Avui fa un any que vam firmar el Pacte Nacional per a la Immigració amb ampli consens polític i social. El pacte és un acord sobre com gestionem la immigració, sense caure en la demagògia fàcil que ha caracteritzat alguns partits a Catalunya i, sobretot, fora de Catalunya. Alguns, per un grapat de vots, s’han pensat que tot s’hi val i no tot s’hi val quan parlem d’integració i de cohesió social. Recordem si no els episodis a França no fa pas tant.

Un any després del Pacte Nacional per a la Immigració, ens trobem que l’estem desenvolupant a bon ritme, que bona part dels deures que ens vam imposar estan encarrilats. Sense anar més lluny, Catalunya podrà intervenir en els processos d’estrangeria. A partir del 2010 la Generalitat podrà acreditar la integració de les persones immigrades que demanin l’arrelament social.

No faré aquí un resum exhaustiu de l’estat de compliment del pacte. Només dic que algunes de les reivindicacions d’ara fa un any, com el vot dels immigrants, estan interioritzades per bona part de la societat catalana. La prova és que ara fa una setmana, en les consultes sobre la independència, la immigració també podia votar.
Així és com ha de ser.