Sindica

cap

El bloc

Els mites de la transició, pura quincalla

Els mites de la transició, pura quincalla

És desconcertant que polítics i opinaires professionals al servei de l’autonomisme invoquin emfàticament a l’existència de no sé quin pacte originari de Catalunya amb l’Espanya moderna, coquetona i de vocació europea de després del franquisme. Un acord, de caràcter vagament federalitzant establert durant el període de la transició, que saltaria dramàticament pels aires en cas de dictar-se una sentència adversa a l’Estatut.

El cas és que, per més que m’hi esforço, no aconsegueixo trobar rastres d’aquest suposat pacte per enlloc. La Constitució espanyola es va aprovar en un marc polític i ideològic molt condicionat per poders provinents de la dictadura i bona part del seu desenvolupament –de la militarda del 23-F ençà– s’ha realitzat en una clau centralitzadora i de nacionalisme d’Estat. Una altra cosa és que els dos grans partits que van començar llavors a tallar el bacallà a Catalunya apel·lessin a imaginaris esperits fundacionals per legitimar el seu propi paper i atorgar-se una autoritat que no es desprenia dels textos constitucionals ni de la seva aplicació real. Era una manera com una altra de tapar-se les vergonyes, ocultar els fracassos i les claudicacions i anar fent la viu-viu. En la pràctica d'aquest noble art va excel·lir, molt particularment, el catalanisme conservador durant els anys d’or del pujolisme.

Aquest equívoc interessat, a més, va anar aparellat a la marginació extramurs de les fronteres del sistema establert de tots aquells que no combregaven amb rodes de molí. No és per casualitat que, durant molt de temps, els autonomistes es poguessin permetre el luxe d’ignorar l’existència de l’independentisme, un fenomen un pèl incòmode que contemplaven gairebé com a una curiosa manifestació folklòrica. Com tampoc no ho és que miressin pietosament cap a una altra banda quan, tot sovint, li plovien les garrotades –no sempre metafòriques, per cert– per part d’un Estat que el tractava com un mer problema d’ordre públic.

És un sarcasme que, avui, quan gràcies al paper jugat per Esquerra des de l’any 2003 han rebentat les costures de l’Espanya constitucional i s’han fet evidents les limitacions de la via autonomista, n’hi hagi alguns que encara entonin la cantarella ridícula de la vulneració d’aquest hipotètic pacte originari. N’hi ha, està vist, que se senten nus fora de la falsa seguretat que els atorguen uns antics mites que, a hores d’ara, són pura quincalla.



comenta


perfil



Eduard López
Càrrec actual a Esquerra Vicesecretari general de Coordinació Interna i Territori Formació i trajectòria personal Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu