Bloc de Empar Pont

L’excel•lència, marca de capitalitat

Empar Pont — Tue, 9 Feb 2010 16:35:28 +0100

Tot just aquesta setmana, el govern acaba de donar el tret de sortida al projecte de llei de la nova organització territorial perquè comencin els tràmits parlamentaris que han de dotar Catalunya d'una organització territorial pròpia. Aquest és un projecte valent perquè trenca definitivament amb l'organització espanyola de 1833 i pretén una organització pensada a partir de dos paràmetres: per un costat, tenir en compte les diferents realitats territorials i, per l’altre, assumir un concepte d’Administració més modern, més proper a la ciutadania i per tant més eficaç.

L'any 1987 el Parlament de Catalunya, en aprovar la llei de creació dels consells comarcals, ja preveia la descomposició de les províncies i la creació de regions; en aquells moments es parlava de cinc. Després de més de 20 anys, ha estat un govern catalanista i d'esquerres qui ha encarat el tema de manera valenta i ha decidir fer la proposta.

En ple segle XXI, en plena època de les comunicacions digitals amb les noves xarxes socials, és evident que hi ha conceptes que han quedat caducs i obsolets. La Catalunya actual s'estructura sobre una capital indiscutible, Barcelona, i una sèrie de ciutats intermèdies que articulen el territori i que funcionen de motor en diferents àmbits. És aquesta la realitat que la nova llei ha de recollir. I és a base de teixir complicitats, de buscar sinergies entre pobles i viles que el nostre territori se'n sortirà. Un exemple clar el tenim en la nostra Universitat, que ha creat un campus disgregat aconseguint centres d'excel•lència en diferents àrees del saber.

És per això que el projecte de llei parla de seus institucionals i no de capitals. Perquè la capitalitat o el lideratge que ve a ser el mateix no és patrimoni de ningú. Tot el contrari, cal que les ciutats s'espavilin i busquin en què volen o poden ser capitals. Només així, a partir de l'excel•lència i de la suma, aconseguirem que aquest territori nostre aprofiti les potencialitats que té, on en pocs quilòmetres passem de la costa a la muntanya, amb paisatges ben diferents, amb reclams turístics que van des de les vinyes i el vi del Priorat a les platges de Salou o Cambrils, el parc d'atraccions de Vilaseca passant per la Tarragona romana, tot fent una incursió pel modernisme de Reus o una bona calçotada a Valls sense oblidar els paisatges de la Conca o els seus monestirs. Tot això i molt més configura el Camp de Tarragona i a nosaltres ens toca articular-lo per tal d'esdevenir la segona conurbació de Catalunya per tal de pojectar-nos al món.

“L’art de comprar passejant”: de l’eslògan a la llei

Empar Pont — Mon, 25 Jan 2010 11:09:29 +0100

Dissabte a la tarda: el Pau i la Ruth surten de casa a peu amb les seves dues xiquetes, l’Àngela i la Sara, perquè volen aprofitar les rebaixes d’hivern que han començat fa pocs dies. Entre jersei i jersei, compraran un parell d’ensaïmades per berenar a la pastisseria, i si els queda temps potser s’arriben a veure els gegants al Museu d’Art i Història de la plaça de la Llibertat. Després, aniran tots quatre a fer una pizza a la plaça, per recuperar forces i encarar el diumenge a la muntanya que tenen previst amb bona cara.

És clar que aquests personatges són de ficció, però contràriament al que passa amb les pel•lícules, qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència. Totes les semblances amb la realitat responen a una determinada concepció de ciutat, a una determinada concepció de comerç; responen a una determinada concepció de Reus. Precisament, aquesta manera d’entendre el comerç i la seva imbricació en la ciutat i en la vida ciutadana ha sigut clau perquè s’aprovés, el passat 22 de desembre, el Decret llei d’ordenació d’equipaments comercials, que emana de la transposició de la directiva de serveis a la normativa catalana de comerç.

