Eduard López

El centredreta catalanista té greus dificultats a l'hora d'assajar un discurs que vagi més enllà de la pobra retòrica de la retallada per la retallada. És cert que, en absència d'una esquerra amb capacitat de vertebrar una alternativa creïble i en un context europeu de preponderància generalitzada de les opcions més radicalment partidàries del desmantellament definitiu de l'Estat de benestar, el Govern d'Artur Mas no està patint, de moment, un desgast massa remarcable. Es diria, fins i tot, tal com defensen els més conspicus opinaires de la Catalunya oberta i un xic canalla d'avui, que sintonitza de ple amb l'aire dels temps. I, amb tot, el relat assajat pels estrategs de CiU durant la darrera campanya electoral comença a mostrar les seves febleses. D'entrada, i amb l'excusa de la crisi, s'ha aparcat provisionalment l'ambigua agenda nacional –amb el pacte fiscal com a capítol primer– que es va posar sobre la taula. I això mentre el flamant Govern de Rajoy i companyia planteja una ofensiva espanyolitzadora que no té res a envejar a la de la segona legislatura d'Aznar.

El trist espectacle protagonitzat pel Govern dels millors en relació a la possible instal·lació d'Eurovegas al Baix Llobregat és la metàfora més acabada de tot plegat. Aquell país al qual calia retornar la confiança i el prestigi perdut es debat patèticament, ara, per l'obtenció, de la mà del magnat nord-americà Sheldon Adelson –sionista, ultraliberal i partidari del reaccionari Newt Gringrich–, d'un projecte de viabilitat econòmica molt dubtosa, insostenible mediambientalment i que no aportarà cap valor afegit a la marca Catalunya. Res de més oposat en el pla ètic i estètic, per no anar més lluny, de la cultura de certa espiritualitat i de l'ethos de l'esforç individual que predicava, fa una pila d'anys, el primer Pujol.

La vida és una tómbola, sí: les noies a obrir-se de cames i els nois a fer de cambrers.


*Il·lustra aquest post una imatge promocional de la pel·lícula Casino Royale (1967), de John Huston.