Sindica

cap

El bloc

Envia a un/a amic/ga:

El 0,7% d'ajut al desenvolupament i el sistema de finançament

El 0,7% d'ajut al desenvolupament i el sistema de finançament

El sector català de la cooperació al desenvolupament s’ha mostrat preocupat arran del projecte dels Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2009 i la seva incidència en les partides destinades a Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). Per això, crec que és positiu aturar-nos una estona a analitzar els compromisos adquirits, com ha afectat la situació econòmica a aquests compromisos i com es pot donar resposta a les legítimes les inquietuds mostrades per la Federació Catalana d’ONGs davant d'aquesta situació.

En primer lloc cal recordar que el juliol de 2007 s'aprovava el Pla Director de la Cooperació Catalana amb el mandat legal d’assolir el 0,7% dels ingressos propis incondicionats en concepte AOD el 2010, i es feia amb un escenari financer de la Generalitat diferent al que avui estem vivint. Pocs mesos després veiem com començaven a caure els tributs propis de la Generalitat i l'escenari de creixement pressupostari que s'havia marcat el Govern passava a la història. Era un bany de realitat per a moltes de les polítiques públiques que s'havia marcat el Govern, i la cooperació al desenvolupament no en seria una excepció.

Però a diferència d'altres polítiques, els compromisos en matèria de cooperació s'havien de calcular en funció d'un percentatge: sobre els tributs propis. Un percentatge sobre la part del pressupost de lliure disposició i no sobre tot el pressupost (ja que aquest conté partides finalistes condicionades), ni sobre el PIB de Catalunya. Si bé és cert que podríem projectar la nostra participació sobre el PIB català, mentre no disposem d'un Estat independent o tinguem el control total dels nostres recursos econòmics difícilment podrem fer aquest càlcul, ja que hi hauríem de sumar el que l'Estat espanyol destina d'AOD amb els nostres impostos.

Per aquesta raó, les retallades en xifres absolutes de les partides de cooperació de 2007 i de 2008 es van veure compensades per la baixa recaptació dels tributs propis i no van afectar significativament l'augment percentual d'ajuda oficial al desenvolupament. Durant els darrers anys l'evolució de l'AOD ha passat d'un 0, 23% el 2003 a un 0, 35% el 2007, havent més que doblat la xifra d'AOD en pocs anys, passant de 25 milions el 2003 a 65 milions el 2009. I segons les darreres dades de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya, aquest any 2008 arribarem entorn al 0,4% d'AOD sobre els tributs propis.

Tornant al principi, les ONG han expressat el seu malestar perquè el 2009 el pressupost total de l'AOD de la Generalitat baixarà dos milions d'€ sobre el que tenim previst executar enguany, i alerten que es pot arribar a incomplir l'escenari econòmic d'augment percentual fins al 0,7% dels tributs propis el 2012. Davant d'aquesta por, cal dir que fins que no veiem el comportament dels tributs propis durant el 2009, no sabrem el percentatge d’AOD que s’haurà executat. Tampoc sabem de quina manera el nou finançament de la Generalitat de Catalunya modificarà el disseny i volum dels tributs propis ni com afectarà a les partides dels pressupostos de l’ACCD que caldrà aprovar el 2009 i el 2010 per aplicar aquest nou model de finançament, si es que arriba. El compliment del mandat legal vindrà determinat pel nou finançament, depenent del ritme d’aplicació d’aquest.

El que si que pot haver despistat a les ONG i a la resta dels actors de la Cooperació Catalana són les xifres del pressupost de 2009. El creixement global del pressupost en relació al del 2008 és un creixement contable, que es basa en el deute i que utilitza partides de crèdit, però que no implica un creixement dels ingressos, sinó un descens. Per tant, per a mantenir els seus compromisos amb el conjunt de la ciutadania catalana en temps de crisi, la Generalitat s’ha hagut d’endeutar ja que els ingressos han disminuït dràsticament.

I és oportú recordar que quan el 2008 la Generalitat va voler mantenir els seus compromisos econòmics de cooperació en xifres absolutes, va haver d'imputar part d'aquest creixement a instruments de crèdit, com la resta d'unitats i departaments que necessitaven créixer. Però la decisió de dotar-nos d'una partida de crèdits per executar el que s'anomena cooperació reemborsable fou rebutjat frontalment pel sector, en especial per les Federacions i coordinadores d'ONGD. Aquest fet va provocar que els grups parlamentaris en qüestionessin la idoneïtat i que el propi Govern de la Generalitat fes marxa enrere i preferís executar menys recursos abans que trencar el consens en aquest àmbit.

Seria sorprenent que ara es demanés un augment de la partida de cooperació sobre un pressupost que creix a través de crèdits, en clara contradicció amb la demanda que van fer les ONG i la pròpia FCONGD fa pocs mesos perquè l’ACCD no executés partides de crèdits. Si bé és cert que la xifra d’AOD prevista per al 2009 representa un retrocés en xifres absolutes sobre 2007, no està tan clar que sigui un retrocés en termes relatius, almenys fins que no veiem el comportament de la recaptació de tributs propis durant el proper exercici. En funció de com vagi l’evolució econòmica, no es pot descartar que s’arribi al percentatge previst encara que baixin les partides.

Crec que és oportú aterrar al detall tècnic en aquest cas, per poder explicar una notícia de la que si només llegíssim el titular, probablement ens duria a la confusió i no permetria veure el més important: que Catalunya continuarà augmentant el seu compromís amb el desenvolupament dels pobles i els països més empobrits, però que això ho farà en funció de les seves possibilitats econòmiques, i si avui aquestes son menors que ahir, no podem fer com si res 

Tant de bo si en un futur proper disposem d'un sistema de finançament més just que l'actual, que ens permeti mantenir no només un augment percentual d'AOD sinó també disposar de més recursos reals per seguir creixent i arribar al 0,7% o més en els terminis que ens havíem marcat. Perquè la veritable solidaritat no és donar el que ens sobra sinó compartir el que tenim.



comenta