Divendres vaig assistir, al cercle Sport,  a la presentació del llibre “Catalunya sota Espanya”, d’Alfons López Tena, membre del Consejo General del Poder Judicial, a proposta de CiU. L’autor sosté que l’opressió nacional de Catalunya no té cap sentit en situació de democràcia (encara que sigui de “baixa intensitat”, va matisar). Partint de la premissa que “Catalunya “se subordina” econòmicament a Espanya –entre mil i un exemples, va esmentar tractats internacionals de l’Estat espanyol en què es prohibeix expressament que l’aeroport d’El Prat sigui seu de vols intercontinentals–, López Tena va fer una intervenció molt llarga –quasi una hora–, en la qual va exposar la seva convicció que estan desapareixent les raons reals de les reticències del catalanisme conservador a trencar vincles amb Espanya. [+]

El Ministeri de Fomento ha esperat, per raons polítiques, que passessin les eleccions, però ha anunciat ja allò que tothom sospitava: el retard fins a l’any 2012 en l’arribada del Tren d’Alta Velocitat (TAV) a Figueres. Aquesta decisió té per a Figueres i la comarca un significat especial, perquè el ministeri ha de posar en marxa un “pla B” per pal·liar les efectes d’aquest retard: el contracte amb l’empresa TP Ferro, constructora i explotadora del túnel dels Pirineus, obligarà l’Estat espanyol a pagar fortes indemnitzacions si el dia 17 de febrer de 2009 els trens que haurien de passar pel tram de peatge –no només, el TAV, també altres de ràpids i els de mercaderies– no hi poden passar (en seria responsable l’Estat espanyol, per no haver finalitzat la línia del TAV fins a l’intercanviador/estació  de Vilafant). [+]

Fa uns dies vaig rebre un correu d’un ciutadà de Figueres, amb unes reflexions d’allò més assenyades. Les utilitzaré com a espina dorsal de l’article, perquè exemplifiquen el que esperen els ciutadans dels seus representants electes.

1.-Regidors i mandat popular. Llegeixo: “Els regidors que teniu no són vostres, són un préstec que us fem els ciutadans!”. Aquesta presa de posició, si fóssim capaços de tenir-la en compte sempre en les nostres actuacions, segur que recuperaria la confiança en l’acció política. [+]

Circula una llegenda, en política, segons la qual els aparells dels partits –“Barcelona”–  marquen les estratègies de les agrupacions locals. De fet, costa poc trobar entesos que asseguren que els pactes possibles després d’unes eleccions municipals es decideixen a despatxos fora del poble/ciutat. Jo sóc un pèl neòfit, però tinc la sensació que els factors locals tenen més influència del que hom pensa. [+]