Eduard López

La capacitat de sorpresa que amaga el Cas Millet sembla inesgotable. Ara resulta, segons apunten informacions periodístiques, que Ferrovial, empresa que participava en la construcció de la Ciutat de la Justícia i de la Línia 9 del metro, va efectuar pagaments al Palau de la Música que, posteriorment, van anar a parar a la Fundació Trias Fargas –rebatejada de manera pietosa, no fa massa temps, com a CatDem–. I això durant els dos darrers governs presidits per Jordi Pujol i mentre Felip Puig era conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Déu n’hi do!

CiU té l’obligació de donar explicacions immediates i creïbles sobre l’assumpte. Ja n’hi ha prou d’amagar l’ou i de fer-se la víctima amb aires de princesa ofesa. L’opinió pública ha de conèixer com s’ha finançat el catalanisme conservador durant una pila d’anys i quin cost polític ha comportat tot plegat. És una qüestió de transparència i d'higiene democràtica.

Engarjolat o no, Fèlix Millet és història i restarà condemnat, per sempre més, a la vergonya i a l’ostracisme públic. CiU, en canvi, actua com si tingués patent de cors i pogués perpetrar qualsevol actuació a cost zero. I això no s’ho pot permetre cap país amb voluntat d’assolir un mínim de maduresa democràtica. A Catalunya s’ha d’acabar amb els intocables. Ja n’hi ha prou!


*Il·lustra aquest post una imatge promocional de la pel·lícula Els intocables d’Eliot Ness, de Brian de Palma (1987).