(Publicat al Diari de Girona, 07/07/2009)

A Figueres hi ha algun punt negre viari que ocasiona maldecaps i sinistralitat, a banda del pas a nivell. Per exemple, el pas de vianants en el tram urbà de la N-II, a prop d’un establiment de menjar ràpid. S’han produït diversos accidents, es demana amb insistència un semàfor .... i des del govern consistorial s’apunta, cada cop que oposició i veïns es queixen, a Fomento. Cosa certa, però que no resol el problema. Aquesta situació figuerenca em fa recordar inevitablement la que vaig viure a Alcanar fa ben poc, com a representant d’ERC a la Comissió de Fomento del Congrés de Diputats. Això sí, l’actitud de la representació política municipal es movia en altres paràmetres estratègics.
L’ajuntament d’Alcanar havia convocat una manifestació de rebuig a l’actitud “negligent” del Govern de l’Estat, en un acte que comptava amb el suport explícit de totes les (moltes) forces polítiques representades al Consistori, llevat –per raons fàcilment comprensibles- del PSC. A la N-340 hi ha un punt negre reconegut per tothom i per les estadístiques de sinistralitat. L’any 2006, als pressupostos de l’Estat hi figurava una partida de 600.000 euros; les obres de l’Àngol (punt negre) no es van començar fins l’abril de l’any 2007, i no es van acabar en el termini compromès de 9 mesos. El mes de febrer de 2008 un accident en aquell punt viari va provocar cinc morts. El Ministeri de Fomento decideix declarar la urgència de l’actuació i requereix la redacció d’un projecte complementari per adaptar l’obra a normativa actual. Però al maig, l’empresa constructora es veu obligada a deixar de treballar perquè Fomento encara no ha aprovat la modificació del projecte que se li havia fet arribar. Fins al mes de febrer de 2009, no es comunica per telèfon que la modificació tècnica ha estat aprovada. La comunicació anava acompanyada d’una altra promesa: iniciar les obres a la primavera i acabar-les abans de l’estiu. L’enèsim incompliment va convèncer les formacions polítiques representades al Consistori a mostrar públicament el seu rebuig a l’actitud de Fomento amb una manifestació en el mateix punt negre de l’Àngol a la N-340.
Ignoro a hores d’ara com acabarà l’enrenou d’Alcanar, però em quedo amb una dada positiva: la immensa majoria del Consistori ha fet front comú –deixant de banda diferències govern/oposició– per exigir a l’administració responsable que compleixi el que està acordat i aprovat. A Figueres, encara no hem ultrapassat la fase de queixa/tirar pilotes fora. Convé, si realment volem arreglar el problema, que Fomento senti que és la ciutat qui demanda solucions. Mai no podrem exigir a Fomento que compleixi ... si abans no hem aconseguit un compromís. Allò de “qui dies passa, anys empeny”...eternitzarà el problema i els accidents s’aniran produint. I no sembla que avancem en cap altra direcció, almenys de moment.
De fet, massa sovint el món de la política es perd en muntanyes de declaracions espectaculars i agressives, en un mecanisme de desafiament i resposta que porta els ciutadans a pensar que la política “només” és això. Malauradament, cada dia costa més de poder explicar que la política és “també” i “sobretot” gestionar de manera eficient els recursos que provenen dels impostos dels ciutadans. I eliminar punts negres no és qüestió de prioritat política, de disponibilitat pressupostària ni de discussió ideològica: és senzillament i lamentablement un cas de gestió ineficaç. Una de les receptes és la unitat d’acció de l’administració local en la pressió que quasi sempre convé de fer a les instàncies que en tenen els diners i les competències.