(Publicat al Setmanari de l'Alt Empordà, 22/o6/2009)

La setmana passada, vaig resumir breument la meva impressió del lamentable episodi de la repetició no consumada del sorteig de desempat en l’escolarització a les llars d’infants municipals. Essent un material altament sensible, m’ha semblat convenient tractar el problema des de la perspectiva que realment ha de preocupar: la de buscar i trobar una solució transitòria justa ara ... i acordar per a l’any vinent un procediment satisfactori. Això sí, insistint que no podem perdre de vista que el problema real no són les discussions legals sinó la trista realitat figuerenca: la insuficient oferta de places públiques. Es va acordar financerament amb la Generalitat (ja en el mandat municipal anterior) que per al curs 2008/09 (sí, han llegit bé) entrarien en funcionament dues (sí, han llegit bé) noves llars d’infants, que havia de crear l’Ajuntament. Què ha passat? Algú haurà d’explicar aquest retard, després de dos anys de nou govern.
Quant al sorteig per desempatar, penso que ordenar-ne la repetició era un remei pitjor que la malaltia, atès que la normativa “resisteix el resultat. Però és obvi que hi ha mètodes per a desempatar més comprensibles.... i més transparents !. Per això, el consistori ha d’exercir la seva autonomia competencial i establir un sistema impecable per als casos de desempat. I no cal inventar res: n’hi ha prou utilitzant fórmules tradicionals i fiables, com ara circumscriure el problema als protagonistes reals, és a dir, les sol•licituds dels que han empatat a punts. En el teòric “bombo”, incloure-hi només els afectats, no tots els preinscrits. Ah! I tot el procés s’ha de fer de manera pública: això és fonamental per evitar “malentesos”
Però no se m’escapa que trobem matèria opinable en tot el procés: els criteris d’assignació dels números a cada aspirant, el compliment estricte de la normativa quant a la publicitat en la presa de decisions.... Per totes aquestes circumstàncies i per altres que no acaben de surar (per exemple, la fàcilment comprovable falsificació de domicili, un mal endèmic que perverteix els processos de preinscripció), penso que la millor solució (o menys dolenta/menys injusta) és donar sortida a totes les sol•licituds. “empatades” .. i si pot ser, a la resta.
Sé per experiència que no és fàcil, però les situacions excepcionals o excepcionalment enverinades (i aquesta ho és) requereixen esforços excepcionals: recursos humans i econòmics de part de l’administració municipal, per facilitar als gestors de les llars d’infants la seva implicació en la solució del conflicte. Amb l’ajut que probablement significaran possibles renúncies de preinscrits, el govern hauria de treballar en aquesta direcció. I ben segur que comptarà amb el suport explícit de tothom –ja avanço el meu i el del meu grup- si ha de prendre decisions pressupostàries excepcionals. I oferim des d’ara, si ho considera convenient, la nostra col•laboració.