L’esperit que ha inspirat Esquerra per fer aquesta transposició ha sigut el de la preservació del model de comerç urbà que tenim al país, i del qual Reus és un exponent capital. Una ciutat compacta, complexa, amb barreja d’usos, en què els habitatges es combinen amb petites botigues de diversa naturalesa, amb centres comercials, amb equipaments, amb espais d’esbarjo. Hem viscut de prop experiències de grans centres comercials apartats de la trama urbana, i s’ha demostrat que quan obren aquests centres, aïllats de la ciutat, ja comença el compte enrere del seu tancament. Una ciutat activa és una ciutat més segura; una ciutat propera és una ciutat més sostenible, més cohesionada. Fa molts anys va fer fortuna un eslògan per a la promoció comercial de la ciutat: “L’art de comprar passejant”. Amb Esquerra al govern, d’aquest eslògan n’hem fet llei.

Infraestructures: més enllà del nom

Empar Pont — Tue, 24 Nov 2009 12:39:16 +0100

Aquests dies hi ha un ampli debat en relació amb les infraestructures del nostre territori, tot i que des de diverses veus s’hagi volgut reduir la discussió al nom que presumptament volen que tingui l’Aeroport de Reus. Més enllà d’aquestes qüestions, que són ganes de marejar la perdiu sobre un tema ja resolt, des del Grup Municipal d’ERC ens felicitem que cada vegada més l’estació central intermodal del Camp faci passos de gegant, ara amb l’adjudicació de les obres de construcció.

Parlar d’infraestructures és un tema complex, feixuc moltes vegades però apassionant i necessari alhora. Tenir unes bones infraestructures contribueix a cobrir dues necessitats imprescindibles per al progrés dels territoris: la qualitat de vida de les persones que hi viuen i la connexió interna per permetre una bona connexió amb el món global. Convé, com a prèvia inapel•lable, veure la realitat amb perspectiva, amb visió de conjunt.

Fet aquest aclariment previ, imperiós en el moment actual, vull parafrasejar unes paraules que el Germà Bel, expert en gestió aeroportuària, va dir en la passada Escola de Tardor d’Esquerra: “Un aeroport és una porta al món si es té la clau per obrir-la”. Això, que sembla tan elemental, no sempre s’esdevé, i a Reus podem dir, amb satisfacció, que en això estem fent els deures. La clau ens la dóna, en molt bona part, la intermodalitat que tindrà el node de l’Aeroport, amb l’estació central, la xarxa viària i la connexió portuària. Trànsit per carretera, trànsit per ferrocarril, transit per mar, trànsit per aire… En el nostre terme i en els adjacents combinem aquestes quatre modalitats per tenir un territori competitiu i ser un pol logísitc i d’infraestructures de primer ordre. El nom de l’Aeroport de Reus ha de comportar la competitivitat i l’excel•lència, i això es demostra amb fets, inversions i fermes voluntats polítiques, no amb inconsistents vel•leïtats.

Tardor de cultura, tardor de promoció de ciutat

Empar Pont — Fri, 23 Oct 2009 13:12:06 +0200

Aquesta tardor es presenta plena d’activitats culturals de primer ordre. Després de les Festes de Misericòrdia, se succeeixen el Festival Més Dansa, el Festival COS, el Festival Memorimage i el Festival de Poesia de Reus. Em vull aturar uns moments en dos festivals que ens situen en el panorama internacional de primer ordre. Per un costat, el Festival Cos, que enguany arriba a la dotzena edició i que fa venir d’arreu del món companyies, programadors, artistes i mitjans de comunicació per donar a conèixer el teatre del gest, el teatre del moviment corporal. Per un altre costat, el Festival Memorimage, que aquest 2009 enceta una etapa molt més professionalitzada, perquè pensem que fer un festival únic al món bé s’ho mereix.

La ciutat de Reus, doncs, projecta cultura d’alta qualitat durant tots els mesos de l’any, també a la tardor. En tots aquests festivals participen artistes de renom nacional i internacional, que fan engruixir la qualitat dels programes i que, per tant, actuen de reclam per al públic local i de més enllà. Reus acull, doncs, durant tot l’any, persones que vénen de fora a consumir els productes culturals que la ciutat li ofereix. A la nostra ciutat, parlar de promoció de ciutat és parlar, indissolublement, de cultura. Les programacions teatrals, els festivals, les festes majors… Tots aquests esdeveniments són autèntics pols d’atracció de persones de tot arreu que acudeixen a Reus durant uns quants dies per viure amb intensitat la nostra ciutat. Aquestes persones es queden a dormir als nostres hotels, sopen en els nostres restaurants, compren en els nostres comerços… Per una banda, deixen uns ingressos en la ciutat, la qual cosa és més o menys computable; per una altra banda, s’emporten de la ciutat quelcom d’intangible: la bona experiència de la ciutat en tots els sentits i transportar el nom de Reus en els seus entorns.

