dissabte, 29 de març de 2008. EL PUNT
 
Per fi ja som un partit de portada


En la política catalana, de crisi només en té ERC i els altres partits liquiden piqués i maragalls com qui es menja un croissant però, afortunats d'ells, són autèntiques basses d'oli i la premsa «objectiva» així ho ha certificat

tribuna
Diputat d'ERC per Lleida.

MIQUEL ÀNGEL ESTRADÉ..

Els mateixos mitjans de comunicació que durant la campanya gairebé ens han tractat com una força extraparlamentària ara, en canvi, no paren de regalar-nos portades i titulars. Suposo que la culpa és nostra i només nostra. A qui se li acut pretendre que certa premsa dediqui espais a parlar de finançament, d'infraestructures o de polítiques socials. Perquè tot això, pel que es veu, no interessa a ningú i allò que vol l'opinió pública és fer safareig amb les pugnes internes d'ERC pel lideratge. Crec que ja toca oferir a la Catalunya d'ordre i benpensant les dosi d'estirabots, d'escàndols i de polèmiques que corresponen a un partit de «saltataulells i d'arrauxats» com el nostre. Un partit que, segons expliquen tot una legió «d'amables» editorialistes i tertulians, ja se sap què se'n pot esperar perquè és com és i a més no té remei. Un partit, vaja, que avança de daltabaix en daltabaix. Un partit, doncs, ben diferent d'altres, com per exemple el PP i el PSC, on han defenestrat, respectivament, el Sr. Piqué i el Sr. Maragall, i tot just si se n'ha parlat. És clar que sent aquests dos senyors esmentats dos simples «militants de base» segurament no tenia cap sentit parlar-ne gaire i menys encara voler especular sobre una suposada crisi sense cap fonament. Perquè, que quedi clar, en la política catalana, de crisi només en té ERC i els altres partits liquiden piqués i maragalls com qui es menja un croissant però, afortunats d'ells, són autèntiques basses d'oli i la premsa «objectiva» així ho ha certificat. Seguint amb aquesta singularitat que ens caracteritza, vull aprofitar per recalcar que en aquestes eleccions només ERC s'ha fotut una bona trompada malgrat que, exceptuant el PP a Espanya i el PSC a Catalunya, tots els altres partits han perdut vots a cabassos. IC ha vist reduïda la seva representació a la meitat i el seu soci, IU, a una tercera part, però això ha estat qualificat com un lleuger ensurt electoral. Tan lleuger ha estat l'ensurt que per això el seu màxim dirigent, en Llamazares, ja ha anunciat que plega de les seves responsabilitats malgrat retenir l'escó, si més no durant una legislatura.

El PNV també ha patit una «petita» reculada de no res, gairebé 120.000 vots i la pèrdua de l'hegemonia, que sobre una població de només 2.000.000 d'habitants m'imagino que deu ser una cosa insignificant. Quant a l'altre «gran guanyador» de les eleccions, CiU, tots sabem que el fet de repetir el pitjor resultat de la seva història i perdre més de 60.000 vots constitueix un detall menor que només quatre malintencionats, sortosament sense cap tribuna mediàtica de categoria, s'entesten a voler destacar.


Sobre els resultats


Per anar acabant, permeteu-me afirmar-ho sense embuts: ERC ha perdut aquestes eleccions. Així ho hem dit i ho seguirem dient sense voler fer veure garses per perdius. Ara bé, això no obstant, també cal remarcar que si descomptem a les pèrdues que hem patit l'efecte del vot útil que ha perjudicat a tots els partits, a tots excepte el PSOE i el PP, i el percentatge de vots que rebérem el 2004 amb caràcter excepcional i irrepetible, el resultat no ha estat catastròfic ni molt menys. És més, amb aquests mateixos resultats, els segons millors de la nostra història recent, i fent l'extrapolació corresponent a les eleccions catalanes, on acostumem a recuperar aquell 20% o 25% que a les espanyoles hem prestat als partits amb possibilitat de governar l'Estat, seguiríem mantenint un vintena de diputats al parlament català. Si bé estem tocats encara no estem enfonsats, ni molt menys. També vull dir-los que sabrem fer autocrítica i reflexionar, perquè en cap universitat no ensenyen com construir una majoria social per la sobirania i no hi ha cap altra manera d'avançar que anar aprenent de les pròpies experiències i també dels propis errors. Malgrat tot, l'independentisme d'esquerra que representem té molt camí per recórrer i el fet de tenir tants i tan poderosos adversaris i de veure'ls ara tan contents, només és la constatació que els altres han pres el nostre projecte sobiranista, en el qual veuen una amenaça per als seus interessos, molt més seriosament que nosaltres mateixos. Tant seriosament que per això confien entusiasmats, a cavall dels resultats electorals, en apartar definitivament ERC de la centralitat política i reduir-la de nou a la marginalitat institucional.

Ha passat gairebé desapercebut que aquesta setmana el Parlament ha convalidat el primer decret-llei que fa el Govern de la Generalitat gràcies al nou Estatut. La temàtica era l´urbanisme i el Tripartit ha fet servir aquesta innovadora figura per modificar l´actual normativa sense haver de passar pels habituals tràmits parlamentaris de qualsevol llei, ni per cap possible control del Consell Consultiu de la Generalitat. S´ha fet servir una eina excepcional pensada per treballar casos d´extrema urgència per legislar sobre temes que no tenen cap urgència. En resum, s´ha pervertit el sistema per part del Tripartit.
El Decret llei en qüestió, l´1/2007 del 16 d´octubre de mesures urgents en matèria urbanística, preveu entre altres temes l´increment de la reserva de sostre per a habitatges de protecció oficial fins al 40% en els municipis de més de deu mil habitants i capitals de comarca, així com la promoció, des del Govern de la Generalitat, del que ha batejat com a noves «àrees residencials estratègiques». Aquestes àrees es descriuen com a eines imprescindibles per assolir els objectius del Pacte per a l´Habitatge i es volen justificar per la gran demanda de sòl existent i les necessitats per als propers 10 anys. Però només és una excusa (molt fluixa, per cert) per trepitjar l´autonomia dels ajuntaments. El Tripartit sap que amb els increments i generalització de les reserves obligatòries de sòl per a habitatges protegits que estableix la normativa vigent (decret inclòs) fan innecessàries avui aquestes àrees estratègiques. És més, només per reserves de planejament, en tres anys més, es disposarà de tot el sòl necessari per complir els objectius de construcció d´habitatge (160.000) de protecció oficial previstos al Pacte per l´Habitatge.
Resulta però, que aquest Pacte Nacional, anunciat i signat a bombo i platerets només set dies abans que el Govern aprovés el decret llei, no parla d´aquest increment de sostre destinat a habitatge protegit. Sorprenent, no? Però aquest Pacte tampoc no diu res de res de les àrees residencials estratègiques, zones a les quals un mínim del 50% dels habitatges és destinarà a habitatges amb protecció pública. Ara bé, segons el Pacte, aquest mínim hauria de ser d´un 60%. Algú ho pot entendre? Quina comèdia és aquesta? Fem un pacte mediàtic amb bona part dels agents socials i després, per sota mà, el Govern legisla sense tenir en compte el que ha signat la setmana abans?
Però les coses no passen per casualitat. Què hauria dit el món local, per exemple, d´unes mesures que els treuen competències? Perquè és el que passa amb el decret llei. Primer, es treu als ajuntaments la potestat de tramitar i aprovar el planejament; segon, se cedeix el 10% d´aprofitament de cessió (que pot arribar al 15%) a un consorci o a l´Incasol, però mai a l´ajuntament. Tants anys escoltant a l´esquerra catalana, amb els socialistes al capdavant, els laments per la suposada intervenció de la Generalitat nacionalista en l´autonomia municipal per acabar veient el que estem veient. Hem passat de la suposada tutela a la clara intervenció directa, de la presumpta desconfiança a l´explícita retallada competencial. Què diran ara els alcaldes socialistes? Seran coherents? O demostraran la mateixa manca de coherència que Joaquim Nadal, que fa com a conseller l´inrevés del que exigia quan era alcalde?
L´única urgència real que hi ha en tot aquest assumpte, el que sí és urgent de veritat, és que el Govern català comenci a construir en els terrenys de què disposa, que permeten la creació de més del doble d´habitatges de protecció oficial dels que es preveuen construir en quatre anys. O sigui, que el que ha de fer el Govern és legislar menys, treballar més i, sobretot, respectar els ajuntaments de Catalunya.

Xavier  Dilmé Vert ( Diputat de CiU al Parlament de Catalunya)     Diari de Girona 22/11/2007

Interessant article aparegut a el diari El Punt del dia 01/09/2007 i signat per en Miquel Esteba, el qual ens parla que avui dia una Catalunya sobirana és possible i que no ens a de fer por tirar endavant aquests projecte, ja que de ben segur tots i guanyarem.

Interessant entrevista a Joan Puigcercós apareguda a El Punt del passat diumenge dia 19 d'agost.

Article aparegut a l'apartat d'opinió del Punt del dijous 12 de juliol. Un cop més podem veure com l'Estat només ens utilitza per recaptar i no pas per invertir. Aquesta tendència ni el nou Estatut ni ningú ho canviarà. Només ens queda l’ independència. Ja n'hi ha prou d’espoli fiscal.


Un dèficit d'infraestructures que fa perdre la paciència

L'estudi sobre els estocs de capital que ahir va fer públic la Fundació BBVA és l'enèsima constatació que per a Catalunya pertànyer a l'Estat espanyol és una sagnia. Catalunya té un pes en l'Estat espanyol superior al de la seva població en la gran majoria de variables econòmiques menys en una de les més importants, que és la dotació de capital en infraestructures públiques. El valor de les infraestructures públiques de Catalunya és el 13,6% del de tot l'Estat, un 27% menys del que correspondria per contribució al PIB estatal, i això és conseqüència de molts anys d'una inversió pública insuficient.

La major inversió del sector privat no ha estat suficient per tapar el forat, ja que, segons el mateix estudi, en els últims quaranta anys la dotació de capital a Catalunya ha millorat com a la resta de l'Estat, però sense que el creixement hagi estat superior com caldria esperar d'una economia que partia d'una capitalització superior. La magnitud de la sagnia és tanta que fins i tot les Corts espanyoles van aprovar un Estatut en el qual s'estableix que durant set anys les inversions estatals en infraestructures a Catalunya es faran en proporció a la participació relativa del PIB. Això no farà retornar els capitals perduts, però és una millora si no queda en paper mullat, gens descartable perquè fins i tot el govern català reconeix ara que en els pressupostos de l'Estat del 2007 no es complia aquesta disposició estatutària. Les organitzacions empresarials han dit que estan perdent la paciència davant les allargues sobre el canvi de gestió a l'aeroport del Prat, i el govern català dóna senyals que se li està acabant. En la negociació dels pressupostos del 2008, els partits polítics tenen la gran ocasió per fer garantir que es compleixin les promeses de Rodríguez Zapatero i les resolucions sobre inversions a Catalunya que el PSOE va votar en el debat de política general.

Article d'opinió aparegut a el diari El Punt el passat diumenge 10-06-2007 i signat per l'Àngel Quintana. Davant la problemàtica de certs abusos policials i la manifestació convocada pels sindicats de mossos, l'autor  ens exposa el seu punt de vista.

Bona crítica de la Natàlia Molero cap a en Joan Carretero. Va aparèixer publicat a El Punt el passat dia 9 de juny de 2.007.

Interessant article aparegut a el Periódico de Catalunya el diumenge dia 13 de maig, i signat pel prestigiós arquitecte Oriol Bohigas.

Interessant article de David Casellas aparegut a El Punt del diumenge dia 29 d'abril.

Interessant article de de Josep C. Vergés, en ell l'autor fa una comparativa entre Suïssa i Catalunya. L'Article va aparèixer el passat 15/04/2007 a Diari de Girona.

Un altre article molt interessant de l'Assumpció Cantalozella, també aparegut el dissabte dia 21 d'abril a El Punt. L'Autora fa una reflexió de com els interessos urbanístics influeixen en les persones i els partits polítics, curiosament totalment al marge de qualsevol ideología.

Interessant article d'en Carles Castellanos aparegut el dia 21 d'abril de 2.007 a El Punt.

Magnífic escrit de Francesc Sanuy aparegut a la secció d'opinió del Periódico de dimarts dia 17 d'abril. Un cop més la manca d'inversions de l'estat perjudica greument l'economia catalana. Fins que Espanya no canvií o Catalunya sigui un estat la cosa no variarà. Jo personalment aposto per la segona opció.

Davant el desprósit que és viu actualment amb el sector immobiliari, en aquests escrit aparegut al diari econòmioc "Cinco Dias" es proposen tot de mesures per intentar redreçar aquesta situació. 

Article aparegut el dia 12/03/2007 al diari El Punt, a la secció de Tribuna. Està signat per en Francesc Sanuy (advocat i ex conseller de la Generalitat).

La potència i la concentració de poder de Madrid desertitzen la resta de la península i de manera deliberada es converteix en l'instrument que asfixia la ulterior expansió de Barcelona i Lisboa

Bon escrit on és reflexiona sobre la politització de la llengua a Catalunya. Va aparèixer a el Periódico de Catalunya el dia 28 de febrer de 2.007.

Segona part del díptic.

Díptic de precampanya de presentació del cap de llista d'Esquerra. Primera part

Discurs pronunciat amb motiu de l'11 de setembre de 2.006, a la Plaça Lluís Companys de Castell d'Aro.

Discurs pronunciat el 8 d'octubre de 2.005 al Castell de Benedormiens de Castell d'Aro, amb motiu de la commemoració dels 25 anys d'Ajuntaments democràtics.

Discurs pronunciat amb motiu de l'11 de setembre de 2.005 a la Plaça lluís Companys de Castell d'Aro.

També us adjunto un parell de fotografies més de la manifestació del 18/02/2006. En una d'elles surt el company Robert i l'altre és una pancarta reivindicant elq ue hauríem de ser. Llàstima que els portadors d'aquesta quant han exercit el poder no s'han aplicat en aquesta reivindicació. Però si més no és bonica.

Aquesta és una fotografia apareguda al diari Avui l'endemà de la manifestació. Si ens fixem una miqueta em podreu reconèixer, juntament amb els companys Robert, Estel i Sylvana. Si no em trobeu, us dono una pista, busqueu a en Wally.

A finals d'octubre la Direcció General de Participació Ciutadana, inicia les sessions de debat entorn el foment de la participació ciutadana i la millora de la qualitat democràtica.

Què és?
Es tracta d'obrir un debat sobre la participació ciutadana des d'una perspectiva global per cercar aportacions que ens ajudin a concretar quins són els instruments necessaris per afavorir la participació, des del convenciment que aquesta repercutirà en la millora de la qualitat democràtica.

Per iniciar el debat es consideren tres àmbits funcionals relacionats amb tres grans blocs:
* De la ciutadania a les institucions. La iniciativa ciutadana.
* De les institucions a la ciutadania. L'acció institucional.
* La decisió ciutadana. Democràcia directa, sense intermediaris.

Per què?
En els darrers 20 anys s'han desenvolupat moltes experiències de participació, sobretot en l'àmbit local, però han estat poc generalitzades en el territori i han tingut resultats desiguals.
Massa sovint, la participació depèn de la voluntat política de qui té la responsabilitat de governar.
Davant d'això, i partint de la concepció de la participació ciutadana com un el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a implicar-se en la realització de l'interès col•lectiu, cal cercar instruments que garanteixin el compromís dels poders públics però també de la ciutadania en el foment de la participació.

Per a què?
1. Elaborar les bases per redactar una llei de foment de la participació ciutadana.
2. Definir les bases per orientar la realització de plans de foment de la participació ciutadana.
3. Promoure una xarxa social i institucional per la qualitat democràtica.

Qui hi pot participar?
Per afavorir la presència de diferents aportacions es preveuen quatre grups, segons les característiques de les persones cridades a participar:
Ciutadania: Comprèn tant les persones que formen part d'associacions com les que no i que volen manifestar el seu parer en aquest tema.

1. Polític: Format per responsables polítics de diferents administracions públiques catalanes.
2. Tècnic: Format per treballador/es de les administracions públiques catalanes i directius organitzacions socials.
3. Especialitzat: Integrat per responsables directius d'institucions així com professorat, personal investigador i acadèmic.

Com?
Les accions previstes per desplegar el debat al territori i als diferents col•lectius:
1. Informes tècnics
2. Seminaris especialitzats
3. Fòrums sectorials
4. Laboratoris d'idees
5. Jornades de presentació
6. Grups de debat territorials
7. Grups de debat ciutadà

Si esteu interessats en organitzar algun acte o participar en alguna de les sessions previstes, contacteu amb nosaltres: dgparticipacio.ri@gencat.cat

Documents per a iniciar el debat
- Iniciem un debat públic a l'entorn de la participació ciutadana i la qualitat democràtica
- La millora de la qualitat democràtica a debat

On i quan?
Els debats es duran a terme entre octubre de 2009 i maig de 2010. El juny de 2010 està prevista l'elaboració de l'informe dels resultats.

Sessions territorials a Girona:
* Girona: Dimecres, 18 de novembre de 2009.
18:00h Plaça de l'hospital 6, 17001, Girona
Inscripcions:dcolomer@gencat.cat

Aquest és el nostre programa electoral per a les properes eleccions municipals.