Empar Pont

Aquests dies l'agua és en boca de tothom. Davant d'una inteminable sequera, cal acceptar que les mesures preses per prevenir-la han estat poques i barrueres. A Reus de set en vam patir molta durant un grapat d'anys, al 80. És present a la memòria històrica recent dels reusencs i reusenques. Abnegats amb la manca del líquid element, amb unes restriccions draconianes de només 3h diàries d'aigua de boca, Reus va sobreviure a cop d'aigua transportada en vaixells i amb grans sacrificis de la població.

La solidaritat, alehores va ser màxima: el minitransvasament de l'Ebre va acabar amb la nostra set i el nostre deute moral amb la gent de l'Ebre serà per sempre. Gràcies a aquesta solidaritat hem crescut més i millor, sense por de tornar a les garrafes i els dipòsits. Tanmateix la gent de Reus, els seus polítics i els seus gestors en van treure una lliçó que encara avui ens acompanya. L'aigua és un bé preciat que cal dosificar i estalviar al màxim.

Reus és avui dia una de les ciutats de Catalunya que menys aigua gasta, que més aigua recupera i que millor fa el cirduit integral de l'aigua. Durant anys hem invertit de valent en Aigües de Reus, per fer un model proi de gestió d'aquest recurs vital per a qualsevol societat. Els nostres parcs i jardins són austers, els nostres carrers es reguen amb aigua recilada així com també ho fan els nostres jardins, n'aprofitem cada gota, perquè en la nostra memòria immediata tenim les dutxes en un cosi i l'aigua tèrbola i cansada que sortia a rajolinets de l'aixeta.

Reus també sabrà ser solidària amb aquells qui la necessitin. Triplement solidària :amb el nostre propi territori que també està patin set, amb l'àrea metropolitana de Barcelona i amb les terrres de l'Ebre.

Solidària amb aigua de pous propis que l'ACA ens ha instat a recuperar i per la qualcosa s'invertiran més d'un miló d'euros. Solidària amb aquells qui ens van fer costat en temps difícls, perquè explotant aquests pous contribuim a no explotar més els recursos de l'Ebre i també a buscar fórmules alternatives per no fer el transvasament encobert del Segre. Solidaris amb l'àrea metropolitana de Barcelona quan calgui, i ara encara podem.

Sols demamen una cosa, que la Generalitat insti seriosament als municipis a entrar en la veritable cultura de l'aigua, que es basa en el reaprofitament total d'aquest bé aplicant un bon sistema de recollida, neteja i aprofitament del cicle de l'aigua.

Tot mirant al cel, esperem que plogui, però mentre, tanquem les aixetes que no calguin.