Sindica

cap

El bloc

Pep Guardiola i la Catalunya de demà

Pep Guardiola i la Catalunya de demà

El Barça, com a institució, juga un paper de primer ordre en l'imaginari col·lectiu de la nació catalana. No cal ser cap entès en psicologia social per intuir que bona part de les febleses i frustracions col·lectives de la nostra història recent s'han canalitzat, en bona part, a través del futbol. No tenim prou elements per saber si les futures generacions, que si tot va bé creixeran en un país sobirà, viuran el fenomen amb la mateixa intensitat. En qualsevol cas, però, mentre no disposem d'un Estat propi, el més probable és que el Barça continuï exercint el vell paper d'exèrcit simbòlic de Catalunya.

La figura de Pep Guardiola, el gran artífex dels èxits culers dels darrers anys, aporta un nou component a l'estampa. La joventut, la manca de complexos amb la qual ha plantejat el seu projecte, la humilitat de la qual sempre ha fet gala, la capacitat comunicativa i, no en darrer terme, una catalanitat viscuda amb tota normalitat, han fet que hagi esdevingut una figura emblemàtica. El fet que l'encara entrenador blaugrana hagi protagonitzat un munt d'episodis de glòria esportiva en una conjuntura de profunda transformació social, canvis de fons al si de la política catalana i crisi definitiva de l'encaix amb Espanya, no ha estat aliè a tot plegat. No és cap disbarat afirmar que hi ha gent que ha perdut la confiança en les possibilitat d'acció col·lectiva per les vies institucionalment establertes per transferir-la, encara que sigui de manera inconscient, a personatges amb tant de carisma civil com ell.

Si alguna cosa ensenya el cas de Guardiola, però, és precisament el valor de la constància, la seriositat, l'esforç i el treball en equip. Més enllà de la inevitable boutade especulant sobre la possibilitat que algun dia faci el salt a la política activa –una pràctica, val a dir-ho, amb precedents no particularment esplendorosos–, m'atreviria a dir que, si es pot extreure alguna lliçó en clau de país del seu mestratge esportiu i cívic, és precisament el del valor de la unitat al voltant d'unes idees clares i valentes. I això, en una situació com la present, en la qual el centredreta catalanista cedeix àmbits de poder al PP –tot i criticar-lo com a mer exercici retòric– i, cada cop més confús i superat per les circumstàncies, és incapaç de generar espais d'entesa amb l'independentisme democràtic d'esquerres, no és pas una lliçó menor per a la Catalunya de demà.

Gràcies, Pep.


*Il·lustra aquest post una obra d'Henry Rousseau, Els jugadors de futbol (1908).

*Publicat a E-notícies.



comenta


perfil



Eduard López
Càrrec actual a Esquerra Vicesecretari general de Coordinació Interna i Territori Formació i trajectòria personal Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu