A la Comunitat de Madrid i a Euskadi més d’un 50% de les noves promocions de vivenda són d’habitatge protegit. I això que a la primera governa la dreta espanyolista més dura i a la nació basca hi ha un conglomerat de partits (EAJ-PNV, EA, IU-EB) que van de dreta a esquerra. Per tant, més que el color polític, el que convé són les ganes de treballar per fer realment habitatge assequible. I portar a terme això signfica garantir la continuïtat del poble. Com que han faltat moltes vivendes els darrers 15 anys, molts espluguins i espluguines han anat a viure a Montblanc... o a Pira! Encara que treballessin a l'Espluga! I això és molt greu. Avui en dia, molts joves som mileuristes i no ens podem permetre assolir una hipoteca amb els preus tal com estan. I, no cal dir, la gent amb rendes baixes, ja siguin pensions de viduetat, d'invalidesa o similars. En el 2007, un habitatge és l'equivalent a un palau: acabes pagant el mateix per un i per l'altre. Aquesta situació s'ha d'acabar. Des d'Esquerra apostem per treballar en diferents nivells, però concentrats en uns espais molt concrets: casc antic, quarter de la Guàrdia Civil i nous espais previstos pel POUM. En aquest darrer indret, tota la zona de la Cometa, hem d'aconseguir xifres similars d'habitatge protegit a la regió madrilenya i a la nació basca. Per aconseguir-ho, hem d'alternar les cases aparellades i els blocs de pisos, tot alternant-se. El 2008, la Guàrdia Civil s'ha de replegar i deixarà buit l'edifici del barri de Carreras. Aquest és un lloc ideal per instal·lar-hi pisos de lloguer social per a joves o persones amb rendes baixes. Serien pisos pont previs a la compra d'un habitatge. Durant 4 o 5 anys, la gent podria estalviar per encarar la compra d'una vivenda passat el termini. De la mateixa manera es garantiria la rotació dins dels pisos. Amb l'objectiu també de revitalitzar el casc antic, s'haurien de rehabilitar els habitatges buits comprats per l'ajuntament i comprar-ne de nous. Mitjançant una escola taller de rehabilitació, per exemple, aquests edificis es podrien destinar també al lloguer o a la compra social. D'aquesta manera mataríem dos ocells d'un tret i començaríem a oblidar el malson de les cases del carrer Joan Amades. Fer política d'habitatge social és possible i viable. Nosaltres sabem que és possible.