La monarquia va ser una institució fonamental per al trànsit del franquisme a l'Espanya constitucional. I el rei Joan Carles va ser l'instrument a través del qual els sectors més dinàmics de l'antic règim van aconseguir conservar bona part del seu poder sense haver de retre comptes de la repressió –i les complicitats teixides– durant el llarg període de la dictadura. A l'independentisme democràtic d'esquerres no li calia conèixer el contingut de les converses del monarca amb l'ambaixador alemany a Madrid en relació a la militarada del 23 de febrer de 1981 per tenir clara consciència de tot plegat. En parlo més extensament a 23F: veritats incòmodes sobre la transició postfranquista.
*Il·lustra aquest post una litografia d'Antoni Tàpies elaborada per a la Plataforma per la Llengua.




