Sindica

cap

El bloc

Espanya en crisi i el bròquil català florint-se

Espanya en crisi i el bròquil català florint-se
Les expropiacions d'YPF a l'Argentina i de RedEléctrica a Bolívia posen de manifest l'extremada feblesa de la marca España a l'escena internacional. L'expansió de ressonàncies conquistadoras cap a Amèrica Llatina, un dels vectors essencials de la recent estratègia econòmica espanyola, sembla molt severament qüestionada amb vista al futur. I en relació a Europa, esvaïdes les vel·leïtats de gran potència del període d'Aznar i dels primers anys de Zapatero, el Govern de Rajoy no va més enllà de la gesticulació desesperada per evitar la temuda intervenció comunitària.

Continuar llegint


Pep Guardiola i la Catalunya de demà

Pep Guardiola i la Catalunya de demà
El Barça, com a institució, juga un paper de primer ordre en l'imaginari col·lectiu de la nació catalana. No cal ser cap entès en psicologia social per intuir que bona part de les febleses i frustracions col·lectives de la nostra història recent s'han canalitzat, en bona part, a través del futbol. No tenim prou elements per saber si les futures generacions, que si tot va bé creixeran en un país sobirà, viuran el fenomen amb la mateixa intensitat.

Continuar llegint


Afirma Llorente

20.04.2012 data
19.52 h data
La Tafanera Facebook Google google buzz twitter
Afirma Llorente
A la recerca del benestar, l'assaig de l'amic Ignasi Llorente publicat per Angle Editorial, és una obra amb voluntat provocadora. Es tracta, d'entrada, d'una aportació prou singular ja que, tot i que ve d'una persona que ha tingut altes responsabilitats polítiques fins fa no massa temps, es mou en un àmbit de reflexió que defuig per complet el debat partidista. La tesi de l'antic portaveu d'Esquerra és ben simple: la ciutadania de Catalunya té dret a disposar d'un Estat ja que el seu assoliment garanteix una millora substancial en la seva qualitat de vida.

Continuar llegint


Monarquia espanyola? República Catalana!

Monarquia espanyola? República Catalana!
Més enllà de l'anècdota, la comèdia d'embolics en la qual ha degenerat l'actuació de la família reial simbolitza de manera excel·lent la manca d'adaptació de la institució monàrquica espanyola als temps que corren. I és que, en realitat, el que ara són escàndols han estat, durant una pila d'anys, qüestions d'Estat sobre les quals l'establishment polític, econòmic i periodístic mantenia un silenci còmplice, poc menys que reverencial.

Continuar llegint


'Joves bàrbars', ara? Anem per feina, si us plau!

'Joves bàrbars', ara? Anem per feina, si us plau!
El Govern espanyol travessa per un moment d'extraordinària feblesa. Després del sonor fracàs del PP a les eleccions andaluses, Rajoy i companyia, superats per una conjuntura econòmica que no dominen i amb unes xifres d'atur rècord a l'Eurozona, s'encaren al fantasma d'una possible intervenció europea. I, amb tot, potser precisament per compensar la impotència cap a l'exterior, la seva agenda política portes endins s'està radicalitzant per moments, més enllà del que auguraven les pitjors expectatives.

Continuar llegint


Parany a la vista: l'espantall de la 'kale borroka'

Parany a la vista: l'espantall de la 'kale borroka'
La vaga general del 29M contra la reforma laboral ha constituït un primer avís en el sentit que el desballestament de l'Estat de benestar a Catalunya generarà una resposta ciutadana considerable. Més enllà dels rengles de les mateixes centrals sindicals convocants, s'està covant un malestar que, per molt que no trobi una traducció immediata en l'àmbit institucional, en el qual el centredreta catalanista gaudeix encara d'una situació prou confortable, condicionarà de manera creixent el calendari polític dels temps a venir.

Continuar llegint


L'Estat de benestar, un oasi que mai més no tornarà

27.03.2012 data
16.04 h data
La Tafanera Facebook Google google buzz twitter
L'Estat de benestar, un oasi que mai més no tornarà
La vaga general del 29-F contra la reforma laboral impulsada pel Govern espanyol s'inscriu en un context de desballestament general de l'Estat de benestar. Sembla que, arreu d'Europa, s'està esberlant aquell consens majoritari entre els democratacristians més progressistes i la socialdemocràcia que, acabada la 2a Guerra Mundial, va permetre un creixement econòmic prolongat i, alhora, un avenç considerable en matèria de drets socials i pel que fa a la qualitat de vida dels treballadors i els sectors populars.

Continuar llegint


TV3, un 'espai de sobirania' en perill

TV3, un 'espai de sobirania' en perill
Els mitjans públics en català han jugat, en els darrers trenta anys, un paper de primer ordre pel que fa a la vertebració d'un espai comunicacional propi. I això en un marc molt condicionat per una agressiva competència en castellà, ferotge i amb una voluntat espanyolitzadora gens dissimulada. De fet, la seva existència és, probablement, una de les realitzacions més notables del llarg període de Govern de Jordi Pujol. Amb contradiccions, llacunes a corregir i mil i una dificultats pendents de superar, TV3 i Catalunya Ràdio han esdevingut un dels espais de sobirania més emblemàtics del limitat autogovern del Principat.

Continuar llegint


És l'avançament electoral, estúpids!

És l'avançament electoral, estúpids!
La política catalana es troba en un punt paradoxal: CiU, que va abordar amb tan d'èxit el darrer cicle electoral amb la cantarella de l'ambigu pacte fiscal i la vaporosa transició nacional, ha atorgat, finalment, al PP d'Alícia Sánchez Camacho un paper més decisiu del que mai no havia somiat cap dels més abrandats partidaris de la dreta espanyolista. La pràctica eliminació de l'acció exterior de la Generalitat –l'autèntic espantall de la caverna mediàtica madrilenya–, l'aprovació dels pressupostos o el recent –però ben significatiu– episodi del nomenament del consell d'administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) són fets que parlen per si mateixos.

Continuar llegint


Per molts anys, JERC!

Per molts anys, JERC!
Mai no he militat a les JERC. Pertanyo a una generació d'independentistes que no va ser a temps de generar estructures juvenils estables i amb prou continuïtat. I és precisament per això que sóc conscient de la importància d'un instrument que actuï, alhora, com a escola de formació política, com a agent activador de l'entorn i com a plataforma per a la mobilització. Sense una eina d'aquestes característiques, l'energia i la proclivitat cap a la revolta de la gent jove correria el risc de restar en un estadi infantil, de simple foc d'encenalls.

Continuar llegint


perfil



Eduard López
Càrrec actual a Esquerra Vicesecretari general de Coordinació Interna i Acció Electoral Formació i trajectòria personal Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu