La setmana passada el govern de la Generalitat va fer pública la decisió d’atorgar els estudis de medicina a dues universitats públiques –la Pompeu Fabra i la de Girona (UdG)– i una de privada, la Universitat Internacional de Catalunya. L’opció pot haver generat alguna insatisfacció –per exemple, al president del Col·legi de Metges de Girona–, però en general ha estat ben acceptada, perquè el risc de quedar-se’n sense hauria estat una veritable frustració, sobretot per a les dues universitats públiques. La rectora de la UdG, Anna Maria, ha fet  unes declaracions engrescadores, que denoten il·lusió per fer un projecte pioner, de qualitat i d’innovació. I ja ha avançat el perfil que buscaran oferir als futurs metges de la UdG: la medicina familiar, la de proximitat.

Per moltes raons, ens hem d’alegrar, des de Figueres, de la decisió que permetrà a Girona tenir estudis de medicina. I, és clar, ens hem de preguntar: podrà tenir la nostra ciutat protagonisme en aquesta facultat que es posarà en marxa el curs 2008/2009? Al meu parer, és difícil, almenys si ho plantegem en els termes que es venen utilitzant en els darrers mesos.  Potser perquè ens trobàvem en període preelectoral, es van aixecar expectatives que sempre he pensat que eren excessives (fins i tot, en alguna oportunitat semblava clar, llegint determinades declaracions, que Figueres tindria “facultat” de medicina !). Girona mai no ha fet res per afavorir que algunes facultats de la seva universitat poguessin tenir Figueres com a seu; sempre s’ha dit, des de la UdG, que la prioritat era consolidar-se, no descentralitzar-se. Ara, amb la distribució que s’ha fet amb dues universitats més els nous estudis de medicina, tornarà a ser difícil (per no dir impossible) que Figueres pugui tenir protagonisme rellevant.

Això no obstant, si des de Figueres es juguen bé les cartes, hi ha possibilitats de no quedar al marge, però sempre tenint ben clar –per evitar frustracions– que frega la utopia pensar que la nostra ciutat tindrà allò que en diuen “vida universitària” gràcies als estudis de medicina. La qual cosa no vol dir que no pugui tenir universitaris duent a terme una part del seu currículum a la ciutat de Figueres. També això és difícil, almenys des del meu punt de vista, però de les declaracions de la rectora de la UdG (Anna Maria Geli) i la Consellera de Salut (Marina Geli) en podem desprendre un bri d’esperança. La rectora ha explicat que no totes les pràctiques es faran al Trueta, sinó que intentaran “involucrar tots els hospitals de la xarxa sanitària”. La consellera sempre ha defensat el criteri que la facultat ha de ser transfronterera, amb estreta relació amb el “pool” universitari de la Catalunya Nord, en especial amb Perpinyà. A partir d’aquestes dues premisses, Figueres pot mantenir algunes possibilitats de no quedar al marge. Però ha de moure fitxa amb rapidesa, discreció .... i realisme.

Francesc Canet   
Portaveu d’ERC