En les notícies dels diaris, les televisions i ràdios del passat 28 de maig, l’endemà de les eleccions municipals, els dos sentiments més recurrents i utilitzats per reflectir el que es vivia en les candidatures, que havien obtingut la victòria en els seus pobles i ciutats, eren “satisfacció” i/o “eufòria”.

En el cas de la candidatura d’Esquerra a Sant Quirze, que he tingut l’honor d’encapçalar, la nit del 27 de maig es vivia per damunt de tot un altre sentiment : el de l’agraïment. Era una sensació, que podies veure en els ulls dels companys i companyes, quan molts veïns i veïnes s’acostaven a la seu d’Esquerra per felicitar-nos i encoratjar-nos a “continuar treballant com ho heu fet sempre”. Era una simbiosi perfecta: l’alegria dels uns per haver fet possible quelcom històric i l’agraïment d’altres per haver rebut l’empenta necessària per fer-ho possible.

Quan, tocades la una, vaig arribar a casa em van venir al cap un munt de gent a la que calia agrair aquell esdeveniment històric. En aquest llarg repàs hi van haver moments per al somriure íntim i també per al plor. Com comprendreu és impossible en aquest espai enumerar, ni tan sols una petita part, aquest repàs mental que vaig fer. Però voldria fer-ne quatre, de genèrics, i fer-los públics.

Voldria agrair a totes les quirzetenques i quirztencs que heu confiat en Esquerra; que heu vist en la nostra opció la millor eina per treballar pel poble. Us garanteixo que ho farem tan bé com puguem, posant-hi tot l’ esforç i honestedat. El vostre suport és la nostra penyora i la defensarem amb la força del treball diari. Molts i moltes de vosaltres, a més, m’heu fet costat en els moments difícils que he hagut i hem hagut de travessar a Esquerra en aquests darrers mesos; per tant, en conjunt, heu de ser els primers d’aparèixer en aquest reguitzell de records.

En segon lloc, voldria agrair també als veïns i veïnes que optàreu per un altra de les candidatures. La nostra serà una feina per tots i totes, com no podia ser d’altra forma, i sempre en la recerca del bé comú. També voldria agrair a les persones que el passat dia 27 decidiren no anar a votar. El seu gest ens ha de fer veure que cal encetar nous estils de fer, alhora d’obrir canals de comunicació constants, que ens garanteixin parlar i treballar dins dels interessos reals de les persones.

Finalment voldria agrair a aquells pocs que han treballat de forma mesquina per silenciar-nos o bé directament insultar-nos. Heu fet de la informació, deformació; de les propostes, demagògia; i del debat polític, un gran piló de fems i diners. A vosaltres també us devem la victòria.