Estel Rodríguez

Ahir la Generalitat va fer pública la llista de les persones i institucions que enguany rebran la distinció de la Creu de Sant Jordi. I podem dir que, finalment, el pessebre degà de tots els que es fan i desfan en el nostre pais, ha obtingut el reconeixement que es mereix, que sempre s'ha merescut.

Corria l'any 1959, que Mossèn Gumersind, inspirat en el pessebre vivent d'Engordany, juntament amb la família Bas van posar en marxa l'embrió del que seria el gran pessebre de la Vall d'Aro. Hi van representar només el naixement, però a l'any següent, empesos per la novetat i l'èxit assolit l'any anterior, els vilatans es van bolcar en la seva organització, i així un any i un altre, fins arribar al model de Pessebre que tenim avui, admirat per oriünds i foranis, tal com demostren les seves xifres de visitants.

Quan Mossèn Gumersind va marxar a Palamós, va ser Mossèn Agustí Vila qui n'agafà les regnes, fins al 2004, en que el desenvolupament de la societat actual ja requeria un altre model de gestió, i així va néixer l'Associació del Pessebre Vivent.

I va canviar el model de gestió, però de cap manera en va canviar l'esperit. Un any i un altre, la mainada, els mitjans i els més grans ajunten esforços per tal que l'edició que toca sigui la més lluïda de totes. Voluntaris fusters, electricistes, paletes, ....procuren que tots els quadres estiguin a punt el dia de la primera sessió. Cosidores pacients que repassen el vestuari existent o que en confeccionen de nou; els figurants, dones, homes, nens i nenes, xais i gallines (no ens descuidem de la vaca i la burra!!), tots a punt per a la representació, durant la qual llúen les escenes, tot barrejant tradició i religió.

Des d'Esquerra ens congratulem juntament amb tots els vilatans i vilatanes de Castell d'Aro, que han aconseguit durant 51 anys, que el nostre Pessebre Vivent no només sigui el més antic de tots, sinó que sigui també el més bonic. Per molts anys!