El dimarts vaig fer com a candidata d’esquerra a l’alcaldia els dos debats de la campanya electoral. Al matí es va gravar el debat a Televisió del Ripollès i al vespre el de El 9 nou i La Veu de Sant Joan. Estic contenta de com van anar. Evidentment, sempre tens la sensació que havies d’explicar això, allò... i que no has tingut temps. A més, en el meu cas, en diverses ocasions em trobava amb el repte que havia de contestar no una sinó tres persones. Estic contenta perquè, en general, el debat va ser respectuós i es van debatre idees. Hi ha però una parell de coses que em van preocupar per part del candidat del PSC i que es presenta com el canvi. Primer, vaig constatar que tenia aprés quatre missatges amb quatre temes concrets, però que al darrera no hi havia projecte de poble, no hi havia un discurs sobre quin model s’ha de seguir i una cosa que no m’és nova, desconeix Sant Joan i la seva gent. Una segona, en el seu discurs hi van haver vaguetats i coses no certes. Vaig quedar astorada, quan va dir que s’havia posat al costat dels propietaris de Masmolí i que ells havien treballat pel polígon a la Llaudet. Això no és veritat, però bé en els debats costa molt de poder contrastar la informació, i més amb quatre persones.



Vull agrair als tres mitjans el fet d’organitzar els debats. Això és una necessitat i un bon reflexe democràtic. També vull agrair les formes dels altres candidats, en Villanueva, Roqué i Costa. Es va aconseguir ser constructiu i això és el què vol la gent de Sant Joan.