No inscriure al padró les persones immigrants en situació irregular és una decisió que no puc compartir. Les persones immigrants en situació irregular existeixen i encara que no s’inscriguin en el padró continuen existint i vivint en un municipi. La decisió de no inscriure aquestes persones al padró es basa, segons s’ha dit fins ara, en “posar ordre”. En canvi, des del meu punt de vista, no inscriure aquestes persones al padró vol dir que no es coneixerà la població real d’un municipi, la qual cosa impedirà de fer una gestió eficient perquè en base a la població es planifiquen els serveis. No empadronar les persones que arriben en situació irregular obstaculitza aquestes persones l’accés a la salut i l’educació, la qual cosa pot derivar en problemes de salut pública i vulnerabilitat social. Per tot això, trobo que la mesura, d’efectivat més que dubtosa, més que emparar-se amb l’ordre s’empara amb el desordre. El padró no és un mecanisme de control de la immigració irregular, tasca que pertoca a l’Estat, que és qui té les competències.

En aquest debat m’agradaria aclarir alguns punts.

Primer. El percentatge d’immigració irregular que arriba és molt baix. El gran gruix d’immigració que rebem avui és per reagrupament familiar. L’arribada de persones immigrades a Catalunya ha tingut una davallada molt important en l’últim any, coincidint amb la crisi econòmica.

Segon. Darrerament hem aconseguit que les persones que arriben per reagrupament familiar puguin treballar i aportar un altre sou a casa, la qual cosa les allunya de la vulnerabilitat social. Cal que Catalunya tingui la immigració necessària. Ni més ni menys. La que el mateix mercat de treball regula.

Tercer. La política que des del govern hem defensat és la de l’empadronament encara que, naturalment, hem d’intentar tenir una immigració regular. Aquest és un dels eixos del Pacte Nacional per a la Immigració que vam aprovar fa un any i que reforça el model d’integració que ha tingut Catalunya. Per això, a finals d’octubre dins la Taula de Ciutadania i Immigració vam pactar amb les associacions municipalistes uns criteris comuns d’empadronament, perquè sigui el poble que sigui, tothom pugui empadronar-se amb uns mateixos requisits.

Quart. Aprofitant que ara rebem menys immigració, ara és el moment, d’integrar les persones que han arribat els últims anys i que el sistema no ha pogut acollir com hauria hagut de fer.

Cinquè. No m’agradaria que el model de convivència que hem tingut a Catalunya fins ara es trenqués per interessos electoralistes.