El Govern espanyol prepara una tisorada social sense precedents. Zapatero, sense més conills per treure de sota el barret, s’encamina, sol i fotut, cap a una segona etapa de legislatura que se li farà molt i molt feixuga. Incapaç d’emprendre res de seriós en el terreny de la reforma laboral, la lluita contra el frau fiscal o la regulació dels beneficis enormes de la banca, el president espanyol s’atreveix a jugar-se-la amb mesures contra els treballadors i els sectors populars. Ja té bemolls que s’exigeixin sacrificis als més febles quan no es té cap voluntat de repartir equitativament els costos de la crisi entre el conjunt de la societat.
Per si això fos poc, a més, el Govern espanyol és incapaç d’aprimar-se, més enllà de mesures cosmètiques i de molt escassa eficàcia. Al marge de suprimir els ministeris que gestionen competències transferides –parcialment o total– a les comunitats autònomes, se m’acudeixen diverses propostes que, n’estic convençut, contribuirien de valent a l’estalvi. En deixo anar una de ben elemental: reduir al mínim -o eliminar directament, en un acte de justícia històrica- un ministeri tan caspós com és el de Defensa; un ens l’existència del qual, i més si és mira des dels Països Catalans, no té cap justificació des del punt de vista de l’interès públic. En parlo a Chacón: acomiada la cabra de la Legión!
*Il·lustra aquest post un cartell promocional de la pel·lícula de Rafael Gil A la Legión le gustan las mujeres...y a las mujeres les gusta la Legión (1976).





