Esquerra ha protagonitzat el debat polític de les dues darreres legislatures, en proposar una reforma de l'Estatut i un nou sistema de finançament més just. Unes propostes que si be en un primer moment van generar l'adhesió de bona part de la ciutadania i l'alineament de la major part de les forces polítiques catalanes, han acabat deixat un llast de desgast i esgotament en veure retallades les expectatives generades. I és de justícia dir que de la mateixa manera que hem estat capaços de dibuixar els horitzons de futur, també vam protagonitzar bona part de la frustració de la primera experiència de govern catalanista i d'esquerres des de la restauració de la Generalitat de Catalunya.

Si el Govern de l'Estat fa una proposta de finançament que ens permeti assolir i consolidar en el darrer any d'aplicació del model almenys 3.800 milions d'euros en els terminis previstos per l'Estatut, i que situi Catalunya en el 105 del rànquing de recursos per càpita, el Govern de la Generalitat i els partits que li donen suport l'acceptaran. No serà l'horitzó ideal per Esquerra, però si que donarà compliment al que preveu l'Estatut aprovat, i aportarà com a mínim els recursos proposats ara fa un any per la Cambra de Comerç de Barcelona. Es complirà així l'acord d'actualització de l'Entesa Nacional pel Progrés proposat per Esquerra, signat l'abril d'enguany, i es reforçarà l'aposta estratègica de l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya.

El passat 17 de juny, el principal organisme de participació de la societat civil amb la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, el Consell de Cooperació, va aprovar l’Estratègia de Codesenvolupament de la Cooperació Catalana, un document que ha de guiar l’acció del Govern de la Generalitat en aquest àmbit durant els propers anys, tal i com estava previst en el Pla Director 2007-2010.

Però per abordar amb garanties un procés de planificació estratègica sobre codesenvolupament va ser necessari en primer lloc arribar a un consens bàsic sobre alguns temes, conèixer millor els actors, les experiències i les realitats, i delimitar l’enfocament amb el que calia tractar aquest àmbit tot analitzant-ne el conjunt d’implicacions.