Defensa de la mociò sobre la Consulta Popular a Girona

Desprès de l’èxit de la consulta popular que de manera pacífica i democràtica es va celebrar el 13 de setembre passat a Arenys de Munt, molts municipis dels països catalans han anunciat la seva intenció de celebrar consultes populars per a preguntar als ciutadans i ciutadanes si volen la independència de Catalunya .
130 municipis ja han anunciat que realitzaran consultes populars sobre la Independència, i aquesta és una ocasió magnífica perquè Girona sigui la primera capital del principat on s’aprovi la moció i on es comenci a preparar i se celebri la consulta.
Amb aquest objectiu s’ha constituït Girona Decideix, una comissió formada per entitats com Òmnium Cultural, l’ADAC i el Forn, a la qual de ben segur s’hi adherirán altres associacions de la ciutat, per tal d’organitzar la consulta sobre el dret de decidir a la ciutat.
I des del grup d’Esquerra a l’Ajuntament de Girona volem defensar la moció de Girona Decideix en aquest ple, amb l’ànim i el convenciment que s’hi puguin sumar totes les forces democràtiques d’aquest consistori. Sense partidismes, en un acte plenament democràtic...

Em sembla oportú, avui que parlem del dret a decidir, recordar que ara fa justament 350 anys que amb l’ignominiós Tractat dels Pirineus vam perdre, no només les comarques de la Catalunya Nord, sinò sobretot vam perdre l’estatuts d’estat en el que en aquell moment fou un conflicte bèl.lic internacional.
El nostre estatuts legítim i democràtic ens fou arrebassat per la força de les armes, i des d’aleshores ençà no hem reunciat mai, com a poble, a reivindicar-ne la devolució, el retorn dels nostres drets històrics, dels quals la llibertat n’és la seva essència.
La nostra reclamació històrica, després de 30 anys del restabliment de les institucions democràtiques, és més actual que mai, perquè cada dia que passa és més evident que l’autogovern del qual ens vam dotar durant la transició és un vestit que s’ens ha quedat petit, que se’ns ha fet curt, perquè limita fortament el nostre desenvolupament social, polític, econòmic...
I cada vegada més veus i més diverses expressen la necessitat d’avançar en la construcció d’un espai nacional propi, amb millors condicions pels ciutadans i ciutadanes, un espai que ajudi a vertebrar la societat, que en faciliti la cohesió social, que ens faci prosperar, en definitiva que ens ajudi a sortir-nos-en...
I això és així perquè per poder ser més competitius, per ser més pròspers i cohesionats socialment necessitem saltar la paret i avançar, amb els nostres propis recursos, cap a un futur millor...essent nosaltres mateixos els qui decidim com volem que sigui aquest futur.
Contràriament, les retallades estatutàries que hem patit i que encara no s’han acabat, l’escandalós dèficit fiscal que suportem, el centralisme de l’estat espanyol que no ens permet avançar ni prioritzar allò que ens convé, amb els nostres recursos, genera i generarà cada cop més i més ofec pels ciutadans, per les empreses i per les institucions del nostre país.
Ara més que mai toca fer un pas endavant com a nació, un pas democràtic, que trenqui les limitacions de l’autogovern actual i que superi el marc polític i jurídic que ens encontilla per avançar democràticament cap a la sobirania. I aquest pas també el podem començar a fer des dels ajuntaments. Aquests pas l’hem de poder fer des dels ajuntaments, al costat de les entitats cíviques dels nostres pobles i ciutats.
El dret a decidir ha de ser defensat especialmente per les corporacions locals, perquè som els més propers als ciutadans. Com a regidores i regidors, dipositaris de la sobirania popular, escollits per representar els nostres conciutadans, hem de representar els anhels i defensar les necessitats de la nostra societat i donar-hi resposta de la mateixa manera que ho fem amb les necessitats educactives, socials, d’ocupació, d’acollida, i sempre, massa sovint, sense els recursos necessaris.
És per aquest motiu que hem de defensar des dels ajuntaments el dret més bàsic, el més democràtic, el més elemental de tots: el dret a decidir per nosaltres mateixos.
Perquè consultar la ciutadania, promoure i celebrar consultes populars és LA DEMOCRACIA EN SI.
Les consultes popular tenen a les persones com a protagonistas...Sense consultes, sense vots, no hi ha democracia de debó. El dret de consulta és el dret per excel.lència de la democràcia.
I si preguntar a la gent sobre qualsevol qüestió ha de ser normal i possible, preguntar què volem ser com a poble, encara més. Però a més, res pot ser tant important com poder respondre, lliure i democràticament a la pregunta de si volem ser un estat de dret independent, democràtic i social dins una Unió Europea. És a dir si volem decidir el nostre futur per nosaltres mateixos….
Segurament algú parlarà de l’amenaça de l’estat espanyol de recòrrer les consultes o posar impediments a la seva realització... Aquesta actitud és més propia d’un estat antidemocràtic que d’un país que vol liderar Europa. Com es pot voler ser a la Unió Europea i alhora negar a les institucions públiques la lliure expressió de la voluntat popular? Que no han llegit el Tractat de Lisboa?
Per voler que se celebrin consultes sobre la independència de Catalunya només cal una cosa, ser demócrata, RES MÉS. No voler-ho, oposar-s’hi, en democràcia només significa una cosa, que el que fa POR de veritat no és la consulta sinò el RESULTAT.
Per això cal que instem a l’Estat Espanyol que en comptes de coaccionar actes i acords democràtics, ajudi més als ajuntaments en aquests moments de dificultats econòmiques i socials, i deixi parlar al poble.
Deia el President de la Generalitat, amb motiu de la diada de l’any 2007 “Catalunya serà el que vulgui ser...” Doncs, bé per saber què vol el poble de Catalunya primer ho haurem de preguntar, i si preguntem, si consultem a la gent, segur que ho sabrem.
I acabo parafrasejant l’estimat Francesc Ferrer i Gironès, que deia que “la llibertat, com els drets, no s’hauria de demanar ni de pidolar, s’hauria simplement d’exercir”....i en el nostre cas qui ha de parlar i ha de poder exercir la seva llibertat és el poble de Catalunya...
Moltes gràcies!
Cristina Alsina -Portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Girona-

Llegeix | Envia a…

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

En primer lloc voldria donar les gràcies pel suport que acabo de rebre en aquest Ple per recollir el testimoni  de la presidència del Consell Comarcal del Gironès,  tal com quedà establert en el pacte de govern que varem signar els grups comarcals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya  l’any 2007.  Després de la bona experiència de govern a la passada legislatura, i de la reedició del pacte, fruit de la millora dels resultats municipals a Esquerra ens pertoca també assumir per primera vegada la presidència d’aquesta institució comarcal.En segon lloc, i per mi, molt important, vull agrair la bona feina que els regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses fan en el dia a dia dels seus municipis i per als seus conciutadans. És gràcies a ells que avui som aquí i ells i elles  són el que ens motiven per treballar cada dia per prestar serveis més eficients als municipis i continuar impulsant programes i accions que beneficiïn  les persones que hi viuen. Tots nosaltres som regidors i regidores d’ajuntaments, més grans o més petits, on governem o fem una tasca també important als grups de  l’oposició. Com a tals coneixem molt bé quines són les prioritats dels nostres pobles i ciutats, les necessitats i oportunitats que tenim plantejades.  I és des d’aquest coneixement que podem comprendre i gestionar des de la proximitat, molts serveis comarcals ajudant a aquells consistoris als qui resultaria més difícil fer-ho tot sols. Es per aquest motiu, precisament, que el consens, el diàleg i el sentit comú presideixen les decisions d’aquest consell.Perquè el paper dels Consells és essencialment aquest, el de prestadors de serveis cap als ajuntaments. Això ho fem en temes bàsics com la gestió de residus i la neteja , els serveis tècnics o els serveis socials, que sovint  no són fàcils de gestionar. Des de Consell ho fem, mirant de ser cada dia més eficients.Però també cal dir que en els darrers anys el paper del Consell Comarcal ha estat clau perquè polítiques impulsades des del govern de Catalunya arribessin al territori i de les quals n’ hem estat veritables corretges de transmissió; com les que fan referència a l’ocupació, a les polítiques de joventut o  a l’atenció social bàsica. Exemples clars en aquest mandat ha estat l’ increment del 74% del pressupost en Promoció Econòmica, la creació de l’Oficina d’Emancipació Juvenil  i el Consorci de Benestar del Gironès -Salt. El Consell té la capacitat per donar respostes a les demandes creixents  actuals, fruit dels canvis econòmics i socials que estem vivint. És per això que en aquests moments, estem jugant un paper molt important donant suport als ajuntaments en el seu dia a dia. Assumint les gestions dels menjadors escolars i del transport, fent arribar l’esport a totes les entitats comarcals i democratitzant l’accés a l’ensenyament musical i a la cultura. Però també tenim sobre la taula projectes comarcals o supracomarcals que ens afecten el futur i que haurem d’afrontar amb decisió, amb consens i amb diàleg davant d’altres administracions o municipis, com són les infraestructures que travessen el nostre territori i que són estratègiques pel futur del país, però que també han de ser respectuoses amb el nostre entorn, com és l’Anella Verda periurbana que hem de protegir i consolidar, el  Pla Director de l’Àrea Urbana, del qual haurem d’estar molt amatents del resultat de les al.legacions presentades  o el projecte del nou Complex de Gestió de Residus comarcals, en el que hi volem participar, mitjançant el conveni recentment signat, i també amb el seguiment de la seva implantació. En tots aquest temes i en d’altres que, de ben segur sorgiran en el que ens queda de mandat, haurem de garantir la veu i el paper de la comarca i els seus municipis.També caldrà veure com ens afecta finalment la proposta d’ organització en vegueries que preveu el nou Estatut. Es possible que  visquem una profunda transformació que  haurem de convertir en una oportunitat pel consell comarcal si aconseguim que sigui l’eix vertebrador de les necessitats del conjunt dels petits i mitjans municipis del Gironès. Aquests canvis poden fer també que la ciutat cap de comarca, la capital gironina, se senti més implicada que fins ara en la institució comarcal i es pot convertir –n’estic convençuda- en el veritable motor econòmic, social i cultural de la comarca, que ens permeti cooperar entre nosaltres per competir millor cap enfora. I finalment em fa especial il.lusió la propera obertura de l’Oficina Comarcal de Consum, que després de molts mesos de feina serà realitat el proper mes de setembre i també el projecte del Fons Europeu FEDER per a construir el Centre de Visitants de la comarca i consolidar aquesta Terra de Passeig com a destí turístic. Un projecte, que ja fa temps que compta amb el meu compromís personal, i que serà fruit de la implicació de vàries àrees de treball del consell comarcal. Vull acabar amb un agraïment molt especial al fins ara President del Consell, en Lluís Freixes, Alcalde de Campllong, per la facilitat del traspàs i per haver portat el timó d’aquesta nau comarcal fins ara. Estic segura que  junts la farem arribar a bon port. També als consellers i conselleres comarcals amb qui vàrem compartir la passada legislatura per la bona feina feta i amb els qui la compartim ara, perquè ens en queda molta per fer, i el meu desig es continuar-la fent amb el mateix clima de confiança mútua. A l´ excel.lent  treball de tots i cadascun dels tècnics de la institució, per la seva professionalitat i eficàcia, amb els quals seguirem comptant per fer rutllar el Consell amb tota la confiança en el seu saber fer. Ens ho heu demostrat cada dia i teniu tot el nostre suport.A tots els que avui ens heu volgut acompanyar en aquesta sessió i especialment a totes les regidores de la comarca que es compliquen una mica més la vida per servir als seus conciutadans des dels municipis més petits fins als més grans. Espero ser una digne representant de totes elles. I finalment, vull expressar el meu compromís amb la comarca i els seus municipis, des dels quals es pot servir aquest país per construir espais de sobirania que ens permetin avançar cap a un futur millor que ens situï en el lloc que ens pertoca com a nació.Visca el Gironès i Visca Catalunya!!!!

Llegeix | Envia a…

30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
Permeteu-me que faci notar que més de la meitat dels portaveus que avui seiem en aquesta taula, fa trenta anys érem amb prou feines adolescents, i em penso que no m’equivoco gaire si dic que pràcticament no recordem com era Girona ara fa 30 anys. Diuen que era una ciutat vella, grisa, trista i ensopida... Nosaltres ja la vam conèixer “en colors”, potser una mica diferents dels colors que té ara.
Perquè des de la recuperació de la democràcia, ara fa 30 anys, la nostra ciutat (com totes les del nostre país) ha experimentat molts canvis... alguns d’ells molt importants perquè aquells eren moments de grans transformacions, i de tot ordre: transformacions econòmiques, canvis social, culturals... Es tractà, amb encerts i errors, d’un moment històric que va generar il•lusió per allò de transformador que suposava per la ciutat, molt diferent de com avui la coneixem.
Avui, com llavors, ens trobem també en uns moments de canvis, de dificultats, sovint d’incerteses o de noves realitats difícilment imaginables fa només 5 o 6 anys. Venim d’una etapa de creixement econòmic que semblava que no s’havia d’acabar mai, però avui sabem que ja no és així. Estem immersos en un moment de canvis tant importants com ho van ser ara fa 30 anys. I són canvis globals, que ens afecten en el nostre dia a dia i que segurament seran determinants pel futur de la ciutat, perquè suposaran noves maneres de treballar, de comunicar-nos, de moure’ns i potser de viure....
Els primers ajuntaments tenien l’oportunitat de dibuixar la ciutat: avui la oportunitat la tenim més enllà dels termes municipals. Es estratègic pensar en clau d’àrea influència, sense els límits que marquen els termes municipals, pensar en les persones que ja no viuen i treballen a la mateixa ciutat sinó que es desplacen diàriament per motius laborals, comercials, de lleure... Fins i tot la manera com avui ens interrelacionem amb els municipis dels nostre entorn són claus per emprendre el futur. I si aquelles decisions dels primers consistoris democràtics foren molt importants, les que prendrem ara ho són tant o més.
Els primers ajuntaments havien de donar respostes i serveis bàsics, de primera necessitat, pels ciutadans: des d’asfaltar carrers, fins a il•luminar barris o dotar-los d’equipament aleshores inexistents... Avui les necessitats ciutadanes són unes altres, perquè a la ciutat hi ha noves formes de famílies, persones de noves cultures, necessitats socials diferents, per les quals ens calen respostes noves: maneres de desplaçar-se, noves eines per a comunicar-se i també noves oportunitats econòmiques, laborals i socials.

Avui som responsables d’una administració que ha d’estar enfocada cap als ciutadans, que necessita de treball transversal, de molts més agents implicats, perquè ja no són possibles els departaments estancs i ni els projecte isolats, sinó que cal la cooperació i el lideratge pro-actiu. I els reptes els tenim com a institució i com a ciutadans, que també s’han de sentir co-responsables, i si no som capaços d’implicar la ciutadania, i aquesta no és capaç tampoc d’implicar-se en allò públic, la distància que ens separa s’anirà fent cada vegada més i més gran...
I aquestes noves necessitats i reptes, alguns ja assumits des de l’àmbit municipal han de tenir també els recursos necessaris per donar-hi resposta. Cal doncs que aprofitem aquesta celebració de 30 anys d’Ajuntaments Democràtics per reclamar també un finançament just pels municipis, perquè ens hi va el nostre futur.
Segur que molts d’aquests canvis no s’entendrien sinó hagués estat per la dedicació i la il•lusió d’alcaldes i alcaldesses, i d’aquells primers regidors i regidores, tant dels qui tenien la responsabilitat de governar com dels qui tenien la responsabilitat d’exercir d’oposició. Alguns son avui presents en aquest acte, altres ja no els tenim entre nosaltres... però de totes aquestes persones vull tenir un record i un profund agraïment a la seva contribució, perquè tots i cadascun d’ells van deixar la seva empremta en aquest consistori. També cap a les persones que durant tants anys han treballat a l’ Ajuntament de Girona, els qui ja s’han jubilat, i els qui encara hi treballen, i ho han viscut des de la vocació pel servei públic, perquè també ells i elles han estat part del desenvolupament de la nostra ciutat.
Però també voldria recordar especialment el rol que en aquells moments històrics, decisius, va jugar la ciutadania, els veïns i veïnes de Girona que van tenir un paper clau en la recuperació de l’espai públic, en la reivindicació dels equipaments cívics dels barris, en la lluita per aconseguir millores socials, en tantíssimes coses que, en definitiva també en varen ser actors principals i protagonistes, sovint anònims, d’aquella etapa d’il•lusió col•lectiva.
D’aquí van sortir, a més nombroses associacions veïnals, i també entitats que són claus per entendre la ciutat d’avui. Amb tantes i tantes persones voluntàries que hi han dedicat i hi dediquen un bé molt preuat: el seu temps. Que van fer possible la incorporació de les persones que arribaren a la ciutat buscant un futur pels seus fills els anys 50 i 60, i que l’han fet gran amb els seus esforços. Ells són un model pels nous gironins que es van incorporant avui també a la nostra ciutat i que en són una part important del nostre present i del nostre futur.
Per molts anys a tots i a totes per haver treballat per un futur millor per aquesta ciutat i per aquest país!

Llegeix | Envia a…