Eduard López

L'ensulsiada de Bankia és el penúltim capítol de la crisi de la via espanyola al capitalisme especulatiu, un model covat durant els darrers vint-i-cinc anys, sota governs del PP i el PSOE, que ha penalitzat greument l'economia productiva del conjunt dels Països Catalans i ha tenallat el futur de les seves classes mitjanes i sectors populars. La deriva de l'Estat espanyol, amb una credibilitat internacional sota mínims i amb una classe política ancorada en categories ideològiques pròpies del segle dinou, situa la ciutadania catalana en una veritable cruïlla: o tolerar la continuïtat d'una situació de subordinació cada vegada més onerosa o optar per avançar, democràticament, cap a la plena sobirania nacional.

En un context com el descrit, la manca de reflexos del centredreta catalanista constitueix un llast per als sectors més dinàmics del país i les famílies que pateixen més directament els efectes de la crisi. En lloc de crear complicitats i articular possibles vies d'entesa parlamentària amb l'independentisme democràtic d'esquerres, Artur Mas s'entossudeix a ser l'alumne més avançat del Govern espanyol pel que fa a la laminació de l'Estat de benestar. Ni pensaments, per exemple, d'acudir als fòrums europeus a denunciar els terribles efectes del maltracte fiscal i institucional que pateix Catalunya i que condemna la seva gent a un empobriment progressiu. Ni, per descomptat, cap intenció d'adoptar alguna de les propostes que li formula Esquerra per tal de millorar els ingressos de la Generalitat; com ara la recuperació del darrer tram de l'impost de Successions, l'adopció d'una taxa turística digna d'aquest nom o la introducció d'un gravamen a la banca. I, per contra, cap empatx a passar la humiliació d'enviar a Madrid el conseller Mas-Colell per tal de sotmetre's a l'examen del ministre Montoro. Ni tampoc, sap greu constatar-ho, cap indici de resistència a aplicar una tercera onada de retallades socials que afectarà greument àmbits tan essencials com l'ensenyament.

El ridícul sobiranisme de cap de setmana, una pura inanitat, és, a hores d'ara, un luxe caríssim que no ens podem pas permetre com a col·lectivitat. El futur de la nació catalana requerix lideratge, decisions i fets palpables per a l'assoliment de l' Estat propi.


*Il·lustra aquest post una imatge promocional de la pel·lícula Delicatessen (1991), de Marc Caro i Jean-Piere Jeunet.