Eugeni Villalbí

L'altre dia una persona me preguntava lo mateix en què titulo este escrit. I la resposta a la pregunta que ha fet famosa un conegut entrenador: per què? , és resumible en 2 punts. Primer, perquè crec que Jose Antonio Tíscar, és un home valent. En un moment en què la política està sota mínims, ell decideix fer un pas endavant, i continuar fent política però no des de l'entitat sinó en un partit polític i des de dins de l'Ajuntament.

Continuar llegint

La majoria de la gent a les enquestes diu estar d'acord amb el sentiment de les manifestacions q estem vivint estos dies als carrers de Barcelona i diferents ciutats catalanes. I la majoria de gent creu q no se'ls ha d treure de la plaça on són el dia de reflexió per molt q hi hagi una llei q impedeixi manifestar-se. I això passa pq la societat ja no dóna per a més. La societat vol respostes i les vol ja. Coincideixo plenament en l'esperit de mobilització i de lluita de la gent que ha sortit al carrer, principalment joves tot i que no només.

Continuar llegint

Així d'alt, sense embuts, i així de clar i català: Visca els "ni-ni"! Dissabte sopava amb un conjunt de joves del país, que són els veritables "ni-ni". Els i les joves que NI suden del que passa, NI és resignen i lluiten per canviar-ho. Joves que estudien, joves que treballen o que fan les dues coses. Joves que, a part, i com tothom, tenen vida familiar, d'amics i amigues i personal o sentimental. Joves que s'esforcen, i molt, per tirar endavant cada dia.

Continuar llegint

Com bé sabeu el Ple d'aquesta setmana al Parlament ha estat possiblement l'últim d'aquesta legislatura. En aquest Ple havia de sotmetre's a votació el projecte de Llei de polítiques de joventut. Un projecte de llei treballat durant molt temps, demandat per tot el sector i necessari, ja que Joventut era, i previsiblement continuarà sent, l'única competència exclusiva  que Catalunya encara no havia regulat i legislat des de l'EAC del 1979. Doncs bé, no ha estat possible.

Continuar llegint

Divendres 2 de juliol de 2010. Arribàvem a Girona i amb el regidor de joventut Quim Ayats i la Maria Puig, ens reuníem amb un grup de nois i noies joves a un centre cívic. Ens presentem i comencem a xerrar. Ens hi estem entre dues i tres hores. Al final marxem perquè l'agenda sempre apreta, però amb la sensació que hauríem pogut continuar estona i estona. Resultat? La pell de gallina, orgullós, satisfet, amb les piles carregades... No em vaig reunir amb uns joves qualsevol.

Continuar llegint

Ja vaig dir que hi hauia una segona part a l'anterior post, i aquí la tenim, coincidint amb el dia de l'Orgull Gai: el 28 de juny. Com us podeu imaginar pel títol el tema és clar. Les declaracions homòfobes d'en Duran, a les que també ha respost en Joan Puigcercós. Un posicionament trist i censurable, però alhora clarificador, ja que per fi ens aclareix què és el que oferiex Unió a la ciutadania. Duran tot i afirmar que "no té res contra els homosexuals" qüestiona la intensa defensa dels seus drets que el Govern de Catalunya realitza en la seua acció de govern, recentment materialitzada amb l'obertura d'expedients a les clíniques que pratctiquen tractaments aversius a gais i lesbianes perquè "es curin i recuperin " l'heterosexualitat, i també amb l'avantprojecte de llei contra l'homofòbia i la transfòbia que la Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va presentar recentment.

Continuar llegint

Ara venen eleccions i la paraula meravellosa torna a sonar en tot moment: “canvi”. Però de tant en tant, no es queden en paraules sinó que els canvis arriben. Fa uns mesos en vaig poder presenciar un. Va ser a un acte dels Convergais, grup lgtb dins CDC. Veure una CiU, on el fet que un/a militant seu sigui gai/lesbiana, no esdevingui un impediment per anar a llistes o, fins i tot, ser cap de llista d’una demarcació és un canvi en positiu. Com positiu és que no se n’amaguin.

Continuar llegint

La cançó de la Yenka no és de la meua època, sinó de la generació dels meus pares. Però segur que us sona. És allò de "izquierda, izquerda, derecha, derecha, adelante, atrás, un, dos, tres..."! És a dir, molt moviment, per quedar-se exactament on érem. I això és el que em transmet el Sr. Artur Mas quan l'escolto dient NO a un referèndum per la independència. No em sorprèn perquè alguns ja els hi tenim la mida presa.

Continuar llegint

El passat 29 de maig de 2010 Esquerra-Les Corts estàvem de festa. Inauguràvem el nou casal acompanyats del President del partit, Joan Puigcercós, i altres dirigents d'Esquerra (Jordi Portabella, Gerard Coca, Oriol Amorós...). Un local situat al centre del casc històric del districte, en una zona peatonal, i en un lloc clau: cantoner i a planta baixa, la qual cosa ens dóna molta visibilitat i accessibilitat. Un fet destacat del nou local és que per primer cop el casal tindrà un nom, com la resta de casals de la ciutat de Barcelona.

Continuar llegint

Fa uns dies Esquerra va llençar a la xarxa un vídeo on ens parlava de les dificultats d'explicar i d'escoltar perquè massa sovint vivim amb molt soroll, fressa, xivarri, guirigall,enrenou, murmuri, fragor, soroll. Un soroll que no ens permet veure els passos que donem endavant i que ens instal·la moltes vegades en el desànim i el pessimisme fent-nos veure, interessadament, la realitat des d'un prisma que esbiaxia la realitat. Un soroll que massa sovint no ajuda a escoltar, enraonar i intercanviar idees.

Continuar llegint