Divendres, 13 d'abril,  vàrem fer l’acte de presentació de la meva persona com a candidat a l’Alcaldia de Martorell per Esquerra. No era moment de llargs discursos. Calia però fer una ullada al treball fet. En aquest punt, voldria destacar els nostres dos projectes ‘estrella’ que, a hores d’ara, ja estan caminant:

- El parc central de Martorell.
- L’empresa municipal de l’habitatge.

En el primer cas, s’ha realitzat un primer estudi a càrrec del Gabinet del Dr. Folch, i en el proper període estarem en condicions de presentar una alternativa de Pla Parcial a l’Horta de la Vila . En el segon cas, l’empresa municipal ja constituïda i donant les seves primeres passes, anirà més lluny que l’habitatge i esdevindrà la gestora del sòl públic de l’Ajuntament.

Però ahir calia també fixar les línies del treball de demà i sobretot, explicar que ho podem fer amb un tarannà tranquil i assossegat. La convicció en les idees no és més forta perquè s’alci més la veu, es faci escarni de l’oponent o es perdin les formes i les maneres. Era el principal missatge que volíem transmetre.

Hi ha una altra manera de fer política. Hi ha una raó molt poderosa per estar en política: les persones. Aquesta és la nostra opció. Aquesta és la meva opció. Per això acabo aquestes línies -com a la intervenció del divendres- fent meves unes paraules de Josep Lluís Carod-Rovira recollides del seu llibre: El futur a les mans (Angle Editorial 2003):

                                                       “I que, comptat i debatut, la política no hauria de tenir altre objectiu
                                                                                      que fer les coses més fàcils a la gent
                                                                        perquè puguin fer la seva pròpia recerca de la felicitat,
                                                                                                    personal i col•lectiva.”

                                                                                                                                                                                                        Carles Ruiz