 des de fora d’un govern en minoria) i esgotant les possibilitats de consensuar grans i petits temes per garantir a la ciutat un final de mandat estable.
Això implica servituds evidents. Una, l’obligació de treballar a fons els aspectes divergents dels programes electorals, acordant vies de solució que no entrebanquin el dia a dia de l’acció de govern (els dos grups ens vam concedir un mes de temps en iniciar les converses). I els temes estratègics –infraestructures, especialment– sovint resulten complexos, en estar en mans d’altres administracions extramunicipals. Per això, ERC només es pot implicar en el govern –ara o quan sigui– si veu voluntat contrastada de reorientar-ne els principals.
Una altra: dissenyar un organigrama de treball que racionalitzi (potser per la via de la jerarquització) l’acció del govern. Així, cal equilibrar les hores de dedicació (parcial i exclusiva, a banda dels càrrecs de confiança) de què disposa CiU amb la necessària capacitat de decisió política a què tindrien dret i obligació d’exercir els 6 regidors d’ERC (segona força en les dues darreres eleccions municipals). I sempre amb criteris d’estalvi per al contribuent.
I una tercera, entre moltes: una situació plasmada jurídicament en àmbits diversos que difícilment pot ser qüestionada ara. Hi ha exemples de volada (els pressupostos –aprovats pel govern anterior–, determinades decisions urbanístiques...), però també d’altres que cal valorar en relació al model de ciutat. Només un exemple: la decisió de contractar –govern de CiU i ICV– per a les Fires l’humorista Chiquito de la Calzada és avui dia ben legítima (hi ha contracte signat i pagat en part) i no és qüestionable retroactivament. Ara bé, en un hipotètic nou pacte de govern, aquestes decisions aparentment poc transcendents, per molt que disposin de consignació genèrica a la partida de fires, s’han d’haver discutir i assumit “com a govern”. I ERC, que ens creiem l’aposta reiteradament exhibida per l’alcalde d’aspirar a ser una ciutat d’excel·lència, no consideraríem prioritari pagar quasi 12.000 euros per l’actuació de Chiquito de la Calzada al Teatre El Jardí els dies de Fires.

(Nota: amb posterioritat a la publicació, vaig rebre unes explicacions (de part dels organitzadors del Festival de Còmic) del context en què es va produir la contractació de l'humorista Chiquito de la Calzada, que em van semblar coherents ... i així ho faig constar. La llàstima és que en el document oficial de contractació i pagament del Govern municipal no hi figuressin)