El Govern de l'Estat ha gestionat pèssimament, tant a nivell polític com comunicatiu, el rescat europeu. Rajoy, cada vegada més aïllat, amb contradiccions constants i superat pels esdeveniments, ha cremat el poc crèdit que li restava davant l'opinió pública. Com Zapatero a l'inici de la crisi, el president espanyol ha avantposat l'estètica i el manteniment d'una falsa aparença de normalitat a la possibilitat d'adreçar-se a la ciutadania d'una manera adulta. L'escassa qualitat democràtica que arrossega històricament el sistema polític espanyol s'està fent, doncs, encara més palesa amb les turbulències dels darrers dies.
Tal com ha confirmat l'oficina estadística europea (Eurostat), el préstec de 100.000 milions d'euros del Banc Central Europeu al FROB computarà com a deute i els interessos associats al crèdit repercutiran negativament sobre el dèficit públic. Mantenir pomposament, doncs, tal com fa el Govern del PP, que tot plegat no tindrà cap repercussió sobre la població és, senzillament, una mentida grollera i covarda.
L'Estat espanyol va pel pedregar, amb tots els seus dèficits estructurals esclatant-li en cadena. Ha perdut l'escassa credibilitat internacional que conservava però, paradoxalment, manté inalterable l'agenda recentralitzadora i feroçment anticatalana. El centredreta catalanista assisteix a l'espectacle desconcertat i amb una manca d'iniciativa política alarmant: amb vergonyoses cessions d'espais de poder a la trepa de Sánchez-Camacho i amatent a aplicar les retallades socials que laminen l'Estat de benestar, es tímid i pusil·lànime a l'hora de parlar-li clar a Madrid. El seu sobiranisme de cap de setmana és, ja, del tot insuficient per canalitzar les demandes reals dels emprenedors, les classes mitjanes i els sectors populars del país.
L'Espanya fatxenda, de toros, Bankia i la pandereta dels fastos de la rojita, ja no dóna per més. Qui, fora de l'independentisme democràtic d'esquerres, tindrà el coratge de dir-li adéu?
*Il·lustra aquest post una imatge promocional de la pel·lícula Canciones para después de una guerra (1971), de Basilio Martín Patino.
*Publicat a E-notícies.




