Bloc de Ferran Civit

Gràcies a tothom

Ferran Civit — Mon, 28 May 2007 16:53:13 +0200

Han passat dues setmanes molt intenses. Finalment el poble ha parlat, potser no amb la intensitat que voldríem a causa de la forta abstenció, però el veredicte ha estat emès. Aquesta primera setmana sorgeix el dubte de si el resultat ha estat 6-4-1 o 5-5-1. Sigui quin sigui, hem quedat segona força i hem pujat en vots i som els únics que guanyem un regidor, al contrari que els altres. Per tant, només puc agrair des d'aquí a tothom l'increment de confiança que ens heu fet. Alhora, també vull tenir un record per als regidors que ja no ens acompanyaran i una benvinguda per als nous que s'incorporaran de tots els partits per igual.

No vull abandonar aquestes línies sense ratificar el meu compromís amb la paraula donada: el 2011 no repetiré com a cap de llista. Això no vol dir que abdiqui del meu espluguinisme o que deixi a l'estacada al meu equip. Simplement passaré de ser el capità del vaixell a un grumet. No obstant, continuaré treballant amb la mateixa intensitat. Perquè el poble s'ho mereix. De nou, gràcies de tot.

Ara us toca a vosaltres parlar

Ferran Civit — Sat, 26 May 2007 01:55:12 +0200

Han passat ja els 15 dies de rigor de campanya. Tot el poble ha pogut llegir, escoltar i contrastar les diferents alternatives. No entraré a comentar-ho. Tothom és prou conscient del que s'hi juga el poble i del que cadascú creu que és l'equip més adequat per tirar-lo endavant. El que l'Espluga decideixi, serà. Per tant, només podrem acatar-ho i ajudar en tot el que sigui possible. Siqui quin sigui el resultat.
Només que em sap greu que per una potencial tempesta haguem hagut de deixar a l'estacada desenes de persones que volien venir a compartir amb nosaltres el final de campanya amb una festa amb artistes locals, Jordi Francolí i DJMoya, a la Font Baixa. A totes i a tots que ens heu seguit i ens heu donat suport tots aquests dies tan intensos... moltes gràcies.

Esquerra està en l’edat ideal per liderar l’Espluga i a l’oposició ha estat més útil que CiU quan era oposició

Ferran Civit — Fri, 25 May 2007 01:23:04 +0200

“Esquerra ha fet la millor oposició de la història democràtica a l’Espluga de Francolí, per això han tirat endavant projectes com el nou pavelló, el polígon i el nou institut, promoguts per la Generalitat. Per tant, la pregunta és: on era Convergència fa quatre anys quan tot això estava parat i ells estaven a l'oposició i governaven Catalunya? Per què no van fer res per ajudar? Per què no van fer de mitjancers amb la Generalitat? Amb la seva oposició van fer que el poble perdés 12 anys, els 12 que CiU va estar a l'oposició”. Amb aquesta idea contundent el cap de llista de l’Espluga, Ferran Civit, va comparar el treball d’Esquerra amb la de CiU en la seva etapa d’oposició.

En un míting amb prop de 90 persones, Ferran Civit va insistir a dir que “Esquerra no ha obstruït l’acció de govern municipal, sinó que ha fet una tasca constructiva perquè per damunt dels partits i de les persones hi ha el poble”. El candidat republicà va comparar l’Espluga amb “un cotxe: durant el mandat socialista va estar aturat, aquests quatre anys s'ha posat en marxa però no conduïa l'Ajuntament, sinó la Generalitat (polígon, institut, pavelló) i, mentrestant, CiU estava entretinguda muntant festes i rotondes”.

Per Civit, “a part de ser la llista més preparada i il·lusionada i de presentar, amb diferència, el millor programa i amb les propostes més engrescadores, Esquerra està en l’edat ideal per liderar el poble perquè té projectes per als propers 8 anys com a mínim”.

La candidatura calcula que més de 300 persones, sense comptar els que participaran a l'acte final de campanya, han pres part dels diferents esdeveniments de precampanya i campanya i més de 300 persones han visitat el bloc de Ferran Civit, http://blocs.esquerra.cat/ferrancivit, i un 10% d’aquestes hi ha deixat comentari.

L'acte final de campanya es farà demà divendres 25 de maig (22:00h) a la Font Baixa amb les actuacions dels artistes locals Jordi Francolí i DJ Moya. Hi haurà servei de bar amb preus populars. Tothom hi és convidat.

Habitatge assequible? Sí, és real. No és una llegenda urbana!

Ferran Civit — Sun, 20 May 2007 19:36:39 +0200

A la Comunitat de Madrid i a Euskadi més d’un 50% de les noves promocions de vivenda són d’habitatge protegit. I això que a la primera governa la dreta espanyolista més dura i a la nació basca hi ha un conglomerat de partits (EAJ-PNV, EA, IU-EB) que van de dreta a esquerra. Per tant, més que el color polític, el que convé són les ganes de treballar per fer realment habitatge assequible. I portar a terme això signfica garantir la continuïtat del poble. Com que han faltat moltes vivendes els darrers 15 anys, molts espluguins i espluguines han anat a viure a Montblanc... o a Pira! Encara que treballessin a l'Espluga! I això és molt greu. Avui en dia, molts joves som mileuristes i no ens podem permetre assolir una hipoteca amb els preus tal com estan. I, no cal dir, la gent amb rendes baixes, ja siguin pensions de viduetat, d'invalidesa o similars. En el 2007, un habitatge és l'equivalent a un palau: acabes pagant el mateix per un i per l'altre. Aquesta situació s'ha d'acabar. Des d'Esquerra apostem per treballar en diferents nivells, però concentrats en uns espais molt concrets: casc antic, quarter de la Guàrdia Civil i nous espais previstos pel POUM. En aquest darrer indret, tota la zona de la Cometa, hem d'aconseguir xifres similars d'habitatge protegit a la regió madrilenya i a la nació basca. Per aconseguir-ho, hem d'alternar les cases aparellades i els blocs de pisos, tot alternant-se. El 2008, la Guàrdia Civil s'ha de replegar i deixarà buit l'edifici del barri de Carreras. Aquest és un lloc ideal per instal·lar-hi pisos de lloguer social per a joves o persones amb rendes baixes. Serien pisos pont previs a la compra d'un habitatge. Durant 4 o 5 anys, la gent podria estalviar per encarar la compra d'una vivenda passat el termini. De la mateixa manera es garantiria la rotació dins dels pisos. Amb l'objectiu també de revitalitzar el casc antic, s'haurien de rehabilitar els habitatges buits comprats per l'ajuntament i comprar-ne de nous. Mitjançant una escola taller de rehabilitació, per exemple, aquests edificis es podrien destinar també al lloguer o a la compra social. D'aquesta manera mataríem dos ocells d'un tret i començaríem a oblidar el malson de les cases del carrer Joan Amades. Fer política d'habitatge social és possible i viable. Nosaltres sabem que és possible.

El contrast entre tres opcions

Ferran Civit — Sun, 20 May 2007 18:58:04 +0200

Avui, diumenge, els i les oients de l'Espluga FM Ràdio han escoltat un programa aclaridor de les tres postures que es presenten per al poble. No puc opinar pel sentir de la gent però sí que vull emetre una petita impressió com a periodista i com a analista. Sé que és inevitable ser parcial en el meu cas, perquè hom no pot ser jutge i part al mateix temps. No obstant, em sembla que tinc la mateixa impressió que molta gent, suposo que la gran majoria, arran de molts comentaris que s'han fet durant l'emissió en directe del programa. Hi ha una opció que s'ha autoexclós i que s'ha demostrat que no està capacitada per portar les regnes del poble, ni per capacitat ni per tarannà. És més, està en una altra òrbita mental respecte el sentir i les necessitats del poble.
Entenc que el debat s'ha centrat, i també tota la campanya, en dues opcions, de les quals una és Esquerra. Estic segur que el poble ho ha vist, perdó, ho ha sentit de la mateixa manera. No hi ha volta de full, només hi ha dos partits amb opcions de gestionar el poble. Com ho heu vist vosaltres?

