Bàrbara Lligadas

Fa dies que una notícia va fent “xup-xup”, ocupant portades i tertúlies, desconcertant ciutadania i alcaldes. L’objecte d’aquesta notícia és l’anunci de la possibilitat d’encabir l’Eurovegas en terrenys catalans, concretament, en terrenys baixllobregatins. Tots els avaladors de l’statu quo han estat aquests dies preparant l’opinió pública en favor d’aquest macroprojecte, apel•lant el sentit comú i jugant amb l’alta xifra d’aturats.

Continuar llegint

El passat dia 5 de gener vàrem anar a veure l'arribada dels Reis Mags d'Orient, que tal i com estava anunciat, començava a les 18.00h. Cal dir que nosaltres vàrem arribar uns minuts tard, però tot estava molt tranquil, tan sols sonava música de fons. Ens vàrem col·locar a prop de la rotonda dels cinemes i vàrem esperar. Mentrestant, observàvem com mainada, pares i avis s'anaven inquietant davant el retard en l'inici de l'arribada dels reis.

Continuar llegint

El darrer cap de setmana de novembre feia goig passejar pels carrers de Viladecans, va ser la 6a Fira Medieval de Viladecans. El centre de la Vila era ple de paradetes de negocis locals que varen sortir dels seus locals i visitants forans que varen ampliar l'oferta. Llums, gent, riures, activitat, salutacions, converses... En resum, vida als carrers. Malauradament són poques les ocasions en que els nostres carrers respiren tanta vitalitat. Una de les altres grans ocasions és la del festival Al carrer, on la gent també gaudeix de la suma de teatre, paradetes i sobretot passeigs multitudinaris.

Continuar llegint

Em recordo a mi mateixa l'any 2000 descobrint la notícia de la majoria absoluta del PP, unes llàgrimes d'impotència començaren a lliscar per les meves galtes. Allò marcà la meva postadolescència i em convertí en una ciutadana molt més convençuda dels meus ideals i sobre la importància de la lluita de la ciutadania per fer passes endavant. Ahir no vaig tenir la mateixa reacció, ja era conscient que això passaria i només esperava un contrapunt dolç.

Continuar llegint

Posem el CD del Club Super 3. Canto amb la meva filla la cançó “Uh! Oh! No tinc por!”. Sonen altres cançons, algunes no les conec. M’emociono sentint les lletres. Les cançons transmeten valors com la importància de ser un mateix. Recordo que divendres, en compareixença a la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el secretari general de la Presidència, el Sr. Francesc Homs, va anunciar que s’eliminarien dos canals de TV3 i es reduiria un 13% del pressupost de la Corporació.

Continuar llegint

Decepció, corrupció, indignació, frustració... substantius que acostumen a acompanyar les converses quan es parla de política. Qui surt guanyant d’aquesta visió de la política? Tothom qui vol que l’statu quo no canviï, és a dir, els partits majoritaris. L’escenari, amb un bipartidisme estatal forçat i ranci, pot resultar desolador, però no ens hem de deixar vèncer. No hem de votar amb resignació ni hem de deixar d’exercir el nostre dret, ja que això només dóna força a aquells dos senyors amb barba que amb prou feines es diferencien, fent justícia a la cita de Fuster “No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”.

Continuar llegint

Ahir vaig saber que ETA havia anunciat el cessament definitiu de l’activitat armada mentre estava treballant per tal que l’acte de presentació d’Alfred Bosch i tota la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya anés bé. Em va semblar bonic conèixer la notícia d’aquesta manera, perquè per fi l’independentisme basc quedaria al marge de la violència i podria lluitar per les seves llibertats com fem nosaltres. Des que ho vaig saber he anat seguint, en la mesura d’allò que m’ha estat possible, comentaris, titulars, piulades.

Continuar llegint

Ahir vaig estar veient El Convidat, un gran programa al capdavant del qual trobem un bon periodista, Albert Om. La primera temporada no el vaig poder seguir tant, però aquest curs estic veient tots els programes, i gaudint amb cadascun d’ells. Sovint acostumo a acompanyar el visionat d’aquest amb anar tafanejant què diuen pel twitter. Ahir no vaig fer-li massa cas, a aquesta addictiva però interessant eina 2.0, ara bé, vaig tenir-ne prou per observar tres tipus de comentaris.

Continuar llegint

El passat 19 de setembre, sortint de Viladecans en cotxe per anar cap a la feina en plena hora punta em vaig trobar amb el camió de les escombraries. Normalment vaig més d'hora i no l'acostumo a trobar, però no era pas el primer cop que aquest servei es convertia en un destorb per a mi. No crec que sigui tant complicat fer passar el camió de les escombraries en un horari on la majoria de la població estigui a lloc i desperta, les 10.00h del matí, posem per cas.

Continuar llegint

Aquest dimecres a la matinada Troy Davis va ser executat per injecció letal mentre proclamava per enèsima i darrera vegada la seva innocència. En llegir informació sobre la notícia vaig sentir com la meva ànima rebia un cop dur, alhora que la meva raó era incapaç de comprendre tant odi. Mai he entès la pena de mort, ja que no trobo lògic que es castigui a algú amb la mateixa moneda. Per què qui fa córrer per les venes d'algun criminal el verí que conté les injeccions letals no està cometen un altre crim? Per a mi també és un assassí.

Continuar llegint