A REUS CONGELEM ELS IMPOSTOS

Empar Pont — Tue, 13 Oct 2009 12:33:17 +0200

Aquest 8 d’octubre a Reus s'ha celebrat el Ple d’ordenances on l’equip de govern, al qual Esquerra en forma part, sent conscients de la situació econòmica actual, ha sigut valent i ha presentat una congelació dels impostos i les taxes.

En els moments de crisi en què estem immersos té encara més rellevància elaborar un expedient de taxes i ordenances com el que presentem l’equip de govern. Ens hem congeniat, doncs, amb les necessitats de la ciutadania per tal de fer una congelació generalitzada dels tributs municipals.

Som conscients que això afectarà en bona part la capacitat d’ingressos de l’Ajuntament de Reus. Però, i m’ho han sentit a dir moltes vegades, l’estructura de l’Ajuntament i de les seves empreses municipals ens han de permetre superar aquest període d’incertesa, de recessió i de crisi. Un període que sembla que no s’acabarà en la immediatesa.

Voldria contraposar aquest exercici de serenor, realitat i solidaritat de l’Ajuntament de Reus amb la que s’ha exhibit des del Govern espanyol, en què a l’hora de presentar els pressupostos per al 2010 ha indicat un increment de l’impost de l’IVA del 16 al 18% i del 7 al 8% i l’impost sobre les rendes del capital.
Això és: es penalitzarà el consum de tot tipus de productes i l’estalvi, amb la consegüent afectació per a les economies familiars.

Ara bé, aquest increment d’impostos tindria una explicació si el seu trasllat en les actuacions del Govern servissin per sortir de la crisi. Per exemple, incrementar la dotació a I+D, com apunten no només les persones expertes sinó, permetin-m’ho, el sentit comú.

Dit això, només em queda, esperar que aquesta acció serveixi d’exemple, ja que fent un esforç d’austeritat podem arribar a fer accions arriscades però alhora beneficioses per als ciutadans.

ONZE DE SETEMBRE, LA DIADA

Empar Pont — Fri, 11 Sep 2009 12:00:48 +0200

L’Onze de Setembre és la nostra Diada Nacional i també l’inici del nou curs polític, en què tots i totes haurem d’estar a l’aguait de tot el que ens portarà l’actualitat política. Tenim encara pendent la resolució final que es donarà a l’Estatut, amb la qual cosa veiem com els catalans i les catalanes comencen a qüestionar-se la relació entre Catalunya i Espanya i que cada cop agafa més un rumb independentista, com podem trobar reflexctit en accions com el referèndum d’Arenys de Munt.

Però a part de l’actualitat que ens envolta, la nostra Diada no deixa de ser un referent anual de reivindicació del dret de ser un poble sobirà. Any rere any es produeix el debat sobre quina significació ha de tindre aquesta celebració; 300 anys desprès de la pèrdua de les nostres llibertats, crec que és un dia indicat per reivindicar les nostres llibertats, recordar les generacions que ens han precedit en la lluita, mantindre viva la memòria del nostre poble per tal de poder arribar a aconseguir la sobirania plena.

Bona Diada Nacional de Catalunya

Barris Sol i Vista i Immaculada

Empar Pont — Fri, 28 Aug 2009 13:11:48 +0200

Gràcies a la feina d’Esquerra, Reus torna a estar d’enhorabona.

