És molt possible que a Vallromanes es celebri també el referèndum per la independència, no sé si a corre-cuita d’aquí a vuit setmanes - el 25 d'abril - o amb una mica més de temps, el 20 de juny. Però per a mi, i és ben sabut que sóc independentista, el més important d'aquest procés no és la pregunta si no el fet de preguntar. És a dir, està bé i és necessari que els ciutadans de Vallromanes puguem dir si volem una Catalunya independent com estan fent a d'altres pobles, però és molt més important el fet de consultar, el dret a decidir, i no només respecte el futur de la nostra nació, si no també i sobretot respecte qualsevol qüestió d'àmbit local.

[+]

Demà dissabte els joves de Vallromanes estan cridats a participar en una trobada per elaborar el Pla Local de Joventut. Un pla que ha de servir per a planificar les polítiques de joventut pels propers anys, i per a fer això és imprescindible conèixer l’opinió i les prioritats dels seus protagonistes; els joves. Uns joves mancats d’un equipament, mancats d’activitats i mancats d’una pila de serveis que haurien de donar resposta a les seves necessitats. [+]

Aquests dies tot preparant la festa dels Tres Tombs he recordat la "Castanya". No vaig còneixer aquella euga que corria per Vallromanes el segle passat, però havia llegit part de la seva història en el llibre paisatges d'infantesa d'en Ramon Bufí. Aquest és un senzill recull de records de qui va viure de masover a Can Morera.
Doncs avui he recuperat el llibre dels prestatges de la biblioteca i l'he rellegit cercant aquells episodis on apereix l'euga Castanya. [+]

A la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat

Per a indicar que hom no té en compte el qui no és present en un afer. Hi ha variants que diuen: A la taula de l'abat, del qual s'ha derivat d'en Bernat.
Al·ludeix als ordres bernats, que es posaven a taula a una hora fixa, a la qual tota la comunitat hi havia d'ésser; al qui no hi era, li passava l'àpat per alt.

del Refranyer català de Joan Amades. [+]

Sóc dels que pensa que qualsevol crisi és una oportunitat. Ja sé que moltes persones estan passant un mal moment per culpa d’aquesta; unes s’han quedat sense feina i d’altres han vist disminuir els seus ingressos, però malgrat això i genèricament parlant qualsevol situació de crisi pot acabar sent positiva. Perquè la crisi facilita canvis, i els canvis són evolució.

A Vallromanes aquesta crisi ens ha fet un gran favor, el creixement urbanístic, aprovat fa dos anys i mig, s’ha vist estroncat per la realitat d’una crisi global, però sobretot immobiliària, que ha frenat la previsió d’aquell pla que ens situava al voltant dels sis mil habitants en els propers deu anys, el triple de la població actual. [+]