Vaig néixer a Albaida el 13 de desembre de 1957. Sóc la gran de tres germanes (la M. José i la Lola). El meu pare treballava a la indústria tèxtil i la meva mare era mestressa de casa. Vaig passar la infantesa en un ambient bàsicament rural. Els i les joves del meu poble vam poder gaudir d'una formació secundària perquè els pares i les mares van unir recursos i esforços perquè Albaida disposés d'un institut de batxillerat. De ben jove vaig optar per combinar la vida acadèmica amb la vida professional, i vaig fer els últims cursos de batxillerat mentre treballava a les oficines d'una empresa tèxtil. Com que això de parlar m'ha agradat sempre, ben aviat vaig passar a la secció de vendes.

El 1975 vaig anar a València, a cursar la carrera de Filologia. En aquells moments València era una ciutat efervescent: les vagues, les manifestacions i les corregudes davant dels grisos es combinaven amb recitals de poesia, concerts reivindicatius i grans discursos de teoria política i de llibertats. L'aprenentatge fora de les aules completava la vida estrictament universitària.

Vaig venir a Reus com a professora de llengua catalana i literatura a l'IES Gaudí. Després de passar per diversos instituts, vaig ser directora de l'IES Salvador Vilaseca del 1987 al 1999. Només arribar a Reus vaig conèixer el Centre de Lectura, del qual em vaig fer sòcia, i vaig començar a participar en la vida associativa de la ciutat. Faig meva la dita que "A Reus, enganxen", i decideixo quedar-m'hi. Aquí vaig conèixer el Carles, el meu marit, i aquí és on he tingut els meus fills, el Joan i la Roser.

Des que vaig arribar a Reus vaig tenir contacte amb gent d'Esquerra, i vaig participar activament en tots els actes que es feien. He conegut molts locals d'Esquerra: al carrer Ample, al carrer Llovera, a la plaça Catalunya, al raval de Santa Anna.

Quan era directora de l'Institut Salvador Vilaseca, l'Ernest Benach va voler comptar amb mi per a les eleccions municipals de 1995, com a independent. Vaig passar a militar a Esquerra l'estiu de 1996, quan s'estava preparant el Congrés de Vilafranca, en què Josep-Lluís Carod-Rovira va passar al capdavant del partit.

Sóc regidora des de 1995 i he passat de regidora de l'oposició a primera tinenta d'alcalde: això ha suposat molta feina i, sobretot, molta il•lusió. Durant aquests últims quatre anys, al capdavant de l'Àrea d'Educació i Família, hem engegat un munt de projectes: la Xarxa d'Escoles Bressol Municipals, l'Oficina Municipal d'Escolarització, els Plans Educatius d'Entorn, quatre escoles noves, els Tastets d'Oficis, els serveis a les AMPA...

He sigut consellera nacional, i el juliol de 2004, al Congrés de Lleida, vaig sortir escollida secretària nacional de Política Social. És una etapa frenètica i il•lusionant, perquè et permet tocar més de prop la política nacional. Des d'aquest mateix moment vaig passar a ser membre de l'Executiva Nacional.

Malgrat els projectes puntuals, m'agradaria destacar l'empremta que deixa Esquerra en el govern de la ciutat i en la ciutat mateixa: el nostre model de ciutat, del qual tantes vegades hem parlat i del qual no em cansaré de parlar. La ciutat compacta, complexa, amb barreja d'usos i amb barreja de persones. La ciutat oberta de veritat les 24 hores del dia, i no fins a les 8 del vespre.

El 2003 ja vaig encapçalar la llista d'Esquerra per a l'Alcaldia. Al 2007 he repetit l'experiència, amb més ganes, amb més suport, amb més il•lusió. Amb energia positiva, en definitiva.

Actualment, el Grup Municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Reus està format per dos regidors i 16 membres als diversos organismes i empreses municipals. 

Faltaria a la veritat si no expliqués que la redacció i la negociació del Pacte de govern d'aquesta legislatura no ha estat feixuc i disputat. Finalment, els tres partits d'esquerres que conformen la majoria de govern a Reus (PSC - ERC - IVC-EA) vam arribar a uns acords que permetran avançar Reus dins dels paràmetres generals que els tres partits han acordat.