Dues peces de la nostra ciutat que ens reflecteixen una part de la nostra història mès recent, com en moments difícils que la gent arribava a la nostra ciutat provinent d’altres indrets i poc a poc anaven construint els seus barris i d’aquells barris d’autoconstrucció i sense cap planificació en van fer casa seva. Finalment, gràcies al projecte que l’Àrea d’Arquitectura i Urbanisme va presentar al Govern de Catalunya, els barris Sol i Vista i Immaculada han sigut mereixedors d’estar inclosos a l’actual edició del que es coneix amb el nom de la Llei de Barris (de la mateixa manera que el 2004 si va incloure la reforma del barri del Carme).

Gràcies a aquestes ajudes aquestes dues peces de la nostra ciutat es podran incloure de ple dret a la dinàmica urbanística i social, es podran dotar d’espais públics, equipaments on desenvolupar l’activitat del barri i en definitiva perquè en puguem gaudir tots els reusencs i reusenques.

Aquests projecte no hagués estat possible sense la implicació directe d’Esquerra des del Govern de la ciutat, on continuem treballant perquè la gent de Reus puguem gaudir d’una gran ciutat, més compacta i més sostenible, en definitiva, d’una ciutat mediterrània.

En la intimitat

Empar Pont — Fri, 24 Apr 2009 11:36:27 +0200

Un dia emocionant. La Diada de Sant Jordi sempre em sorprén. Aquest any, el dia es va aixecar amb un ambient radiant. Feia calor, tanta, que a mig dia em vaig haver de canviar a roba d'estiu rigorós. L'airet càlid corria per la plaça i veies la cara de la gent tant contenta!

A la plaça és un dia que no hi falta ningú. Trobes tothom, retrobes persones que feia anys que no veies. Realment agradable. Però el millor moment del dia, ha esta després de sopar.

Quan m'he deixat caure al sofà, amb un mal de peus considerable, he fet allò que feia dies, setmanes que volia fer. He agafat el llibre La sala llarga, de l'Antònia Abelló i en el silenci del menjador de casa, he repassat el volum, ja conegut com es pot pensar després de tanta feina com ha portat. M'he deixat captivar per les fotos, pels colors, per l'acurada edició. He començat a llegir la història, deixant el context per al final, com quan era petita, que deixava la presa xocolata m'envaís la boca de dolçor amarga després d'haver engolit el rossegó de pa.

La lectura m'ha captivat de tal manera, que he hagut de fer un gran esforç per anar a dormir. Estava trasbalsada per la història colpidora d'una dona valenta. L'escriptura clara, fresca i moderna m'ha endinsat amb rapidesa en aquell espai infecte del convent de les oblates. Tant de sofriment injustificat ,m'ha rebelat.

Amb tots aquest sentiments en batalla, m'he ficat al llit, valorant com mai la seguretat de cas meua, el caliu de la meua família i la tranquil·litat d'una Catalunya demòcrata, que no lliure. La nostra lluita ha de continuar per a fer justícia per tantes dones de tantes sales llargues.

Foto de l'Arxiu Històric Municipal de Reus

Satisfacció per l'èxit del Sant Jordi consensuat i dinàmic de Reus, article de Natàlia Borbonès

Empar Pont — Fri, 24 Apr 2009 11:24:57 +0200

L'Ajuntament millorarà i ampliarà, si cal, la nova Ruta de Sant Jordi
24/04/09 02:00 - Reus - Natàlia Borbonès

Reus Les bronquines de l'any passat, amb unes entitats que van acabar la jornada manifestant-se contra la decisió municipal i unilateral de segregar la festa en dos escenaris, ja són només un record. La diada consensuada entre Ajuntament i llibreteres, floristes i entitats va donar ahir com a resultat un Sant Jordi modèlic a Reus, amb satisfacció general per part de tothom. Algunes de les associacions van contribuir també a dinamitzar una festa que des de feia uns anys havia caigut en la rutina.

Aquesta edició ha estat la de l'estrena de l'anomenada Ruta de Sant Jordi, un itinerari que continua tenint l'epicentre a la plaça del Mercadal, escenari històric de la diada i on es van emplaçar llibreries, floristeries i algunes entitats, però que s'estén per la plaça del Castell, l'absis de la prioral de Sant Pere, les Pescateries Velles i el carrer Major, espais on es van situar la resta de la seixantena d'associacions que planten parada cada 23 d'abril. Més espai, doncs, que va permetre que algunes entitats milloressin la presentació i decoració de les seves parades, tot i que es va a trobar a faltar una escenografia més acurada que faci sensació de conjunt a la ruta, una mancança que una exultant Empar Pont, regidora de Cultura, va assegurar que se solucionarà l'any que ve. També va indicar que la ruta es podria ampliar amb més carrers que envolten el Mercadal si l'oferta de les entitats continua creixent.

Del conjunt d'activitats que van dinamitzar la diada, destaquen les organitzades per Carrutxa, que té una dilatada experiència a dinamitzar la cultura popular i la memòria històrica. Descobreix el drac i altres bèsties, una activitat que es va convocar a la Sala del Castell i per on van passar prop de mig miler d'escolars de totes les edats, va ser un èxit absolut. L'entitat també va organitzar dues rutes per explicar com eren els escenaris del Sant Jordi d'enguany entre els segles XII i XIV, una lectura de textos de Joan Amades, el gran folklorista del qual enguany es commemora el cinquantenari de la seva mort, i unes presentacions ràpides de llibres. A aquesta activitat, que és prou interessant perquè es difongui més en properes edicions de la festa, s'hi va sumar també el Centre de Lectura, que va convertir el vestíbul de l'ateneu en un punt difusor de les seves publicacions.

Al matí, com ja és habitual, van ser els escolars els grans protagonistes de la jornada, que a banda de l'activitat del drac van poder degustar també unes sessions de contacontes a la plaça de Sant Pere, o participar en un taller de còmic, organitzat per la regidoria de Joventut a la plaça de les Pescateries Velles. A la tarda, un públic més adult es va començar a concentrar a la ruta i la va arribar a col·lapsar a partir de les set de la tarda, moment en què alguns dels autors locals que publiquen aquest Sant Jordi, com Jordi Cervera, Vicenç Vernet, Josep Huguet o Carme Puyol (que ha tingut cura de l'edició de La sala llarga, la novel·la inèdita d'Antònia Abelló, periodista reusenca de la República, que ahir va ser un dels llibres reusencs més demanats a les parades), van signar llibres a la parada de l'Ajuntament. L'exhibició castellera dels Xiquets de Reus i les ballades dels elements de foc que durant tota la jornada van ser presents a la ruta van posar el punt final a una festa que va trencar amb la rutina en què havia caigut en els últims anys.

Foto extreta del www.reusdigital.cat

La sala llarga i altres escrits

Empar Pont — Tue, 21 Apr 2009 12:27:59 +0200

L’11 de juny de 2007 l’Ajuntament de Reus va rebre el fons personal de l’Antònia Abelló Filella, de mans de la seva germana, Montserrat Abelló Filella, i del seu nebot, Enric Bergadà Abelló. Amb aquesta donació, l’Ajuntament de Reus passava a disposar d’un nodrit arxiu de cartes, pensament, llibres, manuscrits i mecanoscrits d’una de les dones més interessants del Reus del segle XX.

L’Antònia Abelló va ser una dona que va viure amb una intensitat palmària la seva vida, per això té una biografia riqíssima en tots els àmbits. Va poder gaudir de llibertats i conquestes dels drets de les dones de l’època de la república. Va tenir una implicació política potentíssima, sempre a través del Grup Feminal, del Foment Nacional Republicà i d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va patir les represàlies i la set de revenja de les tropes i les autoritats franquistes, va sobfir l’encarcerament real i l’encarcerament social de l’etapa de la dictadura. Va ser artífex de la represa de la democràcia, va contribuir a activar el partit polític al qual ella sempre havia fet comfiança després d’una època de dictadura.

La Carme Puyol ha estat l’encarregada de l’estudi introductori, la transcripció i la cura dels textos que l’Antònia Abelló va escriure. Aquest Sant Jordi des de l’Àrea de Cultura us presentem La sala llarga i altres escrits d’Antònia Abelló.

Ara necessito parlar, i amb qui millor que amb mi mateixa, Antònia Abelló

Presentació del llibre, avui a les 20h, a càrrec de Marta Selva, Presidenta de l'Institu Català de les Dones a la Biblioteca Xavier Amorós.