Hi ha moments o períodes, més o menys llargs, en que llums i ombres es reparteixen el protagonisme. Aquest mes de gener, encara que ho llegiu al febrer, estic immersa en un clarobscur que canvia veloçment. Escric la darrera setmana del primer mes de l’any després d'assistir a la presentació de la plataforma ciutadana “Castelldefels decideix” impulsada per ciutadans i ciutadanes de Castelldefels per a impulsar una consulta popular per la independència de Catalunya. Asseguda al final de la sala sentint els ponents, contemplava el més d’un centenar de persones de totes edats, procedència i diversitat ideològica que omplien la sala per a compartir un projecte participatiu al més alt nivell de radicalitat democràtica: preguntar a tothom, també als i les joves de setze a divuit anys i als estrangers. Incrementar el cens demana més voluntariat. N'estic convençuda que a l'abril en la tercera onada de consultes Castelldefels i la seva ciutadania ho farem amb la màxima dignitat Aquesta és la llum del clarobscur. Però si les monedes tenen dues cares, la llum va irremeiablement acompanyada de la seva ombra : un ajuntament, sis regidors, es postulen per a que la seva població sigui el cementiri nuclear de tot l'estat, allà, prop de les centrals nuclears amenaçant a tot el territori, sense comptar ni amb la població pròpia, ni amb els pobles i viles veïns, ni amb la resta del país ...imposant-nos a tots els riscos sense dret a dir res. L'ombra! . Clarobscur: el dret a decidir obert a tothom, participatiu i compartit lluitant contra l'ombra allargada de la manca de participació, pocs, tan pocs com sis persones decidint per tot un territori. Entre la llum i l'ombra em quedo amb la llum de la il·lusió col·lectiva, la participació i les ganes de compartir feina i treball per un objectiu comú, el dret a decidir quin present i futur volem pel nostre país que és el present i futur de la nostra gent.

Àngels Coté

*Article publicat a la revista municipal "el Castell" del més de Gener