Sindica

cap

El bloc

Monarquia espanyola? República Catalana!

Monarquia espanyola? República Catalana!

Més enllà de l'anècdota, la comèdia d'embolics en la qual ha degenerat l'actuació de la família reial simbolitza de manera excel·lent la manca d'adaptació de la institució monàrquica espanyola als temps que corren. I és que, en realitat, el que ara són escàndols han estat, durant una pila d'anys, qüestions d'Estat sobre les quals l'establishment polític, econòmic i periodístic mantenia un silenci còmplice, poc menys que reverencial. Amb els perills de la transició aparentment conjurats i amb el desenvolupament a marxes forçades de la via espanyola al capitalisme especulatiu, les coses han anat canviant fins al punt que hi ha cercles de poder que tertuliegen amb frivolitat, inclús, amb la idea de l'adveniment d'una República espanyola. És ben poc probable, malgrat tot, que assistim a un canvi de règim a l'Estat espanyol. A tot estirar, potser presenciarem, aviat, una elegant abdicació de Joan Carles I per tal de facilitar un rejoveniment artificial de l'entramat monàrquic.

L'independentisme democràtic d'esquerres manté, en tota aquesta qüestió, una línia d'actuació clara i coherent: denunciar a nivell parlamentari –singularment al Congrés de Diputats– els privilegis i les zones d'ombra que envolten la institució monàrquica. És el que correspon. Els debats monarquia-república a escala espanyola, però, no són pas la nostra prioritat. I menys encara el sobtat interès dels opinaires professionals al servei del catalanisme conservador a ressuscitar vells fantasmes accidentalistes, d'aroma inconfusiblement lligaire, en relació al potencial de transformació política i institucional que es va desplegar –no sense dificultats– durant el període de la Generalitat republicana. Una manera subtil de justificar retrospectivament els acords vergonyants de CiU, a nivell estatal, amb els uns o amb els altres. Ras i curt: a restar transcendència a les múltiples afinitats i coincidències –presents i passades– de Mas i Duran amb el PP; i amb la mateixa reialesa borbònica.

Ara i aquí, els independentistes hem de maldar, amb obertura de mires i intel·ligència estratègica, per a la construcció d'una República Catalana que neixi, creixi i es consolidi amb el màxim suport popular. I la resta són punyetes i ganes de fer emprenyar.


*Il·lustra aquest post una obra de Diego Velázquez, Las Meninas (1656).

*Publicat a E-notícies.



comenta


perfil



Eduard López
Càrrec actual a Esquerra Vicesecretari general de Coordinació Interna i Territori Formació i trajectòria personal Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu