Tot seguit podeu llegir el discurs que vaig fer el passat dissabte 16 de junt, dia que va constituir-se l'Ajuntament de Sant Quirze:

 Voldria començar agraint als mil vuit-cents veïns i veïnes del poble que el passat dia 27 de maig ens van fer confiança donant-nos el seu vot. El meu agraïment no tan sols els hi dec per haver fet possible que per primera vegada en la història, des de la reinstauració dels ajuntaments democràtics, Esquerra Republicana de Catalunya hagi guanyat les eleccions municipals. També els vull donar les gràcies perquè jo entenc la tasca municipal a Sant Quirze com quelcom que requereix d’una complicitat especial entre la representació popular i el veïnat; i precisament la màxima expressió d’aquesta complicitat s’ha de buscar en les mostres de recolzament que he rebut en els darrers mesos, però també i especialment, en els darrers dies. No tinc paraules per definir la sensació que se'm desperta a mig camí de la satisfacció i la tristesa , quan veïns i veïnes em fan saber del seu suport el passat 27 de maig i alhora em mostren la seva decepció de com han anat – o més ben dit de com s’han fet anar- les coses. Per tant, moltes gràcies i us puc garantir que des d’Esquerra continuarem treballant pel poble des de la responsabilitat que ens toqui assumir.

Fa tres dies la candidata de Convergència i Unió, a hores d’ara ja alcaldessa, manifestava que el pacte al que havia arribat amb el PSC, “potser no era just”. Estic pràcticament d’acord amb ella, malgrat que no sé exactament en quines percepcions o idees s’ha basat per arribar a la conclusió (o el dubte) sobre el grau de justícia del seu pacte. Intentaré doncs fer-li un conjunt de recomanacions, a títol de reflexió, per veure si entre les seves idees o percepcions n’hi falta alguna de les que jo ara li pugui fer. Dit d’una altra forma, li estic proposant un exercici de “canvi de cromos” i em sembla que quan es parla d’aquest tipus de joc tan ella com el Sr. Rebolleda m’entendran perfectament.

Com us deia abans, les passades eleccions van deixar uns resultats històrics pel nostre poble. A la victòria d’Esquerra, caldria afegir-hi els pitjors resultats obtinguts en els darrers vint-i-vuit anys per part de Convergència i Unió, a quaranta nou vots de perdre el seu cinquè i darrer regidor. A més, la candidatura del PSC va quedar molt lluny de les seves expectatives i previsions electorals, entre les que de ben segur no es contemplava la correlació de forces sorgida de la voluntat del poble.

Per tant, el poble ha parlat i vostès, Sra. Mundi i Sr. Rebolleda no han volgut escoltar-lo. No han valorat, ni remotament, el que hauria d’haver estat –en principi– l’opció (efectivament Sra. Mundi) més justa: que la candidatura més votada hagués encapçalat el govern municipal. No s’han dignat ni a parlar-ne. Han preferit recorre als ja experimentats pactes de sempre entre les seves dues formacions: l’acord d’interessos personals i el repartiment de cromos. I miri per on!! A més ho fan atribuint-se (tant vostè com el Sr. Rebolleda) la condició de renovadors. Doncs m’han de permetre que els hi digui que en el primer gest del mandat, el de constituir govern, han actuat d’una forma que repeteix, com si d’un remake cinematogràfic es tractés, recents experiències dels seus grups polítics. Bé potser caldria afegir que aquest remake 2007 de les anteriors versions de 1999 i 2003, té una component de més intriga, que de ben segur cal atribuir al nou director que se n’ha fet càrrec. Però bé, com que sembla ser que no vol aparèixer en els crèdits de la producció ho deixaré aquí en virtut de la consigna pública del Sr. Rebolleda de portar-se bé amb els veïns. Però els vull anunciar que estarem especialment amatents i que a nosaltres, a la gent d’Esquerra, no ens fa res portar-nos malament amb el veí si d’això depèn el benestar i defensa del nostre poble. Aquí té doncs la primera de les causes que em porten a pensar, igual que a vostè que el pacte “potser no és just”.

M’agradaria saber, de totes formes, quins són els termes programàtics i de repartiment de responsabilitats que conté el seu pacte. De ben segur la Sra. Mundi recordarà que a l'endemà mateix de fer públic l'acord de govern entre CiU i Esquerra, el novembre de 2004, el pacte en qüestió junt amb un document programàtic d'acció de govern es va fer públic. També li recordo que era el primer cop en que un pacte de govern gaudia de la transparència que cal reclamar a un pacte de govern municipal. Trobo a faltar a dia d'avui, en benefici de la transparència, la publicitat que reclama el pacte al que vostè ha arribat amb el Sr. Rebolleda.

I no vull acabar l'anàlisi d'aquest primer element d'injustícia sense referir-me a un aspecte consubstancial. Algú pot recórrer, fins i tot per escrit, a l'esbiaixada comparativa de la reclamació de la responsabilitat de l’alcaldia entre el pacte que avui ens ocupa, o sigui el pacte Mundi-Rebolleda, i el que va arribar CiU i ERC al novembre de 2004. Permeti'm que els hi digui, als que han pactat i també als que escriuen amb mala fe, capacitat justa i amb bossa grossa, que el pacte de novembre de 2004 va ser un acte de responsabilitat política per part d'Esquerra, amb una Convergència i Unió ferida de mort –i de deutes que ara m'hi referiré– i un PSC que havia decidit fer-se l’orni després de haver pactat amb la federació política de la Sra. Mundi.

En resum, voldria dir-li que vostè Sra. Mundi obre, efectivament un nou període en aquest Ajuntament. Per primer cop Convergència i Unió inicia un mandat amb una alcaldia sense ser la candidatura més votada, amb els pitjors resultats de la seva història i un pacte de govern construït damunt d’acords d’interessos personals.

En els dos anys que Esquerra ha exercit tasca de govern hem intentat ser honestos amb el poble. Vàrem iniciar des d'un primer moment una tasca de reconducció de molts aspectes del funcionament de l'administració. No vull estendre'm al respecte. Però si que en voldria ressaltar un: el de l'endreç econòmic. Vostè Sra. Mundi, que en aquell moment tenia responsabilitats de govern, sap perfectament de la penosa situació econòmica a la que es va haver de fer front. També vostè Sr. Rebolleda, com a gestor dels darrers desastres econòmics –vostè va tancar l'any 2004 amb 2milions d'euros de dèficit i amb estalvi net negatiu– sap perfectament de l'esforç econòmic que Esquerra va decidir d'aplicar en el pressupost de l'any 2005 amb l'objectiu de fer front a un endeutament que ens havia situat, entre altres, en la impossibilitat de demanar ni tan sols crèdits per fer front a inversions. Aquest esforç Sra. Mundi, Sr. Rebolleda, ha valgut la pena, ens sentim orgullosos d'haver-ho fet. D'haver liquidat el 2005 i el 2006 amb superàvit. D'haver actuat amb responsabilitat. D'haver estat curosos amb el diner públic. En definitiva i com deia abans, d'haver estat honestos amb el poble.

Però ara... ara per entendre'ns tornen vostès. Els de la poca rigurositat, els dels crèdits de 3.800.000 euros/any, els del tancament en negatiu de partides de Via Pública per import de 500.000 euros, els de contractacions sense partida pressupostària. Aquests són vostès i aquestes les seves obres, els seus mèrits, les seves credencials. Efectivament Sra. Mundi “potser no és just”. Potser no és just que els que teniu l'estranya habilitat d'abandonar el vaixell, quan aquest sembla que s'enfonsi, pugueu tornar exigint el control del vaixell a qui va pujar-hi per evitar que s'enfonsés. Segona causa que em porta a compartir amb vostè la injustícia del pacte que l'ha fet alcaldessa.

En els darrers dos anys i mig Sra. Mundi, i vostè bé que ho sap, o potser no perquè des de la seva fugida de govern el març de 2005 fins la seva proclamació com a cap de llista dos anys després no li hem conegut preocupació pel poble i pels seus afers, Convergència i Unió ha viscut convulsions diverses. La veritat és que aquest fet no representaria cap novetat, i fins i tot el podríem qualificar d'anècdota política de caràcter permanent sinó fos perquè aquestes convulsions, el fet d'estar de forma permanent a la “grenya” per utilitzar una expressió popular, han acabat repercutint en l'estabilitat i cohesió del govern municipal i per tant en la capacitat de fer front a la gestió municipal. Vostè deu saber, si més no espero pel bé del poble que com a mínim s'ho pugui imaginar, que la necessitat de fer fort un govern comença per la pròpia unitat i fortalesa del propi grup. Dit d'una altra forma, i si vostè vol més clara, els problemes de cada grup polític, els afanys de protagonisme o de ganes de manar, o de ganes de fer carrera en el món de la política, o sigui ras i curt el “mal rotllo” a dins de casa, no pot afectar als afers del poble. I en el moment que això pugui passar s'ha de saber tallar el problema d'arrel i amb contundència. Sinó és així, i el que es vol es contemporitzar, mirar d'arreglar, nedar a dues aigües, el poble ho acaba pagant. I el poble Sra. Mundi és el primer i el treball pel benestar dels veïns i veïnes l'únic pel que estem aquí totes i tots nosaltres. No el partit o l'ambició personal dels seus militants.

Arribats a aquest punt li haig de dir que vostès són a les antípodes d'aquesta forma de fer, i a l'experiència que hem patit en aquest darrers dos anys i mig em remeto. No obstant, voldria reconèixer, això sí i per ser honesta, que l'experiència també m'ha demostrat que entre els dos socis de la seva formació es fan les coses diferents. Si més no en aquests darrers temps. He vist, en honor a la veritat, que hi ha gent dins el soci de federació al que vostè no pertany que sap adoptar en determinats moments decisions costoses, però que a la fi esdevenen les millors i de més garanties. Amb això no vull eximir a ningú, perquè malgrat que no ho sembli o si més no així volen o necessiten aparentar-ho, a l'hora de prendre decisions a CiU, per injustes que aquestes puguin semblar (com el pacte que avui hem vist cristal•litzar) la decisió te caràcter d'unanimitat.

No vegi doncs en aquesta observació, cap voluntat d'intromissió sinó que com li deia abans tan sols respon a la necessitat de fer-li veure que la prioritat de valors que un poble necessita. I com que la cosa des de fora sembla que no cridi a l'optimisme, entengui doncs aquesta reflexió com un tercer apunt sobre el caràcter de poc just del seu pacte amb el Sr. Rebolleda.

Per anar acabant i perquè tindrem ocasió si vostè vol Sra. Mundi per continuar parlant, aprofitant el desenvolupament del seu pacte, sobre la justícia d'aquest així com de les seves repercussions, voldria fer esment a grans pinzellades de la tasca que volem fer des d'Esquerra.

Farem POLÍTICA D'OPOSICIÓ. Així amb majúscules i cercant sempre l'interès del poble i amb voluntat de fer-lo avançar. Farem política i farem oposició tal i com l'hem entès sempre des d'Esquerra amb lleialtat, contundència i sense males arts.

Sé que aquest tipus de fer política i de fer oposició és desconegut tan per vostè com pel Sr. Rebolleda... però miri que vol fer-hi, la gent d'Esquerra a Sant Quirze som així. Deixi'm posar-li telegràficament uns exemples del que no farem i la convido a pensar una mica a veure si hi reconeix gent que sí que ho fa. També convido al mateix exercici el Sr. Rebolleda.

Nosaltres no ens posarem en la vida privada dels regidors i regidores de govern; no farem difamacions sobre interessos econòmics d'empreses dels regidors i regidores contraposant-los a serveis públics; no acusarem ni posarem al mig del debat polític als fills o filles dels regidors i regidores; no utilitzarem les comissions que vostès convoquin per tal de fer un doble joc (ara dic que sí, ara dic que no); no utilitzarem ni mentirem a les entitats per posar-les en contra del govern; no aprofitarem entrebancs, ni vagues, ni desgràcies en la gestió dels regidors i regidores de govern per tal de treure'n rendibilitat política, ans al contrari intentarem donar-li suport institucional; no comprarem mitjans de comunicació (o algunes coses semblants) per tal de que parlin molt bé de nosaltres i molt malament de vostès o els silencien descaradament . Tot això, els sona d’alguna cosa??? Doncs tot això no ho farem. No ho farem perquè abans de regidors i regidores, abans de gent d'Esquerra, abans que res som veïns de Sant Quirze. I com a veïna de Sant Quirze, no podria mirar mai més als ulls de cap altre veí o veïna si, per tal de fer política al meu poble, hagués utilitzat aquest estil d'oposició.

Aquest compromís, Sra. Mundi i Sr. Rebolleda, l'adoptem amb la força de la legitimitat que ens atorga el fet d'haver-ho demostrat reiteradament. En els dotze anys que el nostre grup fa que té representació municipal, i si volen saber-ne detalls només cal que preguntin a tots, repeteixo tots, els grups municipals que avui s'assenten aquí. Hi trobaran exemples més recents i d'altres de molt antics, hi trobaran respecte i educació exercit des de l'oposició i també des de govern. Però el que segur no trobaran és cap episodi en que Esquerra hagi utilitzat la mentida, la difamació o l'assetjament personal com a estil de fer política. Per cert, com que crec que en el reguitzell de males maneres de fer política de ben segur n'ha trobat unes quantes que li deuen ser familiars, no creu que la utilització d'aquest estil de fer política pot ser un quart element que li doni la raó a vostè –i a nosaltres– quan considera que el seu pacte amb el Sr. Rebolleda no és just.

Però tanmateix, farem política i oposició amb contundència. Aquesta afirmació que dita així pot semblar poc pietosa amb vostès o fins i tot es pot interpretar com una voluntat de fer difícil la seva feina, té una traducció molt més clara i si vostès volen més responsable. Com els deia abans també serem lleials, amb vostès com a govern i en definitiva amb el poble, i en aquesta condició de lleials també serem contundents. Si les seves propostes, les seves accions, s'encaminen a una millora del poble i de la qualitat de vida dels veïns i veïnes estarem lleial i contundentment afavorint-les. Ara bé, si pel contrari les seves són actuacions que no s'adrecen a l'interès general de Sant Quirze o bé esdevenen contràries als criteris de responsabilitat que cal esperar d'un equip de govern municipal, no cal que ho dubtin, ens tindran ferms i contundents al seu davant.

Ho deia en nom dels nostre grup en el passat butlletí municipal i avui tinc especial ganes de repetir-ho: Sant Quirze ens ha dipositat una penyora perquè la custodiem. Ho ha fet democràticament, en un exercici de confiança que el conjunt de dones i homes d'Esquerra de Sant Quirze volem agrair responent amb un compromís : NO PERMETRE'M QUE CAP PACTE, JUST O INJUST, PASSI PER DAMUNT DE LA VOLUNTAT DE SANT QUIRZE. NO ENTREGAREM A NINGÚ LA PENYORA FINS QUE EL POBLE –QUE N'ES L'ÚNIC I LEGÍTIM PROPIETARI– ENS DIGUI QUE HEM DEIXAT DE SER DIGNES DE TENIR-LA.

MOLTES GRÀCIES

VISCA EL POBLE!

VISCA SANT QUIRZE!