Educació, clau de futur

Ferran Civit — Sat, 19 May 2007 16:23:26 +0200

Ara fa uns anys es va instal·lar la fàbrica Videmosa a tocar del poble, als Plans de Jori de Montblanc. Aleshores es va crear una mica de rebombori perquè la gran majoria de gent que contractaven, sobretot la més qualificada, venia de fora i no es contractava gent de la comarca. I això no era perquè hi hagués una conxorxa contra la comarca ni res similar. Simplement va ser perquè ni a l'Espluga ni a la Conca teníem prou gent preparada per entrar-hi a treballar. Per a què vinguin fàbriques no falten només polígons, que també, sobretot necessitem gent capacitada. I, de moment, l'única manera objectiva de demostrar-ho és amb un títol d'estudis.
Cal que tothom surti amb un títol elemental com a mínim, perquè més tard o més d'hora tothom es trobarà que anirà a una entrevisa de feina i no tindrà el requeriment adequat per a la plaça. Convé que tots els espluguines i espluguines entrin als llocs de treball per la porta gran, no per la porta de servei. Potenciar l'educació bàsica és primordial, però també els estudis secundaris. I, tot ajudat per les aules d'acollida per als nouvinguts i també els plans d'entorn per ajudar a la formació de la nostra canalla i jovent.
I això significa no oblidar l'educació per als adults. Molts dels nostres grans per diferents motius no van tenir accés a l'alfabetització o a uns estudis mínims. Cal sumar-los al carro educatiu i que no es trobin amb cap raó que els pugui discriminar. L'educació és transversal per a totes les edats i, com més formada està una societat, aquesta més avançarà. El futur passa per l'educació.

El nostre patrimoni, eina de progrés

Ferran Civit — Sat, 19 May 2007 15:50:50 +0200

Sort en tenim de la societat civil. I, pel que fa al patrimoni i al turisme podem parlar-ne en propietat. La tasca de la Fundació Lluís Carulla i Canals (abans Jaume I) i el Centre d'Estudis Locals en són la principal mostra. Gràcies a la seva feina, a les hores dedicades i a la inversió realitzada podem parlar avui de què més de 100.000 persones ens visiten cada any. Això demostra que la cultura pot ser un agent dinamitzador d'un indret. El paradigma seria el Guggenheim de Bilbo, però a una escala més reduïda la nostra xarxa museística ha tingut un paper similar.
Actualment, el Centre d'Estudis Locals té endegats dos projeces engrescadors, el museu de la fassina i un dedicat a les Brigades Internacionals a les Masies. Tots dos projectes són boníssims i estan ben orientats gràcies a la gent que hi ha darrera. Des d'Esquerra apostem per aquesta línia i encara volem anar més endavant.
Si comencem pel poble en sí, convé que el casc antic deixi de ser un forat negre a la trama urbana. Convé injectar-li vida i activitat, i això passa per una restauració acurada de l'indret. Si avui trobem un turista pel casc antic és perquè s'ha perdut. I això ja ho diu tot. Convé fer del casc antic un patrimoni visitable, perquè aleshores la gent consumirà a les botigues i bars i restaurants del centre del poble.
A més, presentem dues propostes engrescadores que ajudaran a posicionar l'Espluga en el mercat turístic. Una ja la vam introduir en un ple i va ser rebutjada per Convergència. És la creació d'un ecomuseu al Garber. Actualment hi ha el projecte poc ambiciós de fer-lo un Jardí Botànic. Convé fer-li donar un pas més endavant i transformar-lo en la porta d'entrada de les Muntanyes de Prades. Si algú vol anar al Montseny entra per Arbúcies, si algú vol anar als Ports de Tortosa-Beseit anem a Horta de Sant Joan i el mateix a Deltebre pel Delta de l'Ebre. I això per què? Doncs perquè tenen un ecomuseu que explica no tan sols la fauna, la flora i la geologia de l'indret, sinó que explica els usos, costums i formes de vida de l'espai.
Aprofitant el patrimoni existent a la zona de les Planes/Eres a través de les pallisses volem posar-hi un museu a l'aire lliure de la Vida Rural, a tocar de la carretera, fet que donaria peu que entrés més gent no tan sols a aquest espai, sinó també al poble. Aquest model de museus té una forta implantació arreu d'Europa i fa que la gran majoria d'aquests rebin a l'any centenars de milers de visitants. Dos dels més destacats són Skansen a Suècia i Brienz a Suïssa. En cap indret dels Països Catalans hi ha un lloc similar i això ens situaria com els peoners i permetria captar els turistes de la Costa Daurada, d'Aragó i del País Valencià.
Això són propostes del segle XXI, que combinen el respecte pel passat i el progrés del futur.

Un model sostenible real

Ferran Civit — Sat, 19 May 2007 12:07:09 +0200

Bocamolls de la sostenibilitat. Avui en dia hi ha una quantitat enorme de gent que es posa l'ecologia i la sostenibilitat a la seva boca sense haver canviat de mentalitat ni d'actituds. Igual que fa trenta anys quan estava de moda ser un “progre” i no pas ser un “fatxa”. Ahir tothom volia ser, perdó, vull dir aparentar, ser progre i avui tothom vol aparentar ser ecològic. S'ha d'acabar amb les frases buides i s'ha de passar als gestos. De suposats ecologistes i sostenibles n'estem farts. Esquerra, com a candidatura del segle XXI, assumeix plenament els principis de la sostenibilitat i els fa seus per aplicar-los a escala local. Partint de la Declaració de Rio de Janeiro (1992) o de la Carta d'Aalborg (1994), proposem una sèrie d'accions adequades per al nostre poble per esdevenir un model per a les viles veïnes. Volem potenciar clarament la nova cultura de l'aigua, basada en l'estalvi i la reutilització de l'or líquid. Però d'això en parlarem en una altra entrada. L'aigua no és l'únic element que volem gestionar bé, també els boscos i rius, l'energia o els residus. Per preservar els nostres boscos i rius volem fer basses per a l'ADF als peus de les zones boscoses i instal·lar una xarxa d'hidrants ben connectada per evitar ensurts com els de l'any passat. Salvar els nostres boscos és salvar-nos a nosaltres mateixos. Mitjançant els convergents i socialistes de la nostra vila i de la comarca, la nostra vila acull el Centre de Tractament de Residus de la comarca. Agradi més o menys, ja no hi podem fer-hi res per tirar marxa enrere. Ara bé, sí que podem fer un pas endavant i millorar-la. El nostre objectiu és basa en l'ideal del 100% de la brossa reciclada. Ens hem d'aproximar al màxim a aquest ideal i que hi vagi el mínim de brossa a l'abocador. Per això convé instal·lar contenidors soterrats de manera estratègica i, sobretot, conscienciar a la gent que convé reciclar. Perquè com més es recicli, més barata serà la recollida i menys impostos haurà de pagar la gent. Perquè qui contamina, paga. I, en el cas d'un poble, acabem pagant justos per pecadors. Però, també cal insistir en que a l'abocador hi hagi una planta de triatge (actualment només hi és per a la zona de compostatge) per fer que quantes menys tones vagin al vas de l'abocador millor que millor. Un dels nostres punts estrella del programa és la lluita contra el canvi climàtic a través d'un nou model energètic. Esquerra ja va proposar la legislatura anterior la creació d'una ordenança per promoure l'energia solar a les cases. Convergència va aprovar la proposta però no va moure ni un dit al respecte. Ara nosaltres ho portarem a terme. Però anirem més enllà, tot promovent l'estalvi energètic a les llars amb la conscienciació i afavorint el canvi de bombetes per unes que precisen menys electricitat. I, tot plegat, enmarcat per una gran acció que no costarà ni un euro al municipi, la instal·lació d'una gran central solar fotovoltaica. Molts municipis dels Països Catalans, però sobretot de Navarra i Andalusia, estan marcant el camí. Mitjançant un conveni amb una empresa, aquesta corre a càrrec de totes les despeses, i, a més a més, es paga un lloguer als propietaris dels terrenys i també un cànon a l'ajuntament que pot servir per pagar tot l'enllumenat públic ( per exemple, això és el que han fet al municipi de la Llagosta). I, no tan sols això, també poden accedir-hi particulars per participar com a accionistes de la central solar fotovoltaica. Com podeu comprovar tenim les idees assumides de la sostenibilitat, però també les accion que s'han de dur a terme.

Diga'ns, t'escoltem

Ferran Civit — Fri, 18 May 2007 17:11:05 +0200

Diuen que els polítics no escolten. No sé si ho fan o no. No puc parlar pels altres, però sí que puc parlar per mi. Ara que hem arribat a l'equador de la campanya i que portem fent moltes reunions amb la gent te n'adones més que mai del valor d'escoltar. Cada dia hem fet trobades sectorials dels diferents àmbits de la vida social i econòmica de l'Espluga. En principi, cada dia hi havia d'haver un únic tema a tractar però la riquesa de la gent fa que cada dia sigui diferent. Les trobades comencen amb una mica de timidesa per les parts i que, nosaltres, com a amfitrions estem obligats a fer el trencament del gel. Ara bé, en pocs moments, la gent comença a opinar sobre el poble i sobre el que el preocupa. És al·lucinant l'interès de la gent per solventar els problemes de l'Espluga. En totes les trobades es comença a parlar del motiu inicial de la reunió però sempre acaben sortint diferents preocupacions, totes iguals d'importants. I, el que és més destacat de tot plegat, et fan veure coses que no te n'havies adonat per diferents motius. Escoltant la gent i recollint les seves propostes, segur que el nostre programa avui seria ben diferent. La gent no és tonta i això no ho hem d'oblidar mai.

Què fem amb el jovent espluguí?

Ferran Civit — Wed, 16 May 2007 17:55:45 +0200

Si hi ha algun sector de la societat sobre la qual recauen sempre molts tòpics, sovint injustos, és sobre la joventut. Que si no s'implica, que si només fa el dropo, que no estudia, que no penca, que ho tenen tot fet i no s'ho han guanyat... Com a jove (tinc 29 anys) he de discrepar. Ni abans hi havia una joventut més pencaire ni ara és més dropa o pitjor. No es poden comparar les situacions. És més, estic segur que si féssim estadístiques de quants joves 50 anys enrere pencaven en entitats i quants ho fan ara, estic segur que ens emportaríem una sorpresa. Per tant, tòpics fora!
Ara bé, això no significa que la joventut d'avui tingui una problemàtica. Poques opcions laborals (sobretot quan tens estudis mitjans o superiors), d'habitatge assequible, d'oci i educatiu en el lleure, i, tampoc cal enganyar-nos, de droga. Aquesta casuística s'ha de solventar, s'ha d'encarar perquè no en depén només el futur del poble, sinó sobretot el present. Anem a pams.
És lògic que en el mercat laboral local, no tinguin sortida segons quines professions. Se sobreentén que un enginyer aeronàutic o nuclear no tindrà mai espai en una empresa local. Però el que sí que pot fer és treballar des de casa, ser un teletreballador. I això cada cop tira a més. Però no volem parlar d'aquests tan sols, vull parlar de totes i tots. Si tenim fuga de cervells, és perquè tenim cervells. Hem de fer una xarxa empresarial (tant d'indústria com d'oficines) que aprofiti amb profunditat les noves tecnologies i estalviï desplaçaments laborals al nostre jovent. Perquè al final es cansen de moure's i s'acaben quedant a viure al lloc on treballen, en detriment de l'Espluga. Hem d'evitar que s'acabin instal·lant a Tarragona, Barcelona, Reus, Lleida o Valls. I, si ho fan, que sigui per amor, l'única causa justificada. I, si finalment ho fan, que almenys, els caps de setmana siguin espluguins actius participant en entitats.
Pel que fa a habitatge assequible portem al programa noves propostes, totes innovadores per afavorir l'habitatge social, sobretot de lloguer per ser un pis pont per a una primera vivenda quan el nostre jovent tingui suficients estalvis. Això ho volem fer en una primera fase en les vivendes enrunades que va comprar l'Ajuntament al casc antic tot rehabilitant-les i, en pic marxi el 2008 la Guàrdia Civil, posar aquells pisos a lloguer social també. I, sense oblidar que en el desenvolupament del POUM, volem posar més d'un 50% de nova vivenda amb caràcter protegit.
Pel que fa a tenir entretinguda la nostra joventut, cal fer polítiques complementàries amb les entitats per promocionar encara més l'esport i les activitats culturals. No pot ser que als països escandinaus del 60 al 80% del jovent faci esport o activitats lúdiques al sortir de l'escola i aquí sigui totalment al revés. Cal girar la truita i que la nostra canalla no surti de classe sense saber que fer més que matar el temps. No només els formarem, sinó que garantirem una continuïtat social a les enitats. I, junt amb polítiques de prevenció, pot servir alhora per lluitar contra la droga i alguns actes vandàlics que s'han produït darrerament.
Els i les joves són la garantia de continuïtat de la nostra vila. És el nostre valor patrimonial més important a preservar.