Volia que el meu primer escrit al bloc tractés exclusivament sobre el Ple Municipal del mes de setembre. Els esdeveniments, iniciats ahir arran del cessament de la portaveu de CiU i 1a Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament, Consol Pla, em forcen a canviar de tema.
Es tracta d'un cessament que ens ha agafat a tots per sorpresa però que en si mateix, no sorprèn a ningú. Ambdues formacions polítiques ( o tres, o quatre, depenent de com es vulgui veure ), ICV-EUiA i CiU, han iniciat un ball de retrets creuats que no deixa de ser la pròrroga d'allò que s'ha viscut als darrers plenaris municipals. En definitiva, que ja feia temps que no es podia entendre la continuïtat del govern municipal sinó s'analitzava des del pur interès dels dos partits i dels seus membres, que més que sumar esforços per tirar endavant un projecte comú, treballaven cadascun per un projecte diferent.
Em resulta imprescindible recordar que aquest govern municipal, el que acaben de rebentar entre uns i altres, era la continuació d'un canvi polític que es va engegar al 2003 amb el desallotjament del PSC – PSOE del govern municipal per tal d'obrir finestres i aixecar catifes, per treballar per una ciutat millor.
Esquerra va viure moments molt durs, va gestionar molt i molt bé però no va poder rentabilitzar electoralment la seva feina al govern de la ciutat. Entre d'altres coses, per assumir el desgasta al que tant ICV-EUiA com CiU ens van sotmetre. Vull recordar dues frases que van ser verbalitzades pels líders que avui dia, a manca de qui els aguanti a ells, s'estan llençant els plats pel cap:
 “partit incòmode, principal problema pel bon funcionament del Govern...” ( referint-se a Esquerra ).
 “ERC no ha demostrat encara haver assumit la responsabilitat que implica governar a la ciutat.
En el fons, estan fets els uns pels altres.