El terrible sisme que dimarts va sacsejar Haití ha colpit el país més pobre del Carib, un dels més necessitats del món. Segons el darrer Informe sobre el desenvolupament humà 2009, realitzat pel Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD) amb dades de l'any 2007, aquest país caribeny ocupa la posició 149 de 177 països a nivell mundial. Ja abans del terratrèmol, que va arribar als 7,2 graus de l'escala Richter, el 45% dels haitians no tenien accés a l'aigua potable i el 56% vivien per sota de la pobresa absoluta. [+]

Ara fa una setmana assistia com observador internacional al procés electoral bolivià en una missió d'observació electoral organitzada pel Govern i el Parlament de Catalunya, la quarta organitzada amb el mateix format des que des de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va iniciar les observacions electorals per enfortir la governabilitat dels països prioritaris de la cooperació catalana el gener de 2005 a les eleccions presidencials de Palestina. [+]

El Sàhara Occidental pateix un dels conflictes més antics oblidats del món. Des que el 1975 Espanya abandona el territori, signa el repartiment del país entre Marroc i Mauritània i deixa a la seva sort una població que des de finals dels 60 reclamava la independència nacional, el Sàhara Occidental esdevé un dels darrers territoris que queda al mapa pendent de descolonització segons els paràmetres de Nacions Unides. Avui Espanya te el dubtós honor de ser la darrera potència colonial en desatendre les seves responsabilitats com administradora del territori saharauí. [+]

La noció de desarmament forma part de l'agenda internacional recent i disposa d'acords jurídicament vinculants per aturar la cursa d'armaments. De fet, les pròpies Nacions Unides plantejaren en el seu moment el desarmament general i complet. Queden encara 23.000 armes nuclears al món. Però la cursa d'armaments nuclear durant la guerra freda provocaria l'aparició d'un altre instrument, més pragmàtic i d'abast restringit, la limitació d'armaments. [+]

Ara fa un any, Hamas iniciava una campanya de llançament indiscriminat de coets sobre territori israelià que va acabar amb la vida de tres civils i dotzenes de ferits. Aquest fet provocaria una reacció desproporcionada per part de l'Exèrcit d'Israel, que decidia bombardejar la població civil de Gaza i les instal·lacions d'ajuda humanitària de Nacions Unides, tot causant la mort de 1.400 persones. Mesos més tard, tant l'Exèrcit d'Israel com Hamas serien acusats d'haver comés crims de guerra per part de Nacions Unides, Amnistia Internacional i Human Rights Watch. [+]