Dijous passat es va certificar la defunció de la Unió Esportiva Figueres. El grup de petits accionistes que havien obert el litigi amb el màxim accionista, Enric Flix,  van admetre públicament que claudiquen en nom del realisme. Van admetre errors, van deixar oberta la porta a continuar el litigi (la decisió queda en mans de l’ajuntament, el més gran dels petits accionistes), però van posar fil a l’agulla d’una tasca desagradable però, probablement, imprescindible: refundar el club des de zero, començant a competir a tercera regional.

En aquest segon dictamen, no pretenc continuar analitzant els perquès del que té pinta d’irremeiable –la desaparició de la Unió–, ni tan solament lucubrar sobre si les negociacions amb el botxí més identificable acabaran per deixar el nom, l’escut i els actius sentimentals (copes, etc.) al club que acaba de néixer. Ja es veurà. El que vull es plantejar la necessitat, aprofitant las malaurada conjuntura, de posar a debat el destí de l’estadi municipal de Vilatenim (L’Ajuntament, en qualitat de propietari, recuperarà el dret d’ús, que tenia cedit en quasi exclusiva a la societat anònima per als propers 47 anys). El Consistori té l’obligació de plantejar-se la rendibilització ciutadana del camp de Vilatenim. En una ciutat tan necessitada d’instal·lacions esportives –no únicament futbolístiques !!–, no es pot mantenir, al meu parer,  l’estadi  i els espais annexos, per a ús exclusiu de dos clubs, com fins ara. I més, tenint en compte que ens trobem a la ciutat sense futbol de categoria estatal i amb poques perspectives que el club per al qual es va construir el recinte arribi aviat a militar a la tercera divisió (trigarà 8-10 anys, si abans no hi ha acord amb un club –La Fundació o algun altre– disposat a “intercanviar” categoria esportiva).

Crec que s’imposa optimitzar les instal·lacions, obrir-les a tots els clubs de la ciutat....i no només de futbol. La manera més adient, penso, és el canvi de la superfície: substituir la gespa natural per l’artificial permetria una utilització intensiva (més hores al dia, més dies de la setmana), sense perjudicar els dos equips de futbol que hi tindrien la seu (i reserva especial d’horari per a entrenaments, a més, per descomptat, de la preferència per a disputar els partits de competició els caps de setmana).  I això seria una primera fase. Després, convé plantejar-se una remodelació a fons de l’àrea: no oblidem que hi ha un camp d’entrenament annex que ofereix possibilitats d’albergar algun equipament per a la ciutat, i uns espais sota les graderies ben aprofitables.

Aquesta aposta per la gespa artificial, una superfície cada cop més perfeccionada tècnicament i en auge per la utilització intensiva que permet – i alhora cada cop més admesa pels organismes futbolístics oficials– representaria una inversió municipal al màxim de rendible.... i per a tots els figuerencs. I l’estadi podria esdevenir, sense massa inconvenients, poliesportiu.

Francesc Canet   
Portaveu d’ERC