Sindica

cap

El bloc

Sense diplomàcia catalana, res a pelar a Europa

Sense diplomàcia catalana, res a pelar a Europa

No comparteixo la frivolització del possible rescat de l'Estat Espanyol que es respira en determinats àmbits del sobiranisme. Fonamentalment perquè sospito que, a l'hora de la veritat, estaria comandat no només per la inevitable legió d'euroburòcrates que s'instal·laria a Madrid sinó, en bona part, per una selecta representació d'altíssims funcionaris locals que actuaria, en funcions d'assessorament, amb una lògica escrupolosament espanyola. Les exigències i les estretors del moment les continuarien pagant els de sempre. I amb escreix. No acabo de veure que en podrien treure, en positiu i en clau de futur, les classes mitjanes i els sectors populars dels Països Catalans. Ni tampoc, amb tota franquesa, si les aspiracions d'obtenir l'Estat propi en sortirien gaire reforçades a curt termini.

Sigui com sigui, davant el risc d'una intervenció, Artur Mas té l'obligació de preveure el pitjor dels escenaris. I en aquest sentit, a més de plorar per les cantonades amb la cantarella de la manca de recursos, ha de començar a plantar cara. I no només al Principat –on ha cedit espais de poder al PP com mai ningú altre havia gosat fer– o al Congrés de Diputats –on els vots de la colleta d'en Duran serveixen de crossa a Rajoy– sinó també, i no en darrer terme, en l'escenari europeu.

La internacionalització del plet català a Brussel·les i a les principals cancelleries del continent és, ara més que mai, una necessitat estratègica per al conjunt del catalanisme. Cal fer entendre a l'opinió pública europea que la nostra ciutadania pateix una intolerable situació d'espoli social i fiscal per part de l'Estat que, cas de perpetuar-se, comprometria molt seriosament el seu futur. El problema és que, per a dur a terme aquesta operació, cal un aparell de relacions internacionals sòlid, format per professionals competents i amb fondes conviccions nacionals. I, malauradament, després d'haver desmantellat, per fer feliç a Sánchez-Camacho, l'arquitectura institucional exterior de Catalunya bastida entre 2007 i 2010 això es fa molt difícil. I més si es té com a màxim representant davant la UE Juan Prat, un antic ambaixador espanyol, bon amic de la gentola del PP, l'univers mental del qual no va més enllà de la trista España de las autonomias.

Sense una diplomàcia catalana, a Europa no hi tenim res a pelar.


*Il·lustra aquest post una obra de Hans Holbein, Els ambaixadors (1533).

*Publicat a E-notícies.



comenta


perfil



Eduard López
Càrrec actual a Esquerra Vicesecretari general de Coordinació Interna i Territori Formació i trajectòria personal Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu