Sindica

cap

El bloc

Eurovegas, el darrer despropòsit

Eurovegas, el darrer despropòsit

Fa dies que una notícia va fent “xup-xup”, ocupant portades i tertúlies, desconcertant ciutadania i alcaldes. L’objecte d’aquesta notícia és l’anunci de la possibilitat d’encabir l’Eurovegas en terrenys catalans, concretament, en terrenys baixllobregatins.

Tots els avaladors de l’statu quo han estat aquests dies preparant l’opinió pública en favor d’aquest macroprojecte, apel•lant el sentit comú i jugant amb l’alta xifra d’aturats. Segons aquestes persones el que el Sr. Adelson posa sobre la taula és una gran oportunitat per al país, pel turisme que portarà i la gran quantitat de llocs de treball que crearà.

Per què no reflexionem una mica abans de deixar-nos enlluernar pel neó? No podem deixar-nos entabanar per uns suposats llocs de treball que difícilment es poden quantificar. Ara bé, suposant que la xifra és elevada i es creessin molts llocs de treball... cometrem el mateix error que amb la construcció? Per a mi aquest no és el model, jo vull que ens emmirallem en models nòrdics i germànics, adaptant-t’ho a la nostra cultura i les nostres possibilitats; però no apostant de nou pel diner fàcil de poc recorregut i menys valor afegit.

Per altra banda, els terrenys que la Generalitat ofereix afecten considerablement el Delta del Llobregat, la reserva del Remolar-Filipines. Gran part dels terrenys són els famosos i “foscos” terrenys del Barça, limítrofs amb un espai de gran riquesa mediambiental. Hipotecarem el nostre patrimoni natural per a que quatre, dels de sempre, facin quatre calerons?

I encara hi ha més. Quina mena de gent vindrà a un espai on el joc i l’aposta són el seu eix central? Volem aquest turisme? O preferim apostar per un turisme de qualitat i respectuós amb el nostre patrimoni cultural i natural?

Jo ho tinc clar, aquest no és el meu model. Vull que el meu país aposti pel coneixement, per la difusió de les nostres potencialitats, sense subestimar-nos ni vendre’ns per l’opció més fàcil. No vull que ens agenollem davant una fortuna mundial que a canvi de muntar el seu “xiringuito” provoca greus externalitats negatives i a sobre exigeix que se li apliqui la llei a mida.



comenta


perfil



Bàrbara Lligadas
Sóc néta d'una parella d'immigrats andalusos que van haver de venir a Catalunya per guanyar-se la vida, com també d'una parella de pagesos viladecanencs de tota la vida.
Tot el perfil

darreres entrades



Publicacions



Enllaços



contacte contacte



